La xarxa de metro de Barcelona comença a prendre forma als anys vint, quan es constitueix la societat Ferrocarril Metropolità de Barcelona, SA, coneguda popularment com el Transversal. Posteriorment, es va fundar una segona societat, el Gran Metropolità de Barcelona, SA (Gran Metro). L’actual xarxa, a la imatge, va néixer d’aquestes dues línies privades.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2000 1125"%3E%3C/svg%3E)
A finals del 1924 el Gran Metro (actual línia verda) posa en marxa els quasi dos quilòmetres i mig del primer tram del ferrocarril metropolità de Barcelona, que uneix Lesseps i plaça Catalunya. Gairebé dos anys després, el Transversal inaugura l’altra línia en construcció (l'actual vermella), entre la Bordeta i Catalunya. L’any 1934, les dues companyies havien ampliat les seves línies respectives i el Gran Metro comptava amb un segon ramal que, per sota de la Via Laietana, anava fins a Correus. La Guerra Civil, les conseqüències polítiques i econòmiques del conflicte i la Segona Guerra Mundial van frenar el desenvolupament de la xarxa de metro. No va ser fins a l’any 1950 que es va obrir una nova estació, la de Ferran, avui desapareguda.
La ciutat experimenta un creixement urbanístic cap al Besòs, fet que permet al Transversal ampliar el seu metro (l’actual línia 1). L’any 1956 es construeix un passadís que comunica les dues estacions de Catalunya i que afavoreix als viatgers fer el canvi entre el Transversal i el Gran Metro. A finals dels cinquanta, les dues companyies inicien el procés de fusió i municipalització. També apareix la línia 2 (actual línia 5), entre La Sagrera i Vilapicina.
L’any 1961 conclou el procés de fusió del Transversal i el Gran Metro. El consistori es fa càrrec de les despeses d’explotació de les noves línies, mentre que l’Estat assumeix els costos d’infraestructura. L’any 1963, la Comissió Coordinadora del Transport de Barcelona aprova un pla d’urgència que permet ampliar, modificar i millorar la xarxa, ja pública. D’aquesta manera, la línia 2 (avui L5) i la línia 1 (antiga Transversal) s’allarguen. També es modifica i amplia el primer ramal de l’antic Gran Metro (l’actual línia 3) i es prepara el segon ramal del Gran Metro per transformar-lo en l’ara anomenada línia 4, que arribarà fins al l’Hospital de Sant Pau.
L’arribada de la democràcia permet a l’Ajuntament crear l’entitat Transports Municipals de Barcelona (TMB). El juliol del 1978, la Generalitat substitueix l’administració central i assumeix les competències sobre la infraestructura de la xarxa de metro. Durant aquesta etapa, la línia 3 avança cap a la Zona Universitària, malgrat que encara està dividida en dos trams, que no s’uniran fins al 1982. Per altra banda, la línia 4 es prolonga i acosta el barri del Poblenou al centre de la ciutat, i la línia 5 comunica Barcelona amb l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat. L’any 82, els dos trams de la línia 3 que estaven separats per un transbordament a Paral·lel queden unificats i la línia 4, que per un extrem ja arriba a Roquetes, es prolonga també per l’altre costat fins a La Pau.
La celebració dels Jocs Olímpics permet la millora de la xarxa de metro i les connexions amb l’àrea metropolitana. Les línies 1, 4 i 5 penetren més a municipis limítrofs amb la capital: per la banda sud, a l’Hospitalet i Cornellà de Llobregat; i per la banda nord, a Santa Coloma, Sant Adrià de Besòs i Badalona. Per altra banda, la línia 3 supera Lesseps, d’on no havia passat des de la inauguració del Gran Metro, i arriba a Montbau.
Durant els anys postolímpics s’ajusten les ampliacions executades i es constitueix l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) per coordinar els serveis i els recursos dels operadors i les diferents administracions. El setembre del 1995 es posa en marxa la línia 2 (que adopta el color lila) amb l’obertura de les sis primeres estacions amb origen a Paral·lel i es va ampliant al llarg dels noranta fins a La Pau. La groga creix a Nou Barris amb la nova estació de Trinitat Nova i la verda s’allarga una mica més.
La L3 avança i estrena tres noves estacions. A més, cinc estacions de la línia 4, el tram comprès entre La Pau i l Pep Ventura, es converteixen en estacions de la línia 2. La línia 4 obre una nova estació, El Maresme | Fòrum, per donar servei a la zona on se celebrarà el Fòrum Universal de les Cultures l’any 2004. El desembre del 2003 es posa en funcionament la línia 11, que dona servei als barris de Trinitat Nova, Torre Baró, Vallbona i Ciutat Meridiana, i al de Can Cuiàs, a Montcada i Reixac.
L’any 2009 entra en funcionament el primer tram de la línia 9 a Santa Coloma de Gramenet (ara anomenat Nord). Es tracta de la primera línia automàtica al metro de Barcelona. El 2016 entra en servei la línia 9 Sud, que connecta la Zona Universitària amb l’aeroport de Barcelona. Actualment, les línies 9 i 10 compten amb 37,5 quilòmetres i 35 estacions en servei als trams sud i nord de la línia. Encara està pendent la connexió pel centre de Barcelona. Es preveu que les obres finalitzin a finals d’any, però la línia no funcionarà fins al 2027, segons la Generalitat.
Segons el pla director de l’Autoritat Metropolitana del Transport Públic (ATM) 2021-2030, cinc línies de la xarxa s’han d’ampliar pròximament, una inversió que estava prevista als pressupostos de la Generalitat que no s’han aprovat i que han obligat a convocar eleccions anticipades.
Les previsions per a la L9 són acabar de construir 12 estacions més. Segons el pla director de l’ATM, el ramal de la L10 que connecta la parada de Collblanc amb la de ZAL-Riu Vell finalitzarà a l’estació de Pratenc, situada a l’aeroport del Prat. Queden pendents d’obrir les parades de Motors i la del Camp Nou.
Es preveu incloure una parada més al costat Besòs de la L3 del metro per connectar la Trinitat Vella i la Trinitat Nova. També el prolongament pel Llobregat, per enllaçar la Zona Universitària amb Sant Feliu de Llobregat amb parades a Esplugues o Sant Joan Despí.
El pressupost incloïa una partida per allargar la L1 des de Fondo fins a Lloreda-Sant Crist i que la línia arribés fins a Badalona Rodalies i connectés l’Hospital de Bellvitge amb El Prat Estació.
La groga s’ampliaria entre la Pau i La Sagrera i guanyaria tres estacions: Santander, La Sagrera-AVE i La Sagrera.
L’ATM preveu allargar la línia 2 per connectar Sant Antoni amb el Parc Logístic amb sis estacions.
El metro de Barcelona té tècnicament 8 línies, tot i que la L9 i la L10 estan dividides de manera provisional. A banda, el funicular de Montjuïc també entra dins del mateix organisme gestor.
La xarxa subterrània principal es completa amb algunes línies dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya, que donen més cobertura ferroviària al territori urbà.
Altres transports de la ciutat inclouen els trens de Rodalies, el Tram i tota la xarxa de línies d’autobús.
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 2000 1408"%3E%3C/svg%3E)
![](data:image/svg+xml,%3Csvg xmlns="http://www.w3.org/2000/svg" viewBox="0 0 1 1"%3E%3C/svg%3E)