La setmana que acaba, amb Alejandra Palés

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

M’ha fascinat Christina Ricci a Yellowjackets, la sèrie de Movistar+ a la qual m’he enganxat. La ficció és un thriller amb tocs de terror sobre un grup de dones que van sobreviure a un accident aeri quan eren adolescents i jugaven al mateix equip de futbol. Ricci interpreta la Misty, una infermera que és poc de fiar. 

M'he emocionat amb el West Side story de Steven Spielberg, un autèntic regal per als fans dels musicals i també per a aquells que en reneguen. Menció especial per al solo de Rita Moreno, que després de ser l’Anita de la versió original apareix amb 90 anys fent un altre personatge, modificat pel seu lluïment, que a mi em va fer sanglotar. 

He seguit l’actualitat d’internet amb la newsletter With love from Taipei, d’Ainhoa Marzol, responsable de la columna Haciendo scroll de Rockdelux. Aquesta curiosa d’internet, com es defineix ella mateixa, recull cada diumenge les deu coses de la cultura pop que han marcat la seva setmana. 

No he pogut parar d'escoltar l’últim disc de les californianes Haim, Women in Music Pt.III, i especialment la cançó The steps. L’álbum és una barreja de pop-rock, country i folk ideal per a la banda sonora de qualsevol sèrie generacional. M’he endinsat en el món de les germanes Haim a l’espera de l’estrena de Licorice pizza, la nova pel·lícula de Paul Thomas Anderson, que té la petita del clan, Alana Haim, com a gran protagonista. 

He llegit Totes les bèsties, petites i grosses (El Cercle de Viena), el relat semiautobiogràfic que James Herriot va fer de la seva experiència com a veterinari en una petita localitat de Yorkshire durant els anys 30. Un llibre deliciós que es pot compaginar amb el visionament de la seva adaptació televisiva, que trobareu a Filmin. 

La setmana que comença, amb Maria Labró Vila

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

M’autoregalaré la nova novel·la de Carlos Zanón, Love song, que arriba dijous a les llibreries i relata la història de tres músics que viatgen a bord d’una Camper California pels càmpings de la costa mediterrània. Si Zanón ens va atrapar amb la Barcelona fosca i decadent de No llames a casa (2021) i Taxi (2017), amb Love song ens farà anar per un “agitat viatge sentimental que transcendeix qualsevol intent de classificació”. Sembla que caldrà cordar-se el cinturó. 

Desconnectaré del teletreball i tot el que comporta l’entrada al mes de gener amb un bon menú de migdia a sota de casa, al bar Andalucía. Obert des del 1969 al carrer Espronceda, 51, l’Antonio i família hi ofereixen un menú excel·lent per 12,50 € en el qual pots escollir entre més de deu primers i uns 14 segons amb una tapeta de patates i fuet cortesia de la casa i una ampolla de moscatell per maridar les postres. Això sí, millor reservar, que tenen clientela fidel cada dia. 

Prepararé les crispetes i una manta per gaudir des del sofà de l’estrena de la segona temporada d’Euphoria. Fa més d’un parell d’anys que em vaig obsessionar amb aquest univers que retrata la generació Z creat per Sam Levinson, i per fi dilluns dia 10 arriben els nous capítols a HBO Max. 

Bufaré trenta-una espelmes damunt d’una sara de la pastisseria Brunells. Ubicada a la cantonada del carrer de la Princesa –cantonada amb Montcada–, aquesta pastisseria centenària ofereix propostes actualitzades de les postres més emblemàtiques de tota la vida. Inaugurada l’any 1852, el 2018 va haver d’abaixar la persiana, però en plena pandèmia tres barcelonins la van rehabilitar i n’han recuperat l’activitat. 

Estrenaré alguns dels mitjons que m’han portat els Reis. Si d’alguna cosa li puc estar agraïda al Nadal al llarg de la meva vida és que tant el tió com Melcior, Gaspar i Baltasar em proveeixen de mitjons per tot l’any. Els meus preferits són els que em porten de Many Mornings, que, a més de tenir uns dissenys desaparellats molt originals, tenen la mida ideal per portar amb botins a l’hivern.