Pristina, KosovoAl cor de Pristina, a prop del Boulevard Bill Clinton i de l'estàtua de George W. Bush, hi ha un carreró on s'arrengleren diversos bars moderns. L'últim, fent ja cantonada, s'anomena Bubble —que vol dir bombolla, en anglès—. A simple vista, no crida l'atenció. Com la resta, compta amb una terrassa on diversos joves conversen animadament. Tanmateix, és especial per ser pioner. Mai hi havia hagut a la capital de Kosovo —considerat sovint el país més homòfob d'Europa— un bar obertament LGTBIQ+.

"Feia cinc o sis anys que tenia la idea al cap. Tenir un espai de socialització era una de les principals necessitats de la comunitat LGTBIQ+. I el passat 15 d'abril es va fer realitat", comenta amb satisfacció el seu propietari, Lendi Mustafa. L'execució del projecte no ha estat gens fàcil, començant pel finançament. "Vaig contactar amb una vintena d'inversors i fons per a start-ups, i tots van rebutjar invertir-hi. Volia que fos al centre, no en un lloc remot. I és clar, els lloguers són cars", explica Mustafa, que durant molts anys ha treballat per a l'ONG kosovar Centre per la Igualtat i la Llibertat, que defensa els drets de les minories sexuals.

Un cop aconseguits els recursos, l'altre gran obstacle era la seguretat. Fa deu anys, un empresari de la comunitat LGTBIQ+ ja va provar-ho, però l'establiment no va estar ni una setmana obert perquè va patir un atac brutal. El propietari va acabar abandonant el país. "Vam tenir nombroses converses amb la policia, i van dissenyar un sistema de seguretat. La primera setmana va haver-hi un parell d'agents sempre davant del bar. A més, ens van instal·lar el botó del pànic per avisar-los si patíem un atac", explica el creador de Bubble, un espai que ja considera consolidat perquè la gent "ja s'ha acostumat" a veure un bar LGTBIQ+ al centre.

Ara bé, un cop va haver de recórrer al botó del pànic. Va ser poques setmanes després de la inauguració. Un dia, va adonar-se que un parell de cotxes portaven una bona estona aparcats davant el bar i va sospitar que els seus integrants en portaven alguna de cap. Per això, quan una desena d'homes en van sortir amb passamuntanyes, va reaccionar de seguida i va prémer el botó d'alerta. "En 40 segons, ja teníem una patrulla aquí", recorda Mustafa. Un cop avortat l'atac, ja no se n'ha produït cap altre, i els seus clients se senten tranquils i còmodes.

El Bubble, que està decorat amb objectes d'artistes de la comunitat LGTBIQ+ i que compta amb lavabos sense identificació de gènere, és escenari de nombroses activitats, com per exemple actuacions de drag queens, que a Kosovo difícilment troben espais per fer els seus espectacles. Segons Mustafa, part de la recaptació d'aquests esdeveniments es dedica a finançar les operacions de canvi de sexe per a les persones trans, que no estan cobertes per la sanitat kosovar. De moment, ja hi ha hagut sis persones beneficiades, que han acudit a hospitals de la veïna Belgrad, on el tractament costa entre 20.000 i 30.000 euros.

D'acord amb un complet estudi elaborat per una ONG nord-americana l'any 2015, Kosovo és el país més homòfob dels Balcans, una regió que es caracteritza per una mentalitat fortament patriarcal i poc tolerant envers la diversitat sexual. En l'enquesta, més del 80% dels membres de la comunitat LGTBIQ+ a Kosovo van declarar haver estat víctimes d'abusos psicològics per la seva orientació sexual, i prop d'un 30% confessaven haver patit atacs físics.

"La situació ha millorat molt en els últims anys", assegura Dardan Hoti, un activista que treballa en el món de la cultura. L'any 2012, una torba va assaltar violentament un acte patrocinat pel magazín Kosovo 2.0, que havia tot just publicat un especial sobre la situació de la comunitat LGTBIQ+. Els anys següents, la por va regnar entre les minories sexuals. "La policia ara protegeix tots els nostres actes. Aquest any, vam fer una trobada semblant a la del 2012, i l'ambient era totalment diferent", comenta Mustafa. A pesar de tot, ell rep de forma habitual amenaces a través de les xarxes socials, i es queixa que la policia no les investiga seriosament.

"La voluntat de formar part de les institucions europees, sent el Kosovo un estat que no està reconegut per gaires estats, ha tingut un impacte molt positiu. Hi ha una voluntat d'imitar Occident, que ha portat més tolerància, sobretot a la capital", reflexiona Hoti. Ara bé, hi ha línies vermelles per a bona part de la societat que encara no s'han pogut esborrar, com l'aprovació d'una llei d'unions civils per a les persones del mateix sexe. El primer ministre kosovar, Alvin Kurti, va apadrinar la iniciativa, però el Parlament va rebutjar-la el març de l'any passat, i fins i tot alguns dels membres del mateix partit de Kurti van votar-hi en contra.

Kosovo és un país majoritàriament musulmà, una confessió que professa més del 90% de la població. No obstant això, Hoti no atribueix a l'islam el clima homòfob que encara es respira al país, per bé que sigui ara més suau: "Aquí la gent no és especialment religiosa. Les mesquites no estan plenes. Però sí que és un país molt patriarcal i tradicionalista".

Mustafa, per la seva banda, emfasitza que la mentalitat tradicional i conservadora és sobretot misògina, la qual cosa porta a tractar de manera diferent els diversos col·lectius inclosos dins de la comunitat LGTBIQ+: "La dificultat de sortir de l'armari no és igual per a tothom. Jo, com a home trans, ho tinc més fàcil que les dones trans. De fet, la meva família fins i tot està orgullosa que jo sigui ara l'home de la casa. De la mateixa manera, està més acceptada la condició de lesbiana, perquè és una dona a qui es percep amb trets masculins, que no pas la dels gais". Malgrat les dificultats, la bombolla de tolerància cada cop es va fent més grossa.