Aquesta casa de Begur, una edificació nova que és obra dels arquitectes Emiliano López i Mónica Rivera, recull aquell ideal de mediterraneïtat que hi havia als anys seixanta per a les cases d’estiueig o de jubilació, sobretot dels estrangers. De fet, l’habitatge envoltat de pins i amb vistes a la cala d’Aiguablava és d’una família estrangera que ara, per als seus períodes d’esbarjo al llarg de l’any, i de cara a una futura jubilació, precisament volien fer-se una d’aquelles cases tradicionals del Mediterrani, més aviat senzilla, fàcil de viure-hi, però que tingués tot el confort –un aïllament òptim, una bona ventilació, una temperatura agradable– que pot oferir la contemporaneïtat.

Però si aquesta casa té una cosa especialment singular és que no és un bloc únic amb una orientació determinada que fa que, per exemple, si unes estances miren a sud les altres mirin a nord. Perquè la parcel·la té unes dimensions força grans i perquè els propietaris no volien una casa gaire gran, sinó només el que la família necessita per viure amb amplitud –185 metres quadrats en total–, els arquitectes López i Rivera van poder optar per fer una agregació de volums concatenats on cadascun s’orienta segons pugui tenir les millors vistes, però també la millor ventilació, la millor temperatura, etc.

Així, si es mira el dibuix de la planta d’aquesta casa al bosc, es pot veure la irregularitat que té i sobretot com es van succeint i com es posicionen les distintes estances, també com es passa d’una a l’altra mentre es generen trobades inesperades entre elles. El fet és que, d’aquesta manera, totes les estances de la casa tenen vistes al mar. Totes excepte el dormitori principal, perquè els clients tenen molt clar que a l’habitació hi van per dormir i que, de seguida que es lleven, van a altres espais de la casa des del quals sí que tenen mirada cap a Aiguablava.

També seguint la planta s’observa la frontalitat i importància que s’ha donat a la cuina. És l’espai més avançat, és gran en si mateixa però, a més, multiplica les seves dimensions amb l’amplitud dels porxos que l’envolten i amb els que està directament comunicada per unes grans finestres, alguna de les quals serveix de barra per als àpats que es fan sota el porxo.

De fet, la dimensió dels porxos, el fet que hi hagi una xemeneia i una taula de terratzo feta per Huguet i envoltada de bancs per a llargues estades, tot això parla de l’ús del tot freqüent que volen fer d’aquest espai exterior i sota sostre durant les distintes èpoques de l’any i de la rellevància que donen a l’espai que més en contacte els posa amb el mar, amb l’aire lliure i amb els pins que envolten la casa.

Contrasta la posició i dimensions de la cuina i els porxos amb les de la sala, per a la qual s’han buscat unes mides més reduïdes i una posició més endarrerida. És una sala pensada per als dies més d'hivern, això sí, amb vistes al mar i a la pineda. Al seu costat, un estudi permet als propietaris teletreballar.

Un dels propòsits d’aquest projecte va ser aconseguir aquest estil de vida mediterrani de formes i materials senzills i amb una circulació per la casa i unes característiques que propiciessin que la vida hi transcorri de manera natural. Pocs mobles i molts fets d’obra, rajoles de ceràmica de format petit a terra, parets blanques sense rodapeus, fusteria pintada per a portes i finestres, passos amples i estores de fibra natural, són gairebé tots els elements d’una casa que busca facilitar la vida. I s’ha buscat, és clar, el confort actual. El gruix de les dobles parets de maó, l’aïllament i el sostre de formigó tractat per potenciar la visió de la seva materialitat més mat hi posen un segell molt contemporani.