BarcelonaEl 21 de gener de 1924, la notícia es va escampar per tots els racons d’un jove estat que era observat, fos amb esperança o por, per la resta del planeta. Vladímir Ilitx Uliànov, Lenin, havia mort. Els treballadors van deixar en silenci les màquines durant uns minuts i la gent va anar aplegant-se a les cases del poble dedicades al líder revolucionari. Les autoritats van ordenar tres dies de dol i aixecar estàtues, busts i monuments a Lenin. No només això, centenars de pobles, ciutats, barris, empreses, cims i edificis es van batejar amb el seu nom, com farien amb Sant Petersburg, rebatejada com a Leningrad aquell 1924. El seu nom i el seu rostre, amb aquells ulls ametllats orientals herència dels seus avantpassats calmucs, eren omnipresents. Però per al cadàver de Lenin no hi hauria pau.

Oficialment, Lenin va morir a l'edat de 53 anys a les 18.50 h de la tarda del 21 de gener a la seva residència als afores de Nijni Nóvgorod. La causa oficial segons les autoritats va ser un ictus. Però encara avui dia, els científics debaten sobre les veritables raons de la mort, amb desenes de treballs científics diferents fets els últims 50 anys que no s’han posat d’acord. La primera autòpsia va revelar que l'estat de les seves artèries cerebrals era pèssim i, de fet, Lenin havia patit diversos infarts cerebrals les seqüeles dels quals va arrossegar durant aquest temps. El segon d’aquests ictus, el 1922, l’havia deixat amb mig cos paralitzat, a una cadira de rodes. Era la fi de la seva carrera política. Seguia sent el far de la revolució, però, per darrere, els altres líders començaven a lluitar pel poder mentre, de tant en tant, el visitaven per guanyar-se el seu favor. Ell responia per escrit, però ja estava perdent el control sobre el que passava a Moscou.

Lenin ja estava dèbil després de l'atemptat que havia patit el 1919, quan va rebre l'impacte de tres bales durant la visita a una fàbrica. L'autora dels trets era Fanni Kaplan, una militant del Partit Socialrevolucionari, partit socialista enemistat amb els bolxevics. Posteriors operacions per treure-li les bales van debilitar-lo, marcant el seu declivi. Actualment, hi ha consens sobre el fet que va morir per un ictus, però els científics no es posen d'acord sobre el fet que va provocar l’ictus. Durant anys, alguns especialistes han defensat que va venir provocat per una malaltia d’origen sexual, potser una sífilis. Lenin no fumava ni bevia, es cuidava i feia exercici, motiu pel qual costava entendre per quina raó havia patit un ictus tan jove, creant teories com la malaltia de transmissió sexual, que també podrien ser interessades per tacar la seva figura. El nord-americà Harry Vinters, que el 2012 va organitzar un cicle de conferències centrat en la mort de Lenin, creia que la clau era als gens familiars, i destacava que tres germans també van morir joves per patologies cardiovasculars. Podria ser, doncs, una malaltia hereditària. Però el mateix Vinters acceptava que els símptomes del líder bolxevic els últims anys de vida, amb atacs molt violents, eren molt estranys, motiu pel qual no destacava que després de patir un ictus, hagués estat enverinat. El possible enverinament de Lenin mai no es va certificar, ja que, sorprenentment, la seva autòpsia no va incloure exàmens toxicològics, fet utilitzat pels defensors de la teoria de l’assassinat, que hi veuen la mà d’Stalin darrere: l’hauria enverinat i després amagat les proves. Els científics segueixen sense posar-se d’acord. L'última dècada s’han fet més estudis i cada un diu una cosa diferent. Un equip israelià ha defensat la teoria de la sífilis, els nord-americans, el verí. Uns francesos, la malaltia hereditària i dos de russos parlen de l’ictus o una esclerosi.

Tots treballen amb proves com el cervell, guardat a Moscou dins d’un recipient, o el cos del líder revolucionari. Un cos que ha estat remenat i retocat un munt de cops, sense descansar en pau. I és que Lenin, a diferència del que volia la seva dona, Nadezhda Krupskaya, va ser embalsamat i avui dia la seva mòmia encara es pot visitar al seu mausoleu a la Plaça Roja de Moscou. Lenin volia ser enterrat a Petrograd amb la seva mare, però Stalin va defensar que calia momificar el seu cos. Se li van treure els òrgans interns i es va aplicar una solució química a l’interior de les venes, mentre alguns dels òrgans eren investigats. La llegenda diu que a la mòmia encara li creixen les ungles i els pèls, que un equip de manteniment ha de tallar de tant en tant.

La mòmia tampoc descansa tranquil·la, entre llegendes i debats sobre si hauria de seguir sent exposada al públic i sobre qui ha de pagar el seu manteniment. El gran líder comunista ha vist els últims anys com es debat sobre qui paga l'equip de científics que el cuida, membres de l'Institut de Plantes Medicinals i Aromàtiques de Moscou, que s'ha especialitzat en mòmies comunistes, ja que també cuiden els cadàvers de Ho Chi Minh al Vietnam o Kim Il-Sung a Corea del Nord. L'estat rus paga menys del 20% dels costos de manteniment (cada setmana s'estudia com està el cos) i la resta són donacions d'admiradors i empreses privades que en ocasions, cotitzen a la borsa. Una cruel ironia del destí per a un comunista.

Un estudi del 2017 a Rússia afirmava que la meitat de la població russa defensava deixar la mòmia al seu mausoleu i els altres, que fos enterrat just darrere. I és que Stalin va aprofitar la mort de Lenin per potenciar el culte a la figura del líder, conscient que llavors manaria ell. Va encarregar un mausoleu a la Plaça Roja, allà on abans es veneraven els monarques. Primer, es va fer una caseta de fusta que va ser substituïda per una de pedra i marbre després, estrenada el 1930. El 1945, amb el final de la Segona Guerra Mundial, s'hi va afegir una terrassa a dalt, des d'on Stalin presidia les desfilades militars a la Plaça Roja. Ell, dempeus, sobre la mòmia, en una imatge simbòlica.

Avui dia, cada dimarts, dimecres, dijous i dissabte, de 10 h a 13 h, es pot fer cua a un accés a la Plaça Roja al costat de l'edifici del Museu d'Història, per accedir al mausoleu, creuant la plaça, que queda tancada per la seva part tocant al Kremlin. Centenars de persones, curiosos, turistes o nostàlgics, fan cua per entrar-hi de forma gratuïta. A dins, després d'unes sales amb objectes i banderes, s'entra a la fosca sala on hi ha el cos de Lenin, dins d'una urna gegant. Dos soldats, fent guàrdia, exigeixen guardar silenci, s'asseguren que ningú faci selfies i s'encarreguen de fer desfilar la gent de pressa. Lenin ha acabat convertit en una atracció turística, tot i que la xifra de gent que el visita va baixant i ja estaria per sota del milió de persones cada any. En la visita també es pot visitar la necròpolis dedicada als grans líders soviètics com Kalinin, Dzerjinski, Bréjnev, la dona de Lenin o el periodista nord-americà John Reed, que va fer-se just darrere del mausoleu, tocant amb un dels murs del Kremlin. Aquí també hi ha enterrat Stalin, que del 1953 al 1961 va ser exposat al costat de Lenin, ja que també el van momificar. Els anys 60, però, el van enterrar a les tombes de darrere, més amagat.

Un funeral convertit en una lluita de poder

Als 100 anys de la seva mort, el discurs de Lenin ha quedat desdibuixat a una Rússia que agafa el que l'interessa del seu passat soviètic, i amaga altres coses. Però ara fa 100 anys, la seva mort va trencar el cor a milions de persones. Va ser un dels primers grans actes multitudinaris d’aquella jove Unió Soviètica que tot just sortia de la guerra civil en què havia defensat la seva existència amb la força de les armes. Una comissió del Comitè Central del Partit comunista rus va ser l'encarregada d'organitzar el funeral, que va començar quan el 23 de gener el taüt amb el seu cos va arribar a Moscou per ser exposat al Saló de les Columnes de la Casa dels Sindicats, on va romandre tres dies. El 27 de gener, el cos de Lenin va ser acompanyat fins a la Plaça Roja, on es van sentir els parlaments de líders com Mikhail Kalinin, Grigori Zinòviev i Joseph Stalin. No hi era el gran heroi de la guerra civil, Leon Trotski, que era al Caucas recuperant-se d’una malaltia. Trotski era per a molts l’home liderat a ocupar el lloc de Lenin, però Stalin va moure mans i mànigues per comunicar-li malament la data del funeral, allunyant-lo. Trotski no acaba de tenir suport dins de la vella guàrdia bolxevic, però era un geni militar que havia guanyat la guerra civil creant l’exèrcit roig, un gran orador i un home amb caràcter. Un enemic poderós per Stalin, que no va parar fins expulsar-lo del país i assassinar-lo els anys 40 a Mèxic, quan el va executar un agent del KGB català, Ramon Mercader.

El georgià Ióssif Vissariónovitx Djugaixvili, conegut com Stalin, va fer servir el funeral per anar prenent posicions per apoderar-se del poder. El mateix Lenin l’havia promogut al càrrec de secretari general del partit el 1922, per la qual cosa que tenia una posició clau per moure fils. Ell va saber convèncer altres vells bolxevics per aïllar Trotski. Socis als quals ell purgaria un cop ja manava, com va fer amb Kamenev, Zinoviev o Bujarin. En el seu discurs al funeral de Lenin, Stalin semblava afectat, quan estava jugant les seves cartes, conscient que Lenin, que l’havia cuidat inicialment, ja s’havia adonat al final que Stalin no era de refiar. De fet, abans de morir Lenin va deixar una carta en la qual recomanava treure el poder a Stalin, carta que es va fer pública massa tard, quan el georgià ja ho tenia tot sota control. La carta era prou contundent, ja que Lenin hi deia: "Stalin és massa rude, i aquest defecte, que es pot tolerar en les nostres relacions com a comunistes, és inacceptable en un secretari general. Per tant, proposo als camarades que tractin de trobar la manera de treure Stalin d’aquest càrrec i de substituir-lo per una altra persona que en sigui superior en tots els aspectes, és a dir, més pacient, més lleial, més cortès, més atent als camarades, menys capritxós, etc..". Qui sap què hauria passat si la carta hagués estat publicada abans.

El funeral va ser una gran partida d’escacs, amb líders plorant, quan pel darrere es clavaven punyals per l’esquena. El vell bolxevic Grigori Sokolnikov explicaria com Stalin feia bromes amb la mort de Lenin, mentre feia reunions per fer callar els més leninistes. Malgrat les temperatures de -15 sota zero, milions de persones van retre homenatge a Lenin a tota la Unió Soviètica. A Moscou, desfilaven en processó sota la neu per veure el seu cos, mentre la dona del líder, Nadejda Krúpskaia, trista, entenia que aquell georgià de bigoti imponent estava utilitzant la mort del seu marit per anar aconseguint el poder. Aquell home que havia fet trasbalsar el món en 10 dies el 1917, no va aconseguir ser enterrat com i on voldria. La història també li va passar per sobre, entre debats sobre les causes de la mort o si el seu cos, és veritablement el seu cos, ja que una altra llegenda diu que a Moscou s'exposa un ninot de cera. Sigui un ninot o no, el llegat de Lenin, als 100 anys de la seva mort, sembla provocar incomoditat a la ciutat que el va plorar fa un segle.