A l’estiu va fer quatre anys que compartim a l’ARA les bones experiències que vivim als millors restaurants del nostre país. Som de celebrar-ho tot i aquest cop l’havíem de fer grossa. On anem? Al cel! ¿I on és el cel? A Girona, i concretament a El Celler de Can Roca. Seiem a taula i l’expectació no pot ser més gran. L’Alfons, un dels pilars del Celler, ens comunica que els germans Roca han preparat un menú especial per a nosaltres. El menú consisteix en catorze tasts per fer un recorregut vital per la història del restaurant, dividit en el que ells anomenen “els 3 Cellers”. Aquests Cellers coincideixen gairebé en dècades: el primer, de l’any 1985 al 1996; el segon, del 1996 al 2007, i el tercer, del 2007 a l’actualitat. A la primera part del menú tastem per exemple un carpaccio de peus de porc amb oli de ceps sobre cruixent de carn de perol de l’any 1989, el dentelle de tòfona del 2009 i el pol·len de pi, pinyó, alvocat, espàrrec verd i vinagreta de pinya del 2019. El Joan, el Josep i el Jordi són fills de l’ofici, el pòsit que reben dels pares és una mirada d’esforç, sacrifici, exigència i superació, però també d’hospitalitat i generositat. Els fills, en homenatge als pares i per pròpia convicció, fan que l’experiència gastronòmica per al comensal sigui memorable.

A continuació ens serveixen dotze plats que en la majoria de casos ens mostren una cuina catalana revisada i interpretada des d’una mirada innovadora i talentosa. No tenim espai per descriure tots els plats, però per fer-vos dentetes i posar-ne algun exemple, destaquem l’escabetx de garotes, un tast de mar fresc i àcid, o l’ànec curat i fumat amb naps de Talltendre amb quatre maneres diferents de tractar el nap.

El celler és un punt i a part. Un món propi. L’experiència de conèixer-lo es fa imprescindible. El “cambrer de vins”, com es fa dir el Josep, és pura passió i dedicació, més que una professió és una manera de viure. Destaca la proximitat amb què t’explica el seu món, fent-te partícip del seu coneixement amb una humilitat només a l’abast de la bona gent. Ens deixem aconsellar entre l’exuberant oferta del celler i els escollits són el Vd’O 2018 de l’Empordà i el Cérvoles 2016 de Costers del Segre.

Imagineu-vos caminant pel bosc després d’un dia de pluja… ¿Sabeu de quina olor estem parlant, de quina sensació, aquella olor de pins i terra humida, de natura viva? Aquí és on aconsegueix traslladar-te el Jordi amb el tast de les primeres postres: bosc plujós (gelat de trompetes de la mort amb mel de pi, terra de trompetes de la mort i pi, fulles cruixents de cacau i pols de pi i destil·lat de terra); o la meravella de la bola de colors. Una explosió de gustos i textures, una festa al paladar. Pastisser és una paraula que queda curta per a l’espectacular proposta del Jordi.

No renunciem al gintònic de costum. Aprofitem l’oportunitat i la disponibilitat per xerrar una estona amb el Josep Pitu Roca, quin plaer i quina sort la nostra. Gaudim d’una conversa gratificant en què ens parla de la mare i ens relata amb passió una història gastronòmica familiar que neix a la postguerra i que culmina amb el màxim reconeixement mundial. “Has de relativitzar tot el que et diuen que ets, entenent que el sostre no té a veure amb paràmetres quantificables o tangibles sinó amb la força dels intangibles i en una constant motivació sobre el millor ofici que és aprendre. Som devots d’aquesta mirada encuriosida, creixent, aprenent, observant, comprenen la teva inferioritat davant de l’impossible coneixement total del teu món”. Mentre agraïm la fortuna de poder conèixer persones com els germans Roca Fontané i de gaudir de l’experiència que suposa dinar al Celler, brindem perquè un dels nostres, l’Adrià, després de dinar recull un premi Ondas com a membre de l’equip del Què t’hi jugues. Una jornada inoblidable. La vida s’ha de celebrar cada dia.