BarcelonaDavid Forcada és assessor financer i, a banda d'aconsellar personalment, també fa difusió sobre com estalviar i invertir a través d'Instagram, on té quasi 50.000 seguidors. En la presentació del seu butlletí online assegura que explica "com controlar els diners perquè no siguin ells els que et controlin a tu".

Un assessor financer és la persona que ens ha d’ajudar a fer-nos rics o ens n'hem d'oblidar, d'això de fer-nos rics?

— Amb els diners t'has d'oblidar de fer-te ric. Les economies creixen a un ritme i el capital creix a un ritme. Per tant, si tu inverteixes en economia els teus diners creixeran al ritme de l'economia, que el podem establir entre un 10% i un 8%. Un assessor financer et permet que els teus diners creixin en línia amb el ritme de l'economia i que, per tant, superin la pujada de preus i la inflació. Això no vol dir que tenint un capital allà puguis fer-te ric a base multiplicar per dos cada any.

Dona consells financers a través d'Instagram. Sempre diuen que als catalans no els agrada parlar de diners, però en el seu perfil hi ha moltes persones parlant dels seus estalvis. El fet que siguin consultes anònimes ho fa més fàcil?

— Per descomptat, fer-ho anònimament ho fa molt més fàcil. Per la meva experiència professional, abans de les xarxes socials el recel d'explicar a algú els diners que tenies estalviats era molt alt. No és només una qüestió de xarxes socials: penso que, en general, es va perdent el tabú de parlar de diners. Al final tens persones que pràcticament no coneixes de res que molt obertament t'expliquen el que guanyen, el que tenen estalviat i les seves inquietuds. El tabú del catalanet reticent que els altres sàpiguen la seva situació financera està desapareixent. Les noves generacions en parlen molt més obertament.

En les consultes que rep a través d'Instagram sovint es parla de xifres molt altes i sorprèn perquè parlem molt de les economies precàries. La gent té més diners del que ens pensem?

— Hi ha de tot. La meva visió està esbiaixada perquè qui recorre a un assessor financer és perquè té uns estalvis. Però a les consultes hi ha de tot. Pensa que darrere del boom immobiliari i empresarial s'han mogut molts diners que s'acaben redistribuint a escala familiar. Hi ha bosses de diners importants.

Tenim poca educació econòmica i financera?

— En general, sí. Si tu tens unes pautes bàsiques inicials, això et permet créixer si t'interessa o t'agrada. Però si ja no parteixes ni d'uns mínims i comences a voler-te formar a través de xarxes és molt més difícil. Amb la informació financera el nivell adquirit és zero, perquè no hi ha formació en tota l'etapa escolar, costa entrar-hi. En canvi, per altra banda, és una cosa molt bàsica i simple i amb una mica de formació que es fes a tothom en edat escolar després seria molt més fàcil adquirir coneixements.

Quina és la consulta financera que li fan més sovint?

— Hi ha de tot, però una seria com començar. Gent que té uns estalvis però cap coneixement financer que et demana com començar a invertir. Una altra és on buscar informació perquè hi ha molta desinformació i la gent s'interessa per fonts fiables.

Hi ha molt intrusisme laboral, també? A les xarxes hi ha moltes persones de les quals no sabem quina formació tenen que donen molts consells.

— Això hi ha sigut sempre. La possibilitat de fer diners fàcils enlluerna i les xarxes socials són un altaveu per captar totes aquestes persones que busquen un enriquiment ràpid. Sortosament, tu pots saber si aquella persona té la formació i els requisits per poder-te assessorar. Has de tenir una formació i una acreditació específica per fer assessorament financer i, a més, és públic. Si tu tens un mínim seny, trobaràs la informació. Si no, desconfia.

Una persona que només té un compte corrent on va la seva nòmina i paga despeses, està fent el préssec?

— Un compte corrent d'aquest tipus és purament una eina operativa. Una altra cosa és que, a més, aconsegueixi estalviar. Posem xifres imaginàries: jo operativament amb 2.000 euros al compte faig, però en comptes de 2.000 en tinc 10.000. Què vol dir? Que tinc 8.000 euros que financen gratuïtament el meu banc, al 0%, quan si anéssim amb Banc Central Europeu s'haurien de finançar al 3%. Avui dia tenim alternatives per a aquests 8.000 euros que no utilitzes, però que, per altra banda, vols tenir a mà i sense risc. Fons monetaris, lletres del Tresor o altres actius d'aquests. Per tant, si no ho faig, sí que estic fent el préssec. Com que els tipus d'interès són baixos, que estan entorn del 3% de moment, fas poc el préssec perquè tampoc t'enriquiràs, però sí que perds l'oportunitat de guanyar 240 euros [el 3% de 8.000] que et poden anar bé per a qualsevol cosa i que et vindran regalats si en lloc de no fer res els poses en un fons monetari.

I aquesta persona quines opcions té?

— Aquesta persona té un balanç: uns ingressos i unes despeses. Si controla que les despeses siguin inferiors als ingressos, aquest compte anirà creixent a un ritme determinat. Si aquests diners no té pensat destinar-los a una compra immediata, d'aquí a un any o dos, el que ha de fer és invertir-los. Ha d'establir quina és la seva capacitat d'estalvi habitual i de manera sistemàtica aportar-ho a un producte d'inversió. Quin producte d'inversió? Una opció és ser accionistes i participar en empreses a través de fons. Estaràs posant els teus diners en el creixement de l'economia, que té els seus alts i baixos, però com que són uns diners que tenen un objectiu a llarg termini els pots anar acumulant allà. En aquests casos és recomanable obrir un fons d'inversió de renda variable, un de global que inverteixi en empreses sanejades. D'aquesta manera te n'oblides una mica: és com si tu tinguessis un rebut d'una despesa que ja l'has oblidada i allò va creixent.

Necessites una gran quantitat de diners per començar a invertir?

— Pots començar a invertir amb 5 euros o 10 euros, és igual. No necessites una gran quantitat.

Una persona que tingui una capacitat d'estalvi de 30 euros potser no es pot plantejar invertir.

— Sí, s'ho pot plantejar igualment. Pot fer exactament el mateix una persona amb una capacitat d'estalvi de 30 euros que una persona amb una capacitat d'estalvi de 30.000 euros. Gràcies a Déu, els productes d'inversió col·lectiu entre cometes democratitzen l'accés a la inversió.

En un món de precarietat econòmica, la figura de l'assessor financer té sentit?

— És precari molt en general. Per lògica un assessor financer té molt sentit per a persones que tenen molts diners i necessiten algú que els hi mogui, però un assessor financer encara té més sentit en els casos de les persones que no tenen diners. Fins ara semblava que si no tenies molt patrimoni no podies accedir a un assessor financer, però ara hi ha producte en el mercat per a una persona que només pot estalviar 30 euros al mes. Per tant, aquest petit assessorament encara té més sentit.

El primer assessorament seria com aprendre a estalviar?

— La realitat de cadascú depèn molt d'on viu i quin estil de vida porta. Nosaltres som assessors financers, però cadascú ha de fer el que vulgui amb la seva vida: si vols estalviar, bé, si no, també. A vegades hi ha despeses que són supèrflues. Si pots substituir el rebut del gimnàs al qual no vas per una aportació a un fons d'inversió sense adonar-te'n seguiràs el teu ritme de vida i faràs créixer un patrimoni que serà petit però amb els anys pot anar creixent.

Normalment, s'estableixen uns percentatges d'estalvi que moltes vegades són difícils d'assumir

— Si t'obsessiones per generar un estalvi però anar a dinar et fa estar més bé, per davant de tot està això. Però sempre hi ha alguna despesa que pots destinar a estalvi.

Els bancs són els agents més fiables per gestionar els nostres diners?

— És cert que els bancs estan per guanyar diners i que els empleats reben moltes pressions. La regulació s'ha reforçat i ha afegit molta transparència als productes. Tot i que et puguis sentir pressionat per agafar un producte o un altre, crec que tens prou informació per saber si aquest producte és adequat per a tu o no. El producte bancari és, en general, un bon producte. La diferència que puguis trobar amb altres plataformes és una qüestió de costos i comissions.

Els assessors financers teniu una responsabilitat cap a les persones que assessoreu. Teniu uns límits ètics?

— Hi ha feines en què tu saps què acabarà passant. En el tema financer això no existeix perquè no sabem què passarà en el futur. Com si sabem què ha passat en el passat, hem d'utilitzar aquestes dades per deixar molt clar als clients què pot passar, és fonamental. Els errors en inversió es produeixen quan la persona està desinformada i es troba una sorpresa que no esperava.

Es tracta de rebaixar expectatives i no pensar que ens farem rics molt ràpidament?

És que això no existeix. Els millors inversors de la història han fet fortunes amb el temps. Les fortunes no es fan doblant el capital d'un any a l'altre, perquè estaries creixent per sobre del ritme normal de l'economia. A internet ens mostren aquesta imatge, però ja sabem com acaba.