Es mostra tal com és. No amaga els materials amb els quals està feta, ni els elements de l’estructura, ni tampoc bona part de la instal·lació elèctrica. Aquesta casa, En bateria, que és el nom que han donat al projecte els seus autors, els arquitectes de Nøra Studio –un gabinet amb despatxos a sa Pobla, a Barcelona i a Eivissa, fundat el 2015 per Marina Munar, Pau del Campo, Luca Lliteras i Rafel Capó–, és un exercici que traspua sinceritat i també una austeritat que no només era una exigència del pressupost limitat de la parella jove que l’anava a habitar, sinó també una forma d’entendre la vida. 

Construït en una parcel·la allargada i situada entre mitgeres a sa Pobla, a la comarca del Raiguer de Mallorca, aquest habitatge unifamiliar es mostra com és ja des de la façana del carrer. Amb els mateixos blocs de ceràmica que aixequen les parets d’un interior que els deixa vistos, es dibuixen a l’exterior les dues crugies que defineixen l’esquema essencial de la casa i el seu funcionament, a la vegada que anticipen la materialitat senzilla amb la qual es conviu a dintre. I és que aquesta casa va ser concebuda amb dues crugies, una més ampla i una més estreta, que van en sentit longitudinal des del carrer fins al pati del darrere, una solució que serveix per facilitar la seva distribució i també una flexibilitat d’usos que és molt pràctica per al mateix desenvolupament canviant de la vida. La parella esperava un fill en començar l’obra i, ara, poc després d’acabada, ja en tenen dos. 

En aquest sentit, resulta fàcil la distribució que els arquitectes de Nøra van proposar als propietaris: tant a la planta baixa com a la planta pis, la crugia més ampla tendeix a ser un espai únic i obert per als usos més comuns de la família (cuina, menjador i estar, al nivell de carrer; sala, estudi i/o jocs, al de dalt), mentre que la crugia més estreta apareix compartimentada i és el lloc on se succeeixen, en bateria, els dormitoris, els banys, les zones per als altres serveis i també l’escala que comunica les dues alçades. El fet que tots els dormitoris tenen obertures molt generoses cap a la crugia més ampla permet que, arribat el cas, puguin multiplicar el seu espai per a l’estudi o el joc. 

Aquesta és la flexibilitat d’usos que defensa el projecte. Fins i tot a l’entrada de la casa, darrere una porta metàl·lica semitransparent, d’un verd fresc, hi ha espai de garatge, però també, si es prefereix, aquest accés esdevé un porxo d’estiu per estar a la fresca tocant al carrer, un costum encara no extingit als pobles i ben apreciat per qui ho pot practicar. 

Sense necessitat de calefacció

L’austeritat s’aplica en tot en aquest projecte, i es fa amb una finalitat que va més enllà del gust personal: menys materials (ceràmica, fusta i formigó, essencialment) i de proximitat, menys petjada ecològica. La senzillesa formal i dels espais fins i tot a l’hora de pensar el jardí amb la petita piscina envoltada de marès, també demostra la contenció i aposta per allò assequible. Però segurament és l’austeritat energètica allò en què s’ha posat més èmfasi i també allò que més resultats pràctics dona. L’aïllament de la façana del carrer (nord) amb el sistema SATE, la ceràmica com a material amb grans prestacions tèrmiques i els coixins creats tant a la part del carrer com a la del pati ofereixen confort climàtic a l’estiu i a l’hivern, sense necessitat de calefacció. Entre el pati i la casa, una galeria protegeix l’interior de la radiació directa del sol a l’estiu i, gràcies al terra de la galeria del pis de dalt –de reixa–, crea una xemeneia que evacua l’excés de temperatura. A l’hivern, les galeries són un matalàs tèrmic. I sempre, en tot cas, garantia de confort i eficiència energètica.