Bernat de Menthon coneixia prou bé els Alps. Durant més de 40 anys els va recórrer amb una creu i una Bíblia combatent els rituals pagans que encara es practicaven a les valls aïllades. La llegenda diu que va enfrontar-se amb un dimoni que custodiava el pas de muntanya de Júpiter i el va fer rodolar muntanya avall. Sant Bernat, però, estava tip de veure les cares espantades dels viatgers que s’havien perdut i havien quedat atrapats, mig congelats, intentant creuar els Alps, especialment els pelegrins que anaven cap a Roma. Així, l’any 1050 va construir un hospici al pas de Júpiter, a 2.500 metres. Avui en dia, tant el pas com l’hospici porten el seu nom: el Gran Sant Bernat. I va ser aquí on els monjos encarregats de cuidar els viatgers van començar a fer-se ajudar, quan hi havia tempestes o allaus, per uns gossos de la zona que tenien una gran capacitat per localitzar persones perdudes a la neu: els santbernats.

La primera imatge que es conserva d’aquests gossos fent feines de rescat és una pintura de l’italià Salvator Rosa del 1690. Llavors no eren exactament els santbernats que coneixem avui dia. Eren alpendogs, és a dir, els gossos dels Alps, una espècie de mastins que esdevindria l’actual santbernat després d’alguns creuaments amb altres races. El nom de santbernat és va popularitzar al segle XIX gràcies a en Barry, un gos que va salvar la vida a més de 40 persones i que es va fer tan conegut que se li van dedicar contes i cançons. En Barry es pot veure avui en dia dissecat al Museu d’Història Natural de Berna, on li han dedicat una exposició en què es desmunta la llegenda que explicava que hauria estat assassinat per un caçador quan es dirigia a salvar la vida d’un viatger. En realitat, va morir el 1814 tal com Déu mana, vivint ben cuidat a Berna. S’ho havia guanyat. “Quan ets algú famós, sembla que has de tenir una mort diferent, potser per això es va crear aquesta història falsa”, raona l’historiador Marc Nussbaumer.

El rescat més famós

En Barry havia nascut amb el segle XIX, just l’any 1800, el mateix en què les tropes de Napoleó, emulant els exèrcits cartaginesos d’Anníbal Barca, van creuar per sorpresa els Alps pel pas del Gran Sant Bernat per sorprendre els austríacs, als quals derrotaria a la batalla de Marengo. De fet, els pares d’en Barry, l’Alpina i en Pluto, van ajudar a salvar algun francès perdut. “Els monjos havien descobert que aquesta espècie tenia molt bon nas, i com que també eren grossos els ajudaven a obrir noves vies sobre la neu”, explica Nussbaumer. I en Barry tenia molta traça i es va fer especialment famós després de rescatar un nen. El 1805 una dona italiana que vivia a Suïssa i que s’havia quedat viuda va decidir tornar a casa amb el seu fill. Els dos van quedar atrapats creuant el pas per culpa d’una tempesta. En Barry hauria marxat enmig del temporal, ensumant-se alguna cosa, i hauria tornat de matinada a l’hospici amb el nen. L’havia trobat en una cova. El va escalfar amb el seu cos i el va portar sobre el seu llom. Després, va guiar els monjos fins al cos de la mare morta.

En Barry també va ajudar a salvar quatre treballadors italians que tornaven a casa després de treballar a França, rescat en què va perdre la vida el pare Luigi. Des de llavors, no va acceptar treballar mai més amb cap altre monjo, i sortia sol a la muntanya. Veient-lo trist i cada cop més vell, els responsables de l’hospici el van jubilar i el van enviar a Berna, en part perquè de camí els veïns el poguessin veure i fessin donacions per a l’hospici. Gràcies a la premsa, ja era famós. I gràcies a en Barry, el món sencer va conèixer aquests gossos, considerats oficialment santbernats a partir del 1884. Al Museu d’Història Natural de Berna, per cert, en Barry porta un petit barril penjat al coll. De fet, la imatge més popular dels santbernats és aquesta, portant brandi en un petit barril. L’anglès Thomas Byerley va ser el primer en explicar aquest costum el 1823, però molts historiadors creuen que és un mite i que en realitat no portaven cap barrilet.

Avui dia, els santbernats ja no salven viatgers als Alps, ja que els rescats es fan amb helicòpter i aquests gossos són massa grossos per anar amb aquest aparell i els costa enfilar-s’hi d’un salt. Així que el 1955 es va acabar una tradició centenària que hauria salvat la vida a més de 2.000 persones durant quatre segles. Actualment, els santbernats segueixen presents en aquest pas de muntanya entre Suïssa i Itàlia, gràcies a la Fundació Barry, amb seu a Martigny, on es fan servir per cuidar persones grans de residències pròximes, per jugar amb persones amb malalties mentals o participar en campus amb joves d’entorns complicats. D’alguna manera, els hereus d’en Barry continuen salvant persones.