El seu viatge va ser tota una odissea. Va començar a Nigèria, el seu país natal, va seguir per terra per Agadez (Níger) i Sabha (Líbia), fins a Trípoli, la capital libanesa, des d’on van embarcar en una pastera de goma. En aquest bot hi viatjaven 105 persones. Entre elles hi ha 32 menors i 17 dones, tots de diverses nacionalitats: el Sudan, Mali, la Costa d’Ivori, Nigèria, Ghana, el Senegal i Guinea, entre d’altres.

Segons expliquen, pocs dies abans del rescat, de matinada, es va espatllar el motor i va començar a entrar aigua a l’embarcació, cosa que la va desestabilitzar i va fer que diverses persones caiguessin al mar. El Víctor, un noi nigerià d’uns trenta anys, diu que els que sabien nedar van aconseguir tornar a pujar a bord, però que altres, com el seu amic White, es van enfonsar al mar. Diuen que una dona i tres homes es van enfonsar.

Pocs dies més tard, el matí del 28 de gener, l’embarcació de salvament humanitari Aita Mari va rebre l’alerta d’Alarm Phone que l’embarcació estava en perill. Alarm Phone és una organització, operada per voluntaris des del 2014, que gestiona una línia telefònica d’emergència per documentar les coordenades de les embarcacions en perill en temps real. Les difon als guardacostes, les ONG o qualsevol embarcació que estigui a prop. El vaixell de l’ONG Salvament Marítim Humanitari va posar rumb a les coordenades aproximades de la pastera, que era a 103 milles de la costa libanesa. El 30 de gener del 2022 al capvespre la Purity, per fi, va poder desembarcar amb els seus pares a l’illa italiana de Lampedusa, i va finalitzar així la seva odissea cap a Europa.