Els barcelonins sempre l’hem vista al seu lloc, és una presència que sembla que estigui a recer del temps i del barri massificat que la circumda. La façana de fusta i vidre, l’aparador en un xamfrà... tot plegat fa de la pastisseria La Colmena un dels pocs supervivents del comerç barceloní del segle XIX. Demà dilluns La Colmena celebra el 150è aniversari al mateix lloc. Hi són des d’un llunyà 28 de maig del 1868, quan el diari La Corona anunciava que a “ la Dulcería de la Colmena de la plaza del Ángel ” s’hi podia trobar la xocolata de la Companyia Colonial, proveïdors de la casa reial espanyola. Un segle i mig servint pastissos, caramels artesanals i quaranta-vuit tipus diferents de pasta seca, a més d’especialitats que quasi ningú més ofereix actualment, com els bolados o el torró de crema.

No és gaire freqüent que una botiga estigui tant de temps en un mateix emplaçament, però és que La Colmena encara és més antiga. Originàriament havia sigut la confiteria Abella de la baixada de la Presó, avui baixada de la Llibreteria; un negoci fundat en data desconeguda i del qual tenim la primera notícia el 1849, quan a la Guia general de Barcelona, de Manuel Saurí i José Matas, surt citada la confiteria de Rosendo Abella. Aquell era un establiment ubicat a la millor zona comercial de la seva època, conegut per la gran varietat de tipus de sucre que oferia, els refrescos i orxates que venia a l’estiu, els torrons i neules de cada Nadal i els ramells de dolços que decoraven els seus aparadors, com una gran maqueta feta amb confits de la muntanya de Montserrat, una altra del monestir de Sant Miquel del Fai, una font monumental o una figura eqüestre del general Prim per celebrar la seva tornada de la guerra colonial al nord d’Àfrica.

El successor de Rosendo Abella va ser Evaristo Abella, que trobem a la premsa fent obres de caritat. L’any 1864 va regalar un cistell ple de pa de pessic als pobres del barri. L’últim ramell que van presentar els Abella va ser el 1867, una maqueta de la Nova Universitat Literària. Poc després el negoci passava a mans de la família Costa, que van traslladar la botiga a la plaça de l’Àngel i li van canviar el nom per La Colmena. En aquesta nova ubicació va viure diversos canvis de propietari, fins arribar a mans dels germans Francesc i Josep Roig Manobens, de la localitat urgellenca de Vallbona de les Monges, que primer havien tingut la pastisseria La Estrella del carrer Nou de la Rambla. Fins que al 1927 van traspassar la botiga i van adquirir tres confiteries que havien sigut propietat dels xocolaters Camps. En Josep es va quedar a La Colmena del carrer Gran de Gràcia (desapareguda fa un parell d’anys), en Francesc es va instal·lar a La Colmena de la plaça de l’Àngel, i una tercera botiga al Portal de l’Àngel la van traspassar al famós pastisser Esteve Riera.

Des de llavors, aquesta botiga va ser metrallada durant els Fets d’Octubre del 1934, va ser línia de front durant els Fets de Maig del 1937, la van multar per tenir els aparadors en català l’any 1939, l’arquitecte Cèsar Martinell la va reformar el 1950, va viure molts dels aldarulls durant la Transició, i en tot aquest temps sempre ha estat en mans de la família Roig. Demà presenten un tríptic de la seva historia i guarniran la pastisseria per a l’ocasió. El seu actual propietari, Josep Maria Roig, compatibilitza la feina de pastisser amb la seva militància a l’Associació de Comerços Emblemàtics, una entitat nascuda l’any 2011 per preservar les botigues supervivents en aquesta Barcelona de les grans cadenes. Amb els temps que corren, que un comerç com La Colmena faci 150 anys en la mateixa ubicació és una gran notícia.