Director creatiu del 'Rar'Anava descalça aquell migdia quan va entrar l’estilista a la seva habitació d’hotel. Bé, més que una habitació era una suite. La seva mare ocupava l’altra ala i en realitat estava d’allò més tranquil·la. Bastant més que ella. El vestit groc al damunt del llit, arriscat però preciós, faria de marc perfecte per a la seva pell morena, un físic si més no sorprenent tenint en compte que és sueca. Com que és una persona disciplinada –ha sigut ballarina–, aquell dia el tenia especialment controlat. Ha fet tot el que havia de fer, encara que fos enmig de rodatges, i promocions. Tenia ganes de seure al menjador de casa i prendre una arengada fumada i un gotet d’Aquavit del més fort. Però no volia pensar en allò. Volia deixar la ment en blanc. Si obria la porta als pensaments apareixien Kate Winslet, Jennifer Jason Leigh, totes les nominades, vaja, una darrere l’altra. Per sort aquest any no hi havia Meryl Streep: el cangueli ja seria total. La idea era no esperar res de res. Ella podia aconseguir mantenir-se en aquest punt de neutralitat, en el seu punt mitjà. Respirar fondo, tancar els ulls i gaudir de la nit, de l’espectacle, de ser allà. Tot d’una esclata la bombolla quan sent el seu nom: Alicia Vikander. Es tapa la cara amb la mà, abraça la seva mare, s’aixeca, crec que en Michael li fa un petó, puja les escales, no hi sent, no hi veu, està emocionada. Acaba de guanyar l’Oscar a la millor actriu de repartiment i per això és aquí, per això i per la seva meteòrica i valuosa carrera. Els orígens de la nostra protagonista ens van situar a Suècia, i tot seguit vam pensar en Estocolm, també en grans actrius sueques i en magnífics escriptors. Tot junt i alguna sorpresa més és el 'Rar' que presentem avui.