Quan els joves arquitectes Luis Twose Roura, Joan Arias i Roig i Antonio Pérez de la Vega concebien el seu primer projecte l'any 1975, s’avançaven amb l’edifici Sant Quintí a una manera d’habitar més canviant que la que havia imperat fins aleshores i adaptada a les que serien les noves dinàmiques del treball. El fet que l’immoble es construís davant de l’Hospital de Sant Pau i que estigués pensat per llogar tant a personal sanitari desplaçat a Barcelona, més o menys temporalment, com a famílies de malalts, va fer no només que els arquitectes apostessin per projectar apartaments molt més petits que els que havien estat habituals, sinó també que l’edifici tingués espais comuns molt generosos que facilitessin la convivència i sobretot la socialització dels habitants sovint ocasionals. Habitatges d’uns 80 m² per a persones que viuen soles o poc més que en parella, el règim de lloguer i la concepció de zones comunes o, més ben dit, comunitàries, té molt a veure amb els edificis plurifamiliars que es fan avui. Però ells ja ho van fer mig segle abans.
80 metres quadrats per a una nova llar
La reforma d’un pis és el tribut a un edifici icònic, el Sant Quintí. Twobo Arquitectura (Barcelona)

La reforma d’un apartament de 80 m2 situat a l’edifici Sant Quintí és el petit, però ben sentit, homenatge que ha fet l’equip de Twobo Arquitectura als autors d’aquest immoble icònic de la Barcelona dels anys 70. Els arquitectes Pablo Twose, María Pancorbo i Alberto Twose, que són els fundadors de Twobo, han condensat en un sol habitatge alguns dels principals elements que els llavors joveníssims arquitectes Luis Twose Roura, Joan Arias i Roig i Antonio Pérez de la Vega van concebre per a tot el Sant Quintí.
Així, Twobo ha transportat dins l’apartament els codis d’aquella arquitectura pionera projectada per a l’edifici de dimensions més que considerables que es construïa en un xamfrà davant de l’Hospital de Sant Pau. Estava pensat –i encara hi està– per a allotjar en règim de lloguer el personal sanitari i també familiars de malalts que han de residir a la ciutat de manera ocasional. De fet, després de la reforma, l’apartament continua amb aquest ús, com a habitatge que té llogat un sanitari.
Les claus del projecte
Els colors com a guia dins d'un espai, la voluntat de facilitar-hi la circulació al màxim, un esperit en certa manera geomètric com a criteri d’ordre, els àmbits tan diàfans com sigui possible i també la claror natural amb l’objectiu de multiplicar la sensació d’espai i de netedat, són algunes de les claus d’aquell projecte singular dels anys 70 que ara també, en una dimensió de només 80 m2, caracteritzen l’apartament reformat com a tribut a l’edifici Sant Quintí. Són codis senzills, molt gràfics i certament funcionals, i quan es veu la interpretació que, en el mateix sentit, l'equip de Twobo fa d'aquests trets originals d'una obra de fa mig segle, es comprèn fins a quin punt són avui plenament vigents.
Ara aquell apartament, que en els temps més recents va tenir funció d’oficina, té una nova distribució. Amb la reforma, la planta diàfana, de geometria curiosa i, en principi, gens senzilla d'ordenar, ha adoptat una forma funcional que defineix els diferents espais, aporta intimitat a aquelles zones on és més necessària i, a més, no perd en cap moment l’amplitud que és essencial per als espais d’un habitatge d’aquestes dimensions.
S’havia d’afrontar la reforma amb un pressupost baix. Així, tant el terra com el sostre s’han deixat tal com estaven. En canvi, s’ha posat especial èmfasi en la nova distribució de l’espai i, sobretot, en una circulació fluida i molt circular al voltant d’una peça central de nova creació.
Al voltant del bany
Quan els arquitectes van veure el pilar al mig de l’espai, van decidir aprofitar-lo. És precisament per aquest pilar que el bany se situa al seu voltant i, per tant, al mig de l’apartament. El bany, amb el seu lavabo, vàter i dutxa, ara és la peça central de l’apartament. És un espai que no només fa les funcions que li són pròpies sinó que marca el recorregut de la casa. Dona una dimensió a l’entrada i suggereix els recorreguts a partir d’aquí; mig mostra, mig amaga la cuina; obre la zona d’estar i l’obre, a més, cap a la llum natural d’una gran finestra molt horitzontal, i provoca un gir cap al dormitori principal al qual li garanteix privacitat, a més de donar entrada pràcticament directa al bany en qüestió. Amb això, es fa una volta completa a l’apartament recorrent el perímetre exterior del bany.
Hi ha un altre element que afavoreix aquesta circularitat del recorregut. Com es pot veure en el plànol, el fet que la paret enrajolada de la cuina faci un petit gest de separar-se del mur perimetral de l’apartament, tot i que és una solució per amagar unes canonades, també convida a fer aquest recorregut circular. La cuina, a més, és contigua a un petit estudi-dormitori que es tanca amb una vidriera de perfil vermell.
Un diàleg de colors
Els arquitectes de Twobo, en aquest homenatge als autors de l’edifici Sant Quintí –un dels quals, Luis Twose, és familiar seu, a qui sempre reconeixen com a mestre–, també han volgut transportar al nou apartament els colors que marquen l’immoble dels anys 70. Si a les zones comunes de l’edifici hi predomina, des dels seus orígens, el blanc amb els colors primaris, també són aquests colors els que marquen els elements principals del pis.
Com una mena de senyalística, de la mateixa manera que es fa als corredors comuns de l’immoble, cada peça té el seu color, senzill, clar, primari. El blanc multiplica la claror amb les rajoles del perímetre exterior del bany i del frontal de la cuina. El groc, un groc ben llampant, assenyala les portes, la d’entrada de l’apartament i també la del bany, a més de trobar continuïtat en àmplies zones de l’interior d’aquesta peça central. El blau singularitza la cuina i fa de contrapunt al blanc de les rajoles, però també al groc del bany. I el vermell, des de les vidrieres, des de la finestra i des de les portes d’algun armari, marca perfil.