La conversa s’interromp per una visita important. Són les sis de la tarda i acaba d’arribar l’Esteve amb la seva furgoneta carregada de peix fresc. El Marc i el seu pare, el Josep Maria, s’aixequen de la taula i ens conviden a acompanyar-los per descarregar tot el material que necessiten. És un procediment rutinari, però ells en gaudeixen com si fos el primer cop que el viuen. L’arribada del producte és un dels moments més esperats del dia, perquè de la collita marina dependrà l’oferta de la carta d’Els Pescadors, on el producte és la clau de tot. Ens quedem bocabadats observant algunes peces, i el Josep Maria aprofita l’ocasió per treure pit: “No trobaràs enlloc un millor peix que aquí. Igual, sí, però no millor. Alguns restaurants potser tenen més talent a la cuina, però en producte no ens guanya ningú”. Ho diu algú amb una sensibilitat especial que fa uns quants anys li va servir per guanyar-se la vida al teatre, formant part d’Els Joglars, i que després va explotar amb la gastronomia. Ara és el seu fill, el Marc, qui ha heretat l’obsessió pel producte i l’exigència per donar el millor servei al client.

“Entenem el restaurant com casa nostra i ens sentim responsables que els clients i els amics surtin contents i gaudeixin de la cuina i el servei”, explica Marc Maulini, a qui el seu pare defineix com “el director gastronòmic” d’Els Pescadors, perquè ara és ell qui ho controla tot. Històricament, aquest local de la plaça Prim del Poblenou era el lloc de trobada de pescadors i gent treballadora que ho donava tot a les fàbriques tèxtils del voltant, era la Taverna dels Pescadors. Fa 41 anys el Josep Maria i la seva dona, Toia Duran, el van convertir en un bar de referència de la nit bohèmia barcelonina, i a finals dels 80 va fer un pas endavant a la cuina per convertir-se en un dels restaurants de moda de la ciutat. El 2012, amb l’arribada del Marc després d’estudiar arquitectura, es van acabar de posar els fonaments per assentar-hi el futur.

Els peixos del dia s’exhibeixen com trofeus en un mostrador amb rodes que enlluerna tots els clients. El Marc l’empenta i el passeja per totes les taules oferint només una part del millor producte que té: hi ha escorpora, llenguado, llagostins, canyuts, gambes i una rata de mar que ens atrau especialment i que ens cuinaran amb suc, patates i allioli. La rata era el ranxo dels mariners a la barca. Un plat deliciós que complementem amb un combinat de closca, una freginada de calamarsó, seitó i gambeta blanca i una estratosfèrica gamba de La Platgeta a la brasa per cada un. “La gamba ve directament de la Llotja, de la Barceloneta, i no la posem amb aigua perquè no augmenti el pes i mantingui el gust original”, ens explica el Marc al veure les nostres ganyotes de plaer. El celler també és un espectacle, i triem una ampolla de Tallarol (DO Alella).

“La restauració em recorda l’arquitectura”, diu el Marc davant l’atenta mirada del seu pare, tots dos asseguts a la nostra taula amb el servei enllestit. “Té moltes branques, i d’una gran complexitat: la cuina, el coneixement dels vins, el tracte amb el client, la gestió d’un equip, etc. Jo em vaig haver de formar en tots els àmbits”, sentencia. I conclou l’exposició ensenyant-nos un petit tresor: la fitxa tècnica que a mà, amb una precisió admirable i un nivell de detall gairebé malaltís, elabora cada dia per controlar totes les característiques i dades del peix que entra al restaurant. És l’arquitecte del mar. I el Josep Maria se’l mira orgullós perquè Els Pescadors té un passat emocionant i un futur esplendorós.