BarcelonaVa existir el famós i increïble burro del Bagdad? O és una llegenda urbana mai prou ben contrastada? Que què és el burro del Bagdad? Doncs l’animal que feien participar en un número sexual al mític local d’espectacles pornogràfics Bagdad, al carrer Nou de la Rambla, 103. És una història famosa de la Barcelona canalla de la segona meitat dels anys 70 i dels primers 80, quan la ciutat estava en ebullició, acabada de sortir de quaranta anys de grisor i desitjosa de nous estímuls, de desempallegar-se de la cotilla casposa de la repressió. No n'hi ha rastres de publicitat a la premsa de l’època i no queda clar entre quins anys es va poder fer un espectacle de sexe en directe amb un animal que era, òbviament, un tabú, una perversió només apta per a ulls i estómacs resistents, amb ganes d’experiències al límit. Actualment, no cal dir-ho, seria una proposta impensable: no només a ulls de les més òbvies i raonables reivindicacions animalistes sinó, de fet, a ulls de qualsevol bon gust i sentit comú. Però quin rastre en queda? Quina memòria tenim del burro del Bagdad? Una pista: l’espectacle va existir, i tant que sí, però mai sobre l’escenari del Bagdad. Desfem-ne l’entrellat.

D’entrada, és reveladora la memòria de Julio Tomico, que poc abans de fer vint anys treballava com a repartidor de destil·lats per a l’empresa La Bolsa de los Licores. Conduïa la furgoneta per tot Barcelona repartint ampolles per bars, restaurants i sales de festes. Un amic seu, a qui deien Pirulo, tenia una feina curiosa. També repartia, però repartia un burro. Cada nit el transportava des de les cavalleries del carrer Maria Victòria, al barri de Sants, fins al Bagdad. I un cop acabat el xou se’l tornava a endur. El Pirulo va estar un parell de setmanes de baixa i el Julio el va substituir. No pot oblidar tot el que va passar aquells set o vuit viatges amb la furgoneta. Les primeres vegades, el burro hi entrava sense gaires problemes, però a partir del tercer o quart dia ja no era tan fàcil. Què passava a l’escenari? El Julio s'havia d’esperar que el número s'acabés per tornar l’animal a la quadra. I es va quedar un parell de vegades a veure el xou. Sexe, fel·lacions, masturbació. Se’n fa creus, amb els ulls i la memòria d’avui.

Tinc ganes de saber què em diu la memòria privilegiada de Joan Estrada, que coneix els últims quaranta anys de la nit barcelonina millor que ningú. I la primera cosa que em diu em sobta: “El burro no era al Bagdad, sinó al New York”. "Ah, sí? Però si el clixé és el burro del Bagdad?”, li dic. “Sí, però era al New York”. Ho té molt clar. “Pregunta-ho a la Juani de Lucía, ja ho veuràs". La Juani de Lucía, la històrica propietària del Bagdad, ho confirma sense dubtar-ne ni un sol segon, esclar: “Mai de la vida el burro va ser al Bagdad, era al New York!” Caram, el New York, el local del carrer d’Escudellers, al cor de Ciutat Vella. I, doncs, què passa? Passa que la memòria és capritxosa i tot ho centrifuga. “La gent ho posa tot al mateix sac i com que al Bagdad hem tingut el senyor de la campana i el nan, doncs també es pensen que hi teníem el burro”, argumenta la Juani. De vegades, el recorregut feia passar el transportista per davant del Bagdad, camí del New York, i potser això també contribuïa a la confusió, especulen tant ella com Estrada. I esmenten el fet que el local d’Escudellers pertanyia a la cadena Ferrer –propietat de Bienvenido Ferrer, un destacat empresari nocturn de l’època– que també tenia locals com el Panam’s –a la Rambla–, el Mr Dollar –a Josep Tarradellas, llavors Infanta Carlota– i l’Starlets –a l’avinguda de Sarrià–. Ferrer, hàbil i amb instint comercial, va saber construir una xarxa de locals amb solera per poder fer la competència al Bagdad. I el burro del New York era una aposta destacadíssima.

¿Què en diu, de tot això, el Julio? ¿És possible que s’hagués quedat amb el record del Bagdad, però que en realitat fos el New York, la sala on va transportar algunes setmanes del 1976 o el 1977 –no ho recorda amb exactitud– aquell pobre burro que en sortia estressat i confós? “Sí, és molt possible”, reconeix: la nebulosa de la memòria, entre Escudellers i Nou de la Rambla, és més que plausible. La llegenda del burro del Bagdad és del tot certa, només hi falla el nom.