En el capítol anterior parlàvem d’El Pinotxo de la Boqueria, i reivindicava visitar els llocs que han omplert les panxes de tants catalans perquè ho continuïn fent durant molt temps més. En sintonia amb aquesta idea, avui parlarem de clàssics. Segurament ja els coneixeu, però és possible que faci temps que no hi poseu els peus. Serveixi aquest article de friendly reminder.

Doncs sense cap voluntat de ser original, la primera recomanació ha de ser per al restaurant més antic de Barcelona: Can Culleretes. Perquè com bé diuen al seu Instagram, la cuina tradicional no passa de moda. Data del 1786, i la família que el regenta actualment hi són des del 1958 -ja hi han passat tres generacions-. Es troba al carrer d’en Quintana, al Gòtic, i la visita ja val la pena per dos motius: els seus canelons i les seves parets, carregades d’història. Les rajoles, els quadres i les fotografies us tindran tot l’àpat distrets. Entre setmana tenen un menú de migdia fantàstic per 16,50 euros. A la llista de plats per escollir hi ha inclosos els famosos canelons i també la versió amb brandada de bacallà i espinacs. Inclou beguda, pa i postres. Surts rodolant. El cap de setmana en tenen un per 22 euros. A part, tenen diversos menús tancats que poden ser ideals en celebracions familiars, ja que l’espai és gran i el menjar agradarà a tothom. Ah, i també fan diversos plats precuinats per emportar. Sí, els canelons també.

Passem ara a un restaurant molt senyor, la Bodega Sepúlveda, que, òbviament, està al carrer Sepúlveda. Producte fresc i de primera qualitat, en un local que va començar com a celler el 1952 i que encara regenta amb entrega la mateixa família. És habitual veure-hi gent coneguda, polítics o persones fent dinars de feina. Si sou dels que sovint teniu compromisos d’aquest estil, és el lloc perfecte: us farà quedar bé i té taules que estan en racons discrets i un reservat. També és ideal per a la gent de morro fi: pernil de gla amb DO, musclos de roca al vapor amb xerès i cítrics, cocotxes de lluç al pil-pil, ou ferrat amb bigotis de llamàntol saltejats, mandonguilles amb calamar, entrecot de Nebraska... Ja veieu per on vaig, cuina de nivell i xup-xup. Entra en la categoria de restaurant per fer-se un homenatge.

Acabem amb Can Vilaró, lloc de trobada habitual dels periodistes esportius. Molt més informal que la Bodega Sepúlveda, Can Vilaró té l’encant de ser un lloc de tota la vida davant del Mercat de Sant Antoni, i això ara mateix el converteix en una rara avis. Cuina casolana de sempre: cap i pota, trinxat, fetge amb ceba, cervellets arrebossats... Trobar això -i als preus que ho serveixen-és exòtic. I esclar, per això omplen cada dia. Obren a les 8 h, per fer un espatarrant esmorzar de forquilla, i hi són fins a les 16 h. De dilluns a dissabte. No hi ha menú de migdia, però no el trobes a faltar.

I fins aquí els tres must de la Barcelona de sempre que volem que ho continuïn sent.

DECLARACIÓ D’INTENCIONS

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.