Fotos: CRISTINA CALDERERQuan arriba Nadal s'obre una petita marató de reunions al voltant de la taula. Se succeeixen els dinars i els sopars familiars i, sobretot per als amfitrions que s'estrenen aquests dies, de vegades falten idees per coordinar amb èxit la vaixella amb les estovalles i els complements amb els coberts. Assun Antó, interiorista de la botiga Coton et Bois de Sant Cugat (www.cotonetbois.com), ofereix alguns consells per vestir la taula de festa. Amb dues variants. La primera està pensada per a un dinar més formal, per exemple per rebre els sogres i deixar-los bocabadats. L'altra és més desenfadada, però tampoc hi falten detalls. Perquè encara que es tracti de rebre els amics de tota la vida, puguem oferir-los una ambientació de gala sense deixar-nos-hi el sou.

Una taula de vint-i-un botó

Si ens ho podem permetre per raons d'espai, Antó recomana distribuir els comensals al llarg de la taula, de manera que tots es vegin les cares. El primer que cal és escollir les estovalles. Les més indicades són les heretades, aquelles que van brodar la besàvia o l'àvia i que s'han transmès entre generacions.

Si són noves, caldrà escollir bé tant les teles com els colors i els motius. En aquest cas, Assun Antó les proposa en versió doble. A sota, unes de lli, un teixit que fa festa, en color vermell típicament nadalenc. Per sobre hi posa un tul platejat amb estels brodats del mateix color. "És una tela que es ven per metres i ens ajuda a crear un aire de sofisticació que ens va bé per a tot el conjunt", explica.

La combinació del vermell i el platejat, juntament amb el blanc, és la pauta cromàtica seguida a tota la taula. I la tendència és que arribin fins a terra, un detall que potser és poc pràctic però fa festa i personalitza la taula.

Pel que fa a la vaixella, la interiorista considera que en una taula ben parada no hi pot faltar el sotaplat. No té cap altra funció que la purament decorativa, però li atorga un punt d'elegància, i fa joc amb els platets per al pa, sempre a l'esquerra de cada servei. Hi posa tres plats per comensal, incloent-hi el de les postres, i a dins hi col·loca els tovallons, també de lli però blancs, abraçats per tovalloners de pedreria platejada i acompanyats per una figureta decorativa.

Els plats són blancs amb un filet de plata que es repeteix també en les copes, de cristall tallat. "Recorden les de tota la vida", argumenta Antó per justificar la tria. Com a mínim, n'hi ha d'haver dues: la d'aigua, més gran, i la de vi. Opcionalment s'hi afegiran també les de cava. Si es té coberteria de plata, per Nadal és l'ocasió idònia per lluir-la. Però el que és més important és que tots els coberts necessaris per a l'àpat siguin a taula, i ben col·locats, quan tothom s'hi assegui: els de postres, al davant, entre el plat i les copes. A l'esquerra del plat, la forquilla. A l'altre costat, el ganivet i, seguidament, la cullera.

Els complements ajuden a acabar de crear l'ambientació necessària. En un extrem de la taula, un joc de safates amb uns coberts de formatges, que es poden substituir pels coberts de servir. A l'altre, també una safata platejada, amb una gerra de vidre amb la nansa i el coll argentats. I al centre de la taula, com a decoració nadalenca, dos canalobres de cinc braços amb espelmes blanques. S'han personalitzat amb un detall de boletes vermelles que recorden l'herba de pastor, a joc amb les estovalles i molt pertinents en aquestes dates. "Amb una taula com aquesta, l'èxit està assegurat", pronostica Antó.

Una taula senzilla i elegant

No cal desbaratar el pressupost de tot el mes per aconseguir una taula ben vestida. És important, això sí, cuidar especialment les estovalles. Aquí també són benvingudes les d'herència familiar, però si no se'n tenen faran la funció de gala unes de llises, combinables amb qualsevol vaixella, i preferentment en els colors propis de Nadal. Les ideals són les de lli de color vermell, substituïbles per unes sempre més sofertes de cotó, que també poden ser blanques. Els tovallons blancs, en el mateix teixit, són molt elegants. Si es vol accentuar el conjunt, es poden triar de color vermell.

Si teniu una vaixella reservada per a ocasions especials, no cal dir que és el moment d'utilitzar-la. Si no és el cas, però esteu disposats a fer una petita despesa perquè l'ocasió s'ho val, al mercat trobareu vaixelles ajustades a la majoria de butxaques. No cal triar les més cares, però atreviu-vos a donar un toc singular a la taula amb un disseny original. Assun Antó en proposa unes en forma de cor, en la combinació cromàtica obligada: blanc i vermell. I aquí tampoc s'oblida dels plats per al pa, perquè ajuden a crear un ambient de dia de festa. La interiorista recomana també uns sotaplats, però els ha escollit de vímet. No només perquè és un material econòmic: també, i sobretot, perquè són més desenfadats i donen un punt de frescor al conjunt.

Pel que fa a les copes, el duet imprescindible aigua-vi s'ha triat en una versió més aviat clàssica, de baló, però en un disseny de línies més contemporànies que en trenquen la sobrietat. I en el capítol de la coberteria, les pautes són les mateixes: cal assegurar-se que són suficients per a tot el servei de taula (primer plat, segon i postres) i que es col·loquen en l'ordre correcte.

La interiorista defensa que no es pot vestir una taula de festa sense un centre o un motiu vegetal que la decori. En aquest cas, ha escollit una corona de llorer que serveix de base per a un centre fet per ella mateixa. És de vímet pintat de blanc, trenat com si fos un test, i conté una gran espelma blanca i unes branques amb boletes vermelles. Però aquest centre es pot fer a gust de cadascú, segons l'habilitat i el temps de què es disposi: una branca de pi amb un grapat de pinyes, unes boles de decorar l'arbre envoltant una espelma, unes figures de feltre o fins i tot unes flors.

Com a complements de la vaixella, unes safates amb la mateixa forma de cor, també en colors blanc i vermell, que donen sensació de conjunt i de festa i ajuden a crear un ambient singular.