El territori personal d'Ester Pujol, directora editorial del Grup 62, està ple de referències literàries i especialment marcat per l'obra d'Emili Teixidor, desaparegut fa només uns dies. Pujol és filla de Manlleu i ha escollit com a racó preferit de Catalunya la plana de Vic, el seu Macondo, que fins fa ben poc compartia amb Teixidor com a referència vital i com a lloc on sempre que pot s'escapa, ja que fa anys que viu i treballa a Barcelona. "L'Emili i jo compartíem el nostre paisatge, en parlàvem sovint i teníem sempre les mateixes ganes de tornar-hi", explica l'editora, que recorda que Teixidor "sempre deia que volia tornar a la seva terra quan es morís, i així ha sigut". "Ell, que va convertir aquest bocí de Catalunya en universal, gràcies als seus llibres, i especialment Pa negre , ara ha tornat a casa", diu l'editora. El motiu pel qual ha escollit aquest paisatge de planícia quasi infinit és perquè és casa seva, el lloc on té les arrels.

En la ruta que proposa per la plana de Vic, Pujol suggereix una primera parada al seu Manlleu natal i especialment a la zona de l'embarcador del Ter, que en aquesta època "ofereix un espectacle fantàstic amb el seu passeig arbrat ple de desmais verds", destaca. A més, en aquesta part del riu també hi ha la possibilitat de navegar en piragua, llogar una bicicleta i recórrer el passeig o gaudir de les terrasses a la fresca que s'hi instal·len al llarg de tot l'estiu. Pujol destaca també la importància del passat industrial de Manlleu i recomana gaudir dels racons del poble on encara es pot veure aquesta part del passat, com el canal industrial i els rentants, un dels elements més singulars del canal, on les dones anaven a rentar la roba.

Altres testimonis del passat industrial del municipi són la colònia Rusiñol, que tenia habitatges, una capella, l'economat, una fonda i una petita escola, a part d'un imponent casal batejat per Santiago Rusiñol -que hi passava temporades- com el Cau Faluga, que és una joia del modernisme industrial on actualment hi ha un restaurant del mateix nom. El Museu Industrial del Ter també és un bon lloc per acabar d'assaborir la història recent d'aquest poble.

L'editora recomana fer un salt a Roda de Ter, el poble que fa deu dies va acomiadar Emili Teixidor i que també va veure néixer un altre dels grans de la literatura catalana, Miquel Martí i Pol. El pantà de Sau, amb l'imponent campanar del poble sobresortint de la verdor de les aigües, és un altre dels punts de la plana de Vic que Ester Pujol recomana no perdre's.

Última parada: el Mercadal

I com no podia ser d'una altra manera la parada final és a Vic, la senyorial capital d'Osona. Pujol destaca per sobre de tot la plaça de Vic, el Mercadal, "en qualsevol moment del dia: des dels matins dels dies que hi ha mercat, quan està en plena ebullició i sembla una explosió de vida i colors, fins als capvespres, quan després de la calma del migdia la gent recupera la plaça i la fa seva, i en aquesta època de l'any aprofiten per seure a la fresca". I és que la plaça de Vic és segurament el punt de la ciutat més conegut arreu. Emmarcada per les arcades i els colors de les façanes n'és una de les estampes més famoses. A un dels cantons de la plaça hi ha l'Ajuntament, que té com a base un edifici gòtic amb campanar que data del 1388.

Tot i que el centre històric de Vic mereix una visita a fons per la seva espectacularitat, amb els carrerons estrets i la diversitat arquitectònica dels edificis, que van des de l'època romana fins al modernisme, destaquen alguns conjunts monumentals. Com l'església i el convent de Sant Domènec, el Palau Episcopal, les muralles de la ciutat del segle XIV i la catedral, en què es barregen diferents estils arquitectònics des del romànic fins al neoclàssic. Per poder gaudir millor de la visita, la ciutat ofereix una ruta senyalitzada que permet recórrer 32 edificis, tots d'interès històric, arquitectònic o artístic.