Director creatiu del 'Rar'Doncs no, no parlaré de la reportera de 'Gernika', ni de la noia segrestada per una secta a 'Acantilado', ni tampoc del paper que feia a 'Toro'. Estiraré el fil d’‘Hermosa juventud', de la noia enamorada que per fer realitat els seus limitats somnis decideix amb el seu xicot rodar una pel·lícula porno amateur, un joc en la intimitat de casa, amb un fet tan natural i quotidià com fer l’amor però en aquest cas a canvi de diners. És el món d’avui, amb tota la seva ximpleria, frivolitat i duresa. On sobreviure és tan senzill com complicat. Amb tantes rialles com plors, perquè les passes són cap a algun lloc i després esborrar-les resulta impossible. Però ella és el veritable tresor desitjat i és quan la veiem sola davant d’un llit, la càmera gravant, primer les vambes, després la samarreta, els pantalons, els sostenidors, les calces. La bella joventut allà exposada, trista, dura, dramàtica, per un ridícul feix de bitllets, per aconseguir tirar endavant. Les imatges quedaran, però sobretot al seu cap, fent de la bella joventut, la vella joventut, per l’impacte emocional que t’envelleix tot d’una. Unes imatges que no hi haurà manera d’esborrar... de la ment. Prendre la decisió, la terrible i crua nuesa, la vulnerabilitat, la vergonya.

Ingrid García-Jonsson s’entrega en el que va ser el seu primer paper protagonista amb una senzillesa i vulnerabilitat commovedores. Toni Vall l’entrevista amb tranquil·litat i Adrià Cañameras la retrata delicada, com no podia ser d’una altra manera. Després les seves pel·lícules ens fan viatjar a Tenerife i al treball del mític Robert Capa, però no el de la Guerra Civil, sinó el Capa més desconegut, aquest cop a tot color.