Què hi ha darrere del mite i la llegenda del poble viking? Eren guerrers, saquejadors, exploradors, comerciants o agricultors? O tot alhora? Segons els historiadors, el terme viking no definia ni un grup ètnic ni una entitat cultural, sinó que servia més aviat per referir-se a una determinada manera d’actuar. També podia servir per designar una persona o ser utilitzat com a cognom.

En el llibre La vida cotidiana de los vikingos, el professor de llengua, literatura i civilització escandinaves Régis Boyer associa el concepte viking a algú “particularment dotat per al negoci i la navegació”, molt familiar i fortament vinculat a la comunitat. Per la seva banda, el biòleg, fisiòleg evolucionista i biogeògraf Jared Diamond destaca, en la seva obra Colapso, el seu tarannà explorador i l’important paper que van desenvolupar “en la formació dels estats nació de Rússia, Anglaterra i França”.

El concepte viking és ampli i els últims descobriments arqueològics aporten una nova perspectiva de l’època en la qual les flotes dels seus vaixells van travessar Europa des de les terres fredes del nord fins a la càlides costes de la Mediterrània. La imatge popular que fins ara es tenia dels anomenats Homes del Nord s’ha substituït per una de molt més rica i complexa.

2014, any viking

Dues grans exposicions, una al British Museum de Londres i una altra al Museu Marítim de Barcelona, ofereixen enguany la possibilitat de conèixer una mica millor aquesta fascinant civilització escandinava, que es va desenvolupar i expandir per quatre continents entre finals del segle VIII i principis del segle XI dC.

Vikings: life and legend és el nom de la mostra que el British ofereix fins al 22 de juny, la primera gran exposició sobre vikings que el museu acull en 30 anys. Produïda en col·laboració amb el Museu Nacional de Dinamarca i l’Staatliche Museen zu Berlin (que agrupa els museus nacionals de Berlín), se centra en el període central de la seva expansió.

La identitat guerrera dels vikings es completa en aquesta exposició amb una visió més global que posa en relleu les múltiples influències que van rebre dels seus amplis contactes culturals, fruit del pas per territoris que abraçaven des del mar Caspi fins a l’Atlàntic Nord i des del cercle polar àrtic fins a la Mediterrània. D’altra banda, les investigacions i els descobriments arqueològics recents constitueixen la base d’aquesta mostra, en la qual hi ha objectes mai vistos abans al Regne Unit, així com elements de l’època vikinga provinents de la col·lecció del British Museum i de diferents punts de la Gran Bretanya i Irlanda.

Un dels aspectes que destaca l’exposició londinenca és el caràcter marítim de la societat vikinga i les seves extraordinàries habilitats en construcció naval, que van ser una de les claus de la seva expansió. Les seves naus, anomenades drakkar, eren lleugeres, de poc calat, amb extrems simètrics, propulsades per rems i per una vela rectangular. Aquests trets els permetien desembarcar a les platges i remuntar rius a gran velocitat. A més, els vaixells podien ser transportats pels seus ocupants per terra ferma. Una drakkar és l’element central de la mostra britànica i reconstrueix la grandària i forma original d’un vaixell de guerra viking de 37 metres d’eslora -el més llarg descobert fins llavors- a partir de les restes trobades a la vora del fiord de Roskilde (Dinamarca) l’any 1997.

Finalment, al British Museum també s’ensenya al públic per primera vegada el Tresor Viking de la Vall de York (Anglaterra), descobert el 2007 a prop de la localitat de Harrogate. Format per 617 monedes de plata, 6 braçalets i diverses peces i lingots d’or, és el tresor viking més gran i important descobert a Anglaterra des del segle XIX. Ostentoses joies d’or i plata i un impressionant tresor de plata de Gnezdovo (Rússia) són altres de les peces que s’hi poden admirar.

Trencant estereotips

Una altra gran exposició sobre els vikings és la que fins a finals de setembre acull el Museu Marítim de Barcelona, produïda conjuntament per l’Statens Historiska Museet d’Estocolm i el Museumspartner. La mostra Víkings vol desmuntar els tòpics al voltant d’aquesta civilització. Uns clixés que fins ara l’havien reduït a la imatge d’un poble bàrbar, invasor i saquejador. L’arqueòleg, naturalista i assessor del museu, Jordi Serrallonga, explica: “Això es deu al fet que, tot i que els vikings ens han deixat molts vestigis arqueològics, la difusió de la mitologia de la seva cultura ha creat confusió”. En aquest sentit, l’expert assegura que aquest poble “no va ser més sanguinari que altres pobles”. “Mai s’han trobat restes d’objectes llegendaris com el casc amb banyes, que va ser reproduït per primera vegada per un pintor suec del segle XIX”, subratlla.

Per trencar aquests i altres estereotips, l’exposició barcelonina mostra una acurada i profunda visió sobre els diversos aspectes de la seva cultura. S’estructura en vuit àmbits que giren al voltant de la seva vida quotidiana, els seus rituals i creences, la seva mitologia, l’artesania i el seu significat, les seves embarcacions… Així el visitant pot descobrir l’essència d’una societat eminentment rural que tenia en les terres i la família la seva base i conèixer com aquest poble es va relacionar amb altres comunitats i cultures, tant europees com d’Amèrica, Àsia i Oceania.

Serrallonga destaca que, malgrat que es té la imatge del contrari, “els vikings eren comunitats molt desenvolupades, que vivien en assentaments ben estructurats i organitzats”.

La mostra s’articula a partir de 400 objectes originals procedents de l’Statens Historiska Museet d’Estocolm que han estat exposats en ocasions excepcionals fora del territori escandinau. Les eines i els estris amb què llauraven la terra i menjaven, joies, els signes que utilitzaven com a alfabet i les armes de guerra són alguns dels elements que s’hi poden admirar, així com una reproducció a escala real del vaixell funerari Gokstad, que prové de la drassana del Viking Ship Museum de Roskilde (Dinamarca).

Per completar l’experiència, el Marítim ha organitzat diverses activitats al voltant de l’exposició, que van des d’un sopar amb un menú viking al restaurant del museu i un taller de joieria fins a la possibilitat de viatjar a Dinamarca per conèixer la cultura escandinava de més a prop.

La televisió tampoc no ha estat aliena a la moda vikinga i en una època en la qual triomfen sèries ambientades en l’Edat Mitjana com Joc de trons, l’antiga civilització escandinava també ha trobat el seu lloc a la petita pantalla.

Vikings en sèrie

El canal per cable i satèl·lit History va estrenar l’any 2013 la sèrie Vikings, que té com a protagonista Ragnar Lodbrok, un dels herois més famosos de la cultura nòrdica. Lodbrok va saquejar Northumbria (nord-est d’Anglaterra), França i Bretanya. La ficció televisiva el mostra com un guerrer curiós, ambiciós i rebel que construeix un vaixell tecnològicament innovador per llançar-se a explorar els territoris de l’oest d’Escandinàvia desobeint el cap tribal, el comte Haraldson.

La sèrie, que acaba d’estrenar la seva segona temporada, és obra del productor britànic Michael Hirst, autor de la reeixida Els Tudor. Malgrat estar farcida de batalles espectaculars i escenes sanguinàries, Vikings té una clara voluntat didàctica, amb una acuradíssima reproducció de la religió, la societat i els costums vikings que ha estat lloada tant pels crítics com pels historiadors.

La ficció televisiva mostra aspectes com el tarannà profundament democràtic de la societat vikinga, l’important paper de la dona, l’enorme llibertat en el terreny sexual, la religiositat tant cristiana com pagana i el vessant cultural, amb referències a llegendes i mites, sacrificis humans, costums hospitalaris, tàctiques i indumentària militar i arquitectura de les cases, entre d’altres.

Les trames de la sèrie es basen en les històries sobre Lodbrock, la seva família i el seu grup de fidels recollides en la Gesta Danorum de Saxo Grammaticus, un historiador danès del segle XII, així com en dues sagues o epopeies vikingues: la Saga de Ragnar Calces Peludes i el Relat dels fills de Ragnar, totes dues del segle XIII.

Episodis històrics com el saqueig de Lindisfarne (l’assalt d’aquest monestir britànic marca l’inici de l’Era Vikinga) l’any 793 dC, o les cròniques del viatger àrab del segle X Àhmad ibn Fadlan, que va participar en una missió per islamitzar els búlgars frustrada per l’atac dels vikings del Volga, també han estat fonts d’inspiració per als seus guionistes.

Dues grans exposicions, una exitosa sèrie de televisió i un creixent gust per la cultura escandinava. Sembla que aquest any 2014, l’esperit viking torna a mostrar la fortalesa que l’ha convertit en llegenda.

Cuina escandinava a Barcelona

La gastronomia dels països nòrdics d’avui té poc a veure amb la dels seus ancestres vikings, però en conserva alguns trets, com el costum d’assecar i fumar el peix o el consum habitual de pa amb mantega salada. Si voleu descobrir la gastronomia escandinava postvikings i tastar delicioses arengades o l’autèntic salmó fumat, podeu acostar-vos a Pappa Sven (Villarroel, 22), l’únic restaurant escandinau que hi ha a Barcelona.

La jove cuinera sueca Nina Olsson va obrir aquest restaurant fa quatre anys amb la voluntat de donar a conèixer l’autèntica gastronomia del seu país, “que no té res a veure amb la dels establiments per a turistes que es poden trobar a Gran Canària o Mallorca”, assenyala. Als migdies ofereix un menú de cuina tradicional sueca, i a la nit es poden degustar plats de cuina creativa a la carta. A més de les arengades i el salmó fumat, en la seva oferta sempre hi ha halibut, la carn de ren i d’ant, i l’anet (una varietat del fonoll) com a condiment estrella. Les mandonguilles amb puré de patata, salsa de nata i nabius vermells són un dels plats més demanats pels clients del restaurant, que “en un 80% són locals”, explica la Nina.

Tapes, entrepans i postres sueques completen l’oferta de l’establiment, que també compta amb un petit racó on es poden adquirir delicadeses nòrdiques. Moltes de les verdures que s’hi consumeixen provenen de l’hort de la Nina, que també elabora artesanalment els tres tipus de pa que acompanyen els àpats dels seus clients.

Per als més atrevits, a Barcelona també existeix la possibilitat d’aprendre a cuinar plats i rebosteria nòrdics a través de cursos com els que ofereix la pàgina Smör & Brød [mantega i pa]. Al seu darrere hi ha la danesa Britta Guldmann i la sueca Zenia Hellgren, que imparteixen cursos de cuina sueca i danesa en un taller del barri de Sants (Fes-te Farinetes, c/ Galileu 42, baixos).