“La Casa Marès és fruit de l’elecció en la manera de mirar”. Així la defineixen els autors d’aquest habitatge, els fundadors de Twobo Arquitectura, un estudi de Barcelona dirigit per Pablo Twose, María Pancorbo i Alberto Twose que en aquest cas van treballar en col·laboració amb el també arquitecte Luis Twose. Ho diuen així perquè la configuració d’aquesta casa, situada a Cala Sant Vicenç, respon a la decisió de tancar-se als voltants més urbanitzats d’aquest nucli d’estiueig del municipi de Pollença per obrir-se i mirar al propi estiu —com l’entenen o el volen viure els habitants de la casa—, mirar al sud, al sol i mirar també a la història d’un lloc que en té molta, d’història.

Són moltes les mirades. I no només ens referim a les vistes que busca amb els llocs específics que ocupen certs finestrals o les que li proporciona el posicionament mateix que es va decidir per a l’edificació dins la parcel·la. Són també les mirades que s’hi han fet a l’hora de concebre el projecte. És el conjunt de totes les mirades, les dels arquitectes, les dels habitants, les de la mateixa casa, les que la fan com és, senzilla i sofisticada alhora, molt oberta a uns llocs i tancada als altres –amb motius per a ambdós gestos–, hereva de la tradició constructiva mallorquina i de la modernitat arquitectònica internacional però també instal·lada en una contemporaneïtat confortable.

Són moltes les mirades. Hi ha, sobretot, una mirada al lloc, entès com a paisatge, però també com a recull de tradicions constructives, de materials i de maneres d’habitar. En aquest sentit, el marès, la pedra arenosa local, aixeca la casa i es mostra tant a les façanes com en no poques parets de l’interior, com si convidés a un recorregut. Però, alhora, la casa de marès s’aixeca sobre els murs de pedra en sec dels marges que, en terrenys de fort desnivell com aquest, com els de tota la serra de Tramuntana mallorquina, permetien i permeten poder conrear i habitar de manera més còmoda i factible. Twobo Arquitectura i Luis Twose, aquí, van aprofitar alguns d’aquests murs de pedra en sec i en van aixecar uns altres, i entre tots es pot facilitar una vida amb l’horitzontalitat d’una casa de marès sobre un mur de pedra –es viu gairebé en un sol nivell, en un terreny de fort pendent–. Amb mur de pedra s’eleva la piscina, es delimita la parcel·la i es distribueix el jardí.

Dos volums units per un porxo

La Casa Marès se situa en el terreny fragmentada en diversos volums que, al cap i a la fi, són dues grans zones unides per un porxo. La distribució respon, també, a la recerca de la mirada. La casa, com si fos un mur, busca el perímetre del solar, s’hi apropa molt, per tancar-se a l’exterior i abraçar el seu cor –és la mirada cap a dintre, cap a la pròpia vida– i, a la vegada, girar-se cap a les millors vistes. Amb el gran finestral de la sala es dirigeix l’observació assossegada cap al mar, mentre la vida i totes les mirades s’enfoquen cap a l’espai central on es passa l’estiu: nedar, jugar, gaudir del jardí i seure a fora. Per a aquest espai es va buscar la mirada a la història del lloc. I és que les millors vistes són cap a les muntanyes que abracen Cala Sant Vicenç i, en aquest cas, cap a la casa torre que va ser del pintor Llorenç Cerdà, una casa amb història en els antics jardins de la qual se situa la Casa Marès. Tot, mentre el perfil rocós del Cavall Bernat exerceix la seva mirada protectora.

Als autors d’aquesta obra els agrada dir que la casa és també el buit entre els volums creats. I, certament, el lloc concebut com a pati obert és un punt neuràlgic, un espai de trobada, com la plaça d’un petit poble, un lloc familiar. I la casa és també els seus interiors. D’una punta a l’altra, aquest és un habitatge que reivindica la confortabilitat conquerida amb la modernitat. Espais amples, funcionalitat, llum natural molt generosa i ben matisada i ventilació creuada perquè l’aire hi circuli tan bé, tan fàcil, com hi circulen lliures les persones que l’habiten. Aquí, s’ha de dir, hi ha una mirada a l’herència familiar, ja que els de Twobo Arquitectura, almenys alguns dels seus membres, són descendents de l’arquitecte Manuel Valls Vergés, que va ser soci de Josep Antoni Coderch. Els seus llums, en tots els sentits, il·luminen aquest habitatge del nord de Mallorca.