Què passaria si les abelles desapareguessin del planeta? ¿Com reacciona el món quan una ballarina crea una coreografia on inclou l’abella més icònica, l’abella Maia, i la bateja com a “ putón ”? En el primer cas, perillaria la vida a la Terra, ja que sense pol·linitzador no hi hauria plantes, i sense plantes no hi hauria animals. En el segon cas, no tothom veuria amb bons ulls la promiscuïtat de la seva ídol d’infància. Sol Picó és la creadora de l’espectacle de dansa Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya, que va estrenar el 2011. Avui, a petició de l’ARA, rep a la residència de la seva companyia, a La Piconera, al Poble-sec, Jaume Terradas, catedràtic d’ecologia i primer director del Centre de Recerca i Aplicacions Forestals (CREAF), que investiga els ecosistemes i especialment la funció de les plantes; per tant, també els seus pol·linitzadors, els insectes.

INSPIRAR-SE EN LA NATURA

La companyia de dansa Sol Picó ha dut als escenaris diferents espectacles trencadors en els quals els insectes donen nom, personalitat i contingut als personatges: El llac de les mosques, Petra, la mujer araña y el putón de la abeja Maya, Matar el bicho i Memòries d’una puça. “Tot el món de la natura, sobretot el món dels insectes, m’inspira molt”, explica somrient la ballarina menuda que, per la seva energia, recorda a un altre mite infantil: la Hormiga Atómica.

“Amb Memòries d’una puça a les entrevistes sempre haig de respondre un munt de preguntes sobre per què una puça”, explica. L’obra s’ha creat en un context de crisi, en el qual la dansa, que no ha viscut mai temps especialment pròspers, s’ha vist molt afectada. Així, doncs, la puça, que xucla sang i s’agafa allà on pot per no morir, és el millor personatge perquè Sol Picó pogués visualitzar la lluita per sobreviure de molts ballarins, en un entorn que no els és favorable. Per continuar amb la feina que els dóna la vida, si cal, s’agafen al que sigui.

A la coreografia els ballarins no paren de fer salts com ho faria una puça. “Per fer aquests moviments fins i tot hem agafat elements dels balls tradicionals irlandesos”, explica Picó.

Jaume Terradas l’escolta atent i observa que la puça que ella ha creat és una puça lluitadora i defensiva, quan en realitat no és un animal gaire simpàtic. Com a paràsit, també transmet malalties i no és gens considerada amb els animals que parasita. Terradas va ser fundador i director del CREAF. Actualment està jubilat però encara fa recerca. Investiga, sobretot, les plantes i com els afecta el canvi climàtic. “Tota la vida sobre la Terra depèn de l’existència de les plantes que fan la fotosíntesi, sense elles no es produiria la matèria orgànica a partir de la qual ens alimentem els animals. No hi seríem”, afirma.

Al científic li preocupa l’ús de plaguicides que ataquen els insectes que pol·linitzen les plantes i sense els quals es trencaria l’equilibri de l’ecosistema. També l’impacte de l’escalfament global en la floració i en les fragàncies de les flors. Sense les seves olors, els insectes no les trobarien per pol·linitzar-les. “Si les flors de plantes com el romaní s’obren abans en relació a quan ho feien fa uns anys, pot ser que els insectes no les trobin quan surten”, explica.

PUNTES VERMELLES

El llenguatge de Sol Picó barreja la dansa clàssica amb el flamenc. Les seves puntes vermelles són gaire bé un símbol d’aquesta fusió. Recorda quan se li va acudir per primer cop ballar per buleries sobre les puntes per crear formes curioses. “Va ser aleshores quan em van començar a dir que semblava un bitxo. Les puntes tenen una forma estètica potent i poden donar la idea de les potes de l’insecte”, explica Picó.