Director creatiu del 'Rar'A quarts de vuit hauria d’estar tot a punt. Encara fa força xafogor. El més important és que les begudes estiguin ben fredes i les glaçoneres fins a dalt de tot i tothom als seus llocs. Falten cendrers allà, més cadires, el puf blanc millor que no, que res recordi un 'chill-out'. Som al 2016, sisplau.

La terrassa és just sobre el mar. El sol aviat s’amagarà darrere la muntanya. Acaben d’encendre les espelmes i els fanalets i les gavines criden impertinents, com en qualsevol port. Al voltant, un munt de vaixells d’oci, iots l’un a tocar de l’altre, com en un càmping de luxe. Ara la llum és perfecta, és l’hora en què no hi ha ombres, és l’hora en què tots fan bona cara. Les flames es reflecteixen a l’aigua i entra una brisa suau. Els primers a arribar encara duen ulleres de sol. Es veu una faldilla curta, una americana creuada, unes cames llargues, aquell marcant paquet, un lleuger vestit de tirants, unes sandàlies de taló, la camisa florejada, pectorals peluts, ungles arreglades, barbes dissenyades.

Al fons apareix ell, un personatge simpàtic, el tupè genial, i també el somriure. Agafa els glaçons amb les mans, refresca la copa, serveix la beguda; una mica de soda? No. Remena. No sé què més hi posa. Tònica? Sí. En sap un ou, el tio, diuen que és el millor cuiner del món, i si és el segon a mi ja m’està bé, o el tercer... Crec que al final no hi ha posat angostura. No, crec que no. Sisplau, que ningú redissenyi aquesta ampolla tan ben embolicada!

Jamie Oliver protagonitza aquest 'Rar' i amb ell donem la benvinguda a sopar a l’aire lliure, a les festes a la vora del mar, a les irresistibles nits amb amics a les terrasses. Un altre monstre, el pintor David Hockney, tancarà el número i entremig donarem pas a la part femenina, amb les noves cares de les models que s’imposen a Londres i també amb Alice Dellal, que ens ha fascinat amb la seva bellesa estranya, al més pur estil 'Rar'.