BarcelonaTot just deu dies després dels atemptats de l’11 de setembre als Estats Units, el govern nord-americà va anunciar que havien detingut una espia que feia anys que els burlava. No era, però, un cas relacionat amb els atacs islamistes contra les Torres Bessones i el Pentàgon. La detinguda, Ana Belén Montes, havia passat informació als serveis secrets cubans del 1984 a l’any 2001. Gairebé dues dècades en què havia aconseguit excel·lir tant en la seva feina que a l’Havana li havien anat concedint medalles que, lògicament, guardaven en un calaix a l'espera del que dia que els les poguessin donar personalment. Dia que encara no ha arribat, de moment.

Montes és de Puerto Rico, tot i que les arrels familiars de la seva família són a Astúries, terra dels seus avis. Ella havia nascut el 1957 a Nuremberg (Alemanya), a la base militar nord-americana on el seu pare estava destinat com a metge militar. Encara avui una de les principals sortides laborals per a milers de joves de Puerto Rico és l’exèrcit dels Estats Units, així que els Montes van viure en diferents racons del món, en funció d’on destinaven el pare. La infància la passaria a Kansas, on el pare donava una educació molt severa als seus fills, a vegades pegant-los amb el cinturó. Ja de jove va anar fent el seu camí, rebel·lant-se contra l’autoritat familiar. Una de les discussions més fortes en aquella època va ser quan va penjar un pòster del Che Guevara a la seva habitació.

Durant els seus anys d’estudiant a la universitat, on va fer relacions internacionals, Montes va estudiar un any a Espanya, on va sortir amb un jove fill d’argentins que havien escapat de la dictadura al seu país. Amb ell va anar llegint sobre com la política dels Estats Units havia provocat cops d’estat, donat suport a dictadures i participat en l’assassinat de civils. Va llegir sobre Nicaragua i Guatemala, sobre Xile i l’Argentina. I sobre Cuba, esclar. En aquella època, de fet, hauria entrat en contacte amb agents cubans per primer cop. En tornar als Estats Units, els seus ideals eren més ferms que mai. Va ser llavors quan va trobar feina al departament de Justícia dels Estats Units, a Washington, on els seus bons resultats li van permetre un ascens laboral i va entrar a ser analista de dades a l’Agència d'Intel·ligència de la Defensa. El seu primer destí va ser una base militar i el 1992 va passar a un programa d’anàlisi de dades relacionat amb Cuba. Aquí l'FBI va fallar en no detectar que contractaven una persona que uns anys abans no havia amagat ser comunista. De fet, va acabar convertida en una de les grans analistes del departament quan es tractava de Cuba.

El desembre del 1984, un amic li va preguntar si ella podria ajudar la causa dels sandinistes, que lluitaven per manar a Nicaragua, aconseguint documents. Montes va dir que sí. Així que li van organitzar un dinar en un restaurant al centre de Manhattan en què va convertir-se en agent del règim de Fidel Castro. Fent servir documentació falsa i perruques, va destinar les seves vacances a fer un llarg viatge, passant per Espanya i Txecoslovàquia, per visitar Cuba, on va rebre formació per aprendre a enviar documentació, fer servir senyals de ràdio, aprendre codis de comunicació o controlar la pressió de la sang per si li feien respondre preguntes amb un polígraf, conegut com la "màquina de la veritat".

Als ulls dels altres, l’Ana era una dona discreta, que gaudia cuinant dolços i era respectada pels companys de feina. Una persona de les que no destaca, però complidora. Perfeccionant tècniques per recordar, feia servir la seva gran memòria per poder transmetre la informació de documents oficials sense haver de robar-los. A la seva feina tenia accés a tanta informació que era l’espia ideal. Per rebre ordres, tenien un sistema de missatges fent servis cabines públiques, on es deixaven papers amb tinta que durava poc. Corria riscos i no podia parlar-ho amb ningú, ja que estava envoltada d’enemics. També a casa, ja que va sortir uns anys amb Roger Corneretto, un agent especialitzat a lluitar contra Cuba. A més, els seus germans Tito i Lucy van convertir-se en agents de l’FBI. La Lucy, de fet, seria enviada a Miami per intentar descobrir espies cubans. Poc s'imaginava que la principal espia cubana sopava amb ella cada Nadal. Per poder aguantar la pressió, Montes va començar a prendre antidepressius i es passava cada dia més d’una hora sota la dutxa per relaxar-se. De fet, les dutxes duraven cada cop més, ja que ella se sentia més pressionada perquè era conscient que anava aconseguint millor informació. Un dels grans cops el va fer quan va aconseguir accedir als noms dels quatre principals espies nord-americans a l’Havana, tot un èxit dels serveis secrets cubans. O quan el 1987 va passar tota la informació sobre on era el camp d’entrenament militar a El Salvador, on l’exèrcit nord-americà entrenava membres de la Contra de Nicaragua, perquè travessessin la frontera per atacar els sandinistes. Gràcies a Montes, els que van travessar la frontera van ser els sandinistes. Van matar 43 membres de la Contra i el militar nord-americà que els entrenava, el sergent dels Boines Verdes, un cos d’elit, Gregory A. Fronius.

La primera persona que va sospitar de Montes va ser un company de feina, Reg Brown, quan la va veure molt nerviosa després de rebre una trucada a inicis del 1996. El dia abans l’aviació cubana havia atacat dues avionetes amb ajuda humanitària que havien entrat al seu espai aeri. Però, com que Montes superava amb èxit una prova amb el polígraf a la qual se sotmetia els treballadors, Brown no va seguir investigant. Però, aquell mateix any, un grup d’espies cubans a Miami van caure, en part gràcies a la feina de la Lucy, la germana de Montes. Entre els documents que van trobar a les seves mans, l’FBI va trobar proves d’un talp que treballava a Washington, que tenia a casa un ordinador Toshiba i que l’estiu del 1996 hauria visitat la base militar de Guantánamo. Després d’investigar, van trobar que la persona que encaixava amb aquesta definició era Montes, així que van entrar a casa seva per posar-hi micròfons, i van descobrir que l’ordinador Toshiba amagava un aparell de ràdio que permetia enviar missatges encriptats.

Quan va ser detinguda, l’Ana no va mostrar cap mena de remordiment. De fet, els nord-americans es van sorprendre, perquè creien que havia espiat a canvi de diners. No era així; gairebé no havia rebut diners. Ho feia per convicció política. Davant del jutge, es va declarar culpable i va afegir que estava orgullosa del que havia fet. Va ser condemnada a 25 anys de presó, tot i que després de 21 anys la van posar en llibertat per bona conducta. En sortir en llibertat el 2023 va decidir anar a viure a Puerto Rico, on participa en actes polítics del partit comunista local acusant els Estats Units per les seves polítiques d’exteriors. No ha fet ni un pas endarrere.