¿Creu que els documents de negociació del TTIP filtrats aquesta setmana per Greenpeace reflecteixen una lluita de la UE contra els intents desreguladors dels EUA?

La filtració reforça els pitjors pronòstics. S’hi discuteixen certes matèries comercials però no hi ha una contestació al que és el TTIP, que és una homologació a la baixa de les legislacions en profit d’aquella, nord-americana o europea, que sigui més beneficiosa per a les grans empreses. Tot envoltat de secretisme, en una operació que no mostra cap tret democràtic.

D’acord amb la investigació del seu llibre, què suposarà el TTIP per als ciutadans?

Un retrocés en tots els àmbits: social, laboral i mediambiental. Amb el TTIP s’anuncien noves privatitzacions; incomptables obstacles a eventuals processos de renacionalització; nous deterioraments dels serveis públics; una nova reforma laboral que farà semblar innòcua la del PP i un incompliment dels compromisos contra el canvi climàtic.

¿Els tribunals d’arbitratge inversor-estat són el pitjor del tractat?

Són tribunals per resoldre demandes que les empreses podran interposar contra els estats, mai a l’inrevés, quan creguin que s’incompleixen normes establertes amb anterioritat. Més aviat diria que són el cop de gràcia. Quan institucions que s’autodescriuen com a estats de dret -els de la UE i els EUA- admeten la perspectiva de tribunals d’arbitratge privat, el que queda clar és que els interessos de les grans multinacionals tindran una primacia tan radical que difícilment es mantindrà la idea que són estats de dret.

¿Vol dir que s’imposa una geopolítica en què les multinacionals suplantaran els governs?

Aquesta és una de les dimensions del tractat, però això no és nou, ja està passant ara. Hi ha una altra dimensió geopolítica, que és l’intent de les potències occidentals de recuperar pes en l’economia comercial, davant de l’apogeu dels emergents. Hi ha qui diu que el TTIP és una OTAN econòmica que no té l’objectiu d’estimular el lliure comerç sinó de posar traves a empreses i productes xinesos a la UE i els EUA, de la mà d’una genuïna guerra comercial.

Una estratègia dels EUA contra la Xina, doncs?

No només dels EUA. No estic gens satisfet amb les anàlisis que suggereixen que la UE és un convidat de pedra que accepta sense més les imposicions nord-americanes. Crec que hi ha un acord entre les grans empreses nord-americanes i europees, de manera que el grau de responsabilitat de la UE i els EUA és el mateix.

¿És un moviment sorgit de la crisi econòmica o ve de més enrere, de la pèrdua de pes dins de l’OMC?

És un pas més enllà en les estratègies que s’han implantat en benefici de les multinacionals sota l’empara de la crisi econòmica. Però l’altra dimensió no es pot subestimar: l’OMC és una institució pràcticament morta que no serveix els interessos de les potències occidentals, que busquen mecanismes per recuperar protagonisme.

¿Creu que l’oposició que ja es desperta en l’opinió pública pot aturar el TTIP?

Ja m’agradaria, però el procediment de ratificació que s’intueix margina el debat públic i tota lògica democràtica: no preveu referèndums populars i margina fins i tot els parlaments dels estats membres de la UE.

¿Com afectaran aquests tractats a les desigualtats mundials nord-sud?

Seran una ratificació de les pitjors tendències. Partidaris i detractors del TTIP estan d’acord que els països pobres del sud en sortiran visiblement perjudicats, ja que la possibilitat de col·locar els seus productes es reduiran encara més. Queden encallats entre les potències occidentals i les emergents.

Creu que els emergents podran fer de contrapès? Ja he dit que el TTIP comporta una guerra comercial dirigida contra els emergents i sobretot contra la Xina, tot i que també Rússia. Cal esperar que l’altra part respongui i faci servir les seves armes. Es preveuen tensions comercials i més problemes en una economia planetària que tots els experts anuncien que s’enfonsa en una nova recessió.