Friedrich Trump va arribar al port de Nova York l’octubre del 1885 amb una petita maleta. Amb només 16 anys, va decidir marxar del seu poble, Kallstadt, situat al sud-oest d’Alemanya. “No volia treballar a la vinya de la família ni tampoc buscar una feina de perruquer, la professió que li havien ensenyat. Volia ser ric i Amèrica era el lloc per aconseguir-ho”, escriu Gwenda Blair, l’autora de la biografia The Trumps: Three generations that built an empire (2001).

El jove immigrant alemany, avi del nou president dels Estats Units, Donald Trump, es va traslladar a Alaska i allà va obrir bordells amb restaurants i bars en diversos pobles durant la Febre de l’Or de Klondike. Més tard, quan les coses es van tòrcer, va decidir tornar a Nova York i engegar un petit negoci immobiliari al barri de Queens que el seu fill, Fred Jr., va convertir en una gran companyia. El pare de Donald Trump va treure profit del New Deal, els programes del president demòcrata Franklin D. Roosevelt per estimular l’economia durant la Gran Depressió, i es va fer un nom com a constructor d’habitatges per a la classe mitjana. El clan Trump es va fer fort.

“Fred Trump era un home molt ambiciós que treballava set dies a la setmana i dedicava molt poques hores a la família -tenia cinc fills i el més gran va morir d’alcoholisme-”, explica Michael D’Antonio, que ha escrit dos llibres sobre Donald Trump, Never enough: Donald Trump and the pursuit of success (2015) i The truth about Trump (2016). El seu quart fill, Donald, era un nen groller i impossible als 12 anys i, per això, va decidir enviar-lo a l’Acadèmia Militar de Nova York, famosa en aquell temps per utilitzar la violència per disciplinar els seus alumnes.

La filosofia de vida del flamant inquilí de la Casa Blanca, segons D’Antonio, és “simple” i es podria resumir en aquesta frase: “La vida és sobretot el combat; pràcticament l’única cosa que importa és guanyar o perdre i les regles es fan per ser trencades”. Tant el seu avi com el seu pare van definir la seva manera de pensar. “La cultura de la família és fer tot el possible per arribar al cim i mai donar-se per vençut”, afirma Blair en un article a Politico.

Aquesta obsessió per guanyar està present al llarg de la seva carrera professional. “Apunto alt i llavors no deixo d’empènyer i empènyer i empènyer per aconseguir el que persegueixo”, explica en el seu llibre èxit de vendes The art of deal, publicat el 1987, quan ja havia construït gratacels amb el seu nom el capdamunt -entre els quals la famosa Torre Trump de la Cinquena Avinguda.

El 'playboy' de Manhattan

El 1968 Donald Trump va començar a treballar per a la companyia del seu pare després de llicenciar-se en economia a l’escola de negocis Wharton de la Universitat de Pennsilvània. I, de seguida, el va convèncer perquè li fes un préstec d’un milió de dòlars per invertir a Manhattan, ja que fins llavors l’empresa només havia construït milers d’habitatges de lloguer als barris novaiorquesos de Brooklyn, Queens i Staten Island. D’altra banda, el seu nom li va obrir les portes de diversos bancs per obtenir més préstecs, que va utilitzar per a projectes de construcció a la petita illa, centre del poder financer dels Estats Units i del món.

Des del seu primer perfil al diari New York Times el 1976, titulat “Donald Trump, promotor immobiliari que construeix la seva imatge mentre compra edificis”, va rebre, i cultivar, l’atenció dels mitjans de comunicació. El jove Trump -que va saltar a la fama després d’iniciar la renovació del Commodore, un dels hotels situat a l’est de l’estació Grand Central- era un habitual dels clubs de festa de la nit novaiorquesa i la seva vida no era gens privada. De fet, durant dècades va ser protagonista en les pàgines de la premsa groga.

Aquests diaris estaven enamorats de “l’home ric, vulgar i urbà”, i dels seus negocis i relacions sexuals, afirma en un reportatge de la televisió CNN Larry Hackett, un periodista que llavors treballava per al New York Daily News. “Li encantava ser el centre d’atenció”, afegeix. Una estimació que encara conserva.

Trump es va casar amb la model d’origen txec Ivana Zelnicková Winklmayr. Seria el primer dels seus tres matrimonis i amb ella va tenir tres fills, Donald Jr., Ivanka i Eric. A principis dels anys 80 va inaugurar la Torre Trump, que va consolidar la seva marca i la seva celebritat. Allà hi va establir la seu de la seva empresa i casa seva -un pis luxós amb vistes espectaculars i una decoració barroca, en la qual predomina el daurat.

El magnat de la immobiliària, ara el president dels EUA, acostuma a dir que va construir el seu imperi gràcies el “petit” crèdit del seu pare, tot i que alguns mitjans nord-americans van revelar, després d’estudiar diversos documents judicials, que li va demanar l’ajuda econòmica en moltes més ocasions. Una va ser quan els seus casinos a Atlantic City van fer fallida.

Trump és propietari de gratacels, hotels, camps de golf i altres edificis als Estats Units i en una vintena de països més, i té participacions en més de 500 companyies -una xifra que se sap gràcies a la llista que el multimilionari va publicar durant la campanya presidencial-. Algunes de les seves iniciatives empresarials han sigut un fracàs, com les aerolínies Trump, el vodka Trump o la Universitat Trump, mentre que la seva producció, i conducció, del reality show The apprentice va ser un èxit televisiu durant una dotzena de temporades.

L’imperi Trump té un valor d’uns 3.800 milions de dòlars, segons la revista Forbes. Tot i així, es desconeixen moltes coses del seu negoci, com per exemple a quins bancs deu diners, perquè no ha fet pública la seva declaració de la renda com van fer abans tots els candidats presidencials de les eleccions contemporànies del país. I tampoc ha fet cap exercici de transparència després de la seva victòria a les presidencials del novembre.

Els Estats Units han tingut presidents rics, però mai havien sigut liderats per un home amb una cartera de negocis tan complicada i opaca. A més, alguns experts en ètica governamental consideren que el seu pla per distanciar-se de la seva companyia el mantindrà vulnerable a sospites de corrupció. Trump va anunciar fa unes setmanes que els seus dos fills Donald Jr. i Eric, i un executiu de la seva confiança, es farien càrrec del negoci familiar. I, per tant, descartava vendre o col·locar els seus actius en un fideïcomís cec, administrat per un gestor independent, com li van aconsellar alguns experts.

Conflictes d’interès

Així, Trump no ha esborrat els possibles conflictes entre els seus negocis i la presidència. La polèmica i les ombres de sospita continuaran. Durant els mesos de transició política entre el govern d’Obama i el seu, la participació dels seus fills en reunions que va tenir amb líders estrangers, com el primer ministre japonès, i executius de grans companyies va generar moltes crítiques.

Blair i D’Antonio asseguren en els seus llibres que només confia en la seva família. “Són el seu cercle d’aliats més proper i té en compte el seu suport i consell, especialment el d’Ivanka. Donald Jr. és el primogènit, però els que coneixen Trump afirmen que la seva filla gran és la seva favorita. Ivanka Trump, exmodel i propietària de la seva pròpia línia de moda i joies, ha decidit deixar temporalment els seus negocis per traslladar-se de Nova York a Washington. El seu marit, Jared Kushner, ha sigut escollit pel seu pare com un dels seus consellers personals. De fet, la parella va ser molt influent durant la campanya del candidat presidencial republicà. Trump, a més, va comptar amb el suport d’Ivanka -més carismàtica que la seva tercera dona, Melania, exmodel d’origen eslovè- per millorar la seva popularitat entre les dones, molt tocada per nombroses declaracions misògines i, fins i tot, obscenes.

Ivanka Trump i Jared Kushner tenen moltes coses en comú. Tots dos són fills de magnats immobiliaris, es van educar en universitats d’elit, són part de l’alta societat novaiorquesa i tenen els seus propis negocis. Segurament, Donald Trump hauria volgut que la seva filla formés part del seu equip, però la decisió no hauria sigut popular i hauria pogut violar la llei contra el nepotisme en el govern que es va aprovar el 1967, després que John F. Kennedy nomenés fiscal general el seu germà, de 35 anys i sense experiència.

L’oposició demòcrata va censurar la incorporació de Kushner a l’equip de la Casa Blanca. Però alguns experts legals asseguren que el gendre de Trump no crearà problemes, ja que consideren que la legislació no afecta els assessors personals del president. De fet, una altra família política, els Clinton, hauria creat precedent. El llavors president Bill Clinton va encarregar a la seva dona, Hillary, negociar una reforma sanitària.

D’altra banda, també s’especula que Ivanka tingui un rol a la presidència del seu pare que complementi la primera dama. Tot i que ella ho ha negat, el que sí que queda clar és que el jove matrimoni, que té tres fills, seran escoltats pel president. I seran els més influents de la família Trump.