INDEPENDENTMENT DE LA CRISI de model a la majoria de mitjans de comunicació tradicionals, la informació científica, mèdica i ambiental està avui més present que mai en l’espai informatiu. Sens dubte, el creixement d’aquesta temàtica ha anat en paral·lel a l’interès que demostra el públic per tots els aspectes que tenen a veure amb la innovació tecnològica, el descobriment científic, les noves formes de diagnosticar o curar malalties o, simplement, per la innata curiositat humana que busca respostes a preguntes contínues.

Aquesta conjunció que es dóna entre l’omnipresència als mitjans de comunicació, l’interès subjectiu del públic i la gran productivitat de les investigacions científiques ha generat en la societat una gran quantitat d’expectatives. Unes expectatives que poden arribar a configurar un element distorsionador en la formació de l’opinió i de la cultura científica i mèdica de la població, ja que en molts casos s’està caient en la banalització i s’ofereixen les notícies sense un context indispensable i centrant-les en l’anècdota. Discriminar entre la simplificació i la contextualització, d’una banda, i entre la trivialització o banalització i la divulgació o socialització de la ciència, de l’altra, no ha sigut mai senzill. Però avui, quan la circulació de la informació és contínua, ràpida i ubiqua, és encara més complicat. Són fàcils d’imaginar les conseqüències que això té en l’opinió pública. El problema es complica encara més quan aprenem que això no passa només en l’ampli camp de la divulgació de les ciències, sinó també en l’estricte àmbit de les revistes científiques, que com sabem són fonts d’informació essencials del periodisme i de la divulgació. Attention decay in science, un recent estudi publicat a arXiv.org, ha arribat a la conclusió que hi ha massa publicació científica i que això no només implica una ràpida obsolescència del coneixement sinó que la qualitat i singularitat disminueixin en benefici de la quantitat i de la redundància. En suma, estem sotmesos a la paradoxa que la ciència impulsa la banalització del coneixement científic.