Passejar pels carrers estrets del Raval sempre ha estat una experiència molt recomanable, malgrat que la imatge del barri de vegades no és la desitjable. Aquesta és una realitat que no es pot amagar i que es detecta a simple vista, però són tantes les coses interessants que s’hi pot trobar gairebé a cada cantonada, que sempre serà una de les millors zones de la ciutat per visitar, també des del punt de vista gastronòmic. Passar-se el matí remenant i tastant els productes del mercat de la Boqueria, asseure’s a la terrassa del bar Mendizábal per fer el vermut i acabar dinant al restaurant Arume és un viatge fantàstic per descobrir cultures i propostes del tot diferents sense moure’t de la mateixa ciutat. Aquesta riquesa cultural fa del Raval un lloc únic i especial, i això ho saben molt bé quatre gallecs, el Manu, el Rubén, el Carlos i l’Eduardo, que fa gairebé una dècada van obrir el restaurant Arume (aroma, en gallec), al número 11 del carrer d’en Botella, en un edifici que hauria de ser patrimoni de la humanitat.

A l’entrada del restaurant hi ha una placa que ho recorda: “Manuel Vázquez Montalbán, escriptor i periodista, va néixer en aquesta casa el 14 de juny de 1939”. Ara, la casa on va néixer i créixer un dels principals referents de la nostra societat i gran amant de la gastronomia acull autòctons i turistes que busquen tastar una cuina de qualitat basada en el producte gallec. A les nits i els caps de setmana, el restaurant acostuma a estar ple. Nosaltres hi anem un divendres al migdia, i això ens permet gaudir d’un bon dinar amb tranquil·litat a la sala principal, on les taules són petites perquè l’espai se sol destinar a les parelles o a grups reduïts.

Per començar, demanem tres unitats de l’“ostra arrissada” i guanyem temps per decidir tots els plats de la carta que volem tastar. Escollim el pop crocant (un pop arrebossat amb escuma de patata, sal cítrica i allada); les croquetes de botifarra; la truita de Betanzos amb cansalada ibèrica marinada i el tàrtar cremós (de vedella gallega amb pa Carasatu). Són els entrants que compartim abans de repartir-nos l’arròs melós d’ànec (amb bolets, escuma d’all i pebrots del Padrón) i la paella Arume dels mars de Galícia. Per tancar, encara ens hi cap un pastís de formatge (fet amb formatge gallec San Simón amb un toc fumat) i “la torrija de Manuel ” amb gelat de nata gallega. Una ampolla d’El Templari (DO Terra Alta) ens serveix per assaborir encara millor un magnífic dinar i de passada posar-li un toc català.

“El Raval té coses molt bones, cada dia et sorprèn”, diu la Jessica, que va començar de cambrera del restaurant i ara n’és la responsable de la part administrativa i comptable. Sona Bruce Springsteen i això fa encara més agradable la conversa, sobre el Cera 23, el restaurant del carrer del costat que es pot considerar el pare de l’Arume, i repassem la cuina i la història que acabem de degustar: “No és pròpiament un restaurant gallec. El producte és d’allà i en manté les arrels, però l’elaboració és diferent, no és una cuina tradicional”. Ens ho hem passat bé i sortim satisfets d’haver descobert (amb retard) un racó més del Raval, confirmant que l’experiència aromàtica pot superar la visual. Ara l’aroma gallega també s’hi ha fet el seu espai i val la pena submergir-s’hi, si encara no ho heu fet.