Daniel Lorenzo, xef i director de La Peixateria de Calella, és un gallec de Vigo que va aterrar al Maresme ara fa més de trenta anys. El prestigi de l'Escola d'Hoteleria i Turisme de Sant Pol va fer que un jove viguès deixés la família per emprendre un viatge professional i emocional cap a casa nostra. A Sant Pol va conèixer l'Enric Pumarola, un conegut restaurador que li va oferir convertir-se en el seu soci per engegar el projecte de La Peixateria. Una troballa que li va canviar la vida.

Estem apartats de la voràgine turística de Calella. Allunyats del soroll, de l'excés de gent però, alhora, també del mar. Fa vint anys que hi són i no els va gens malament. Els clients busquen tranquil·litat i bona teca i troben totes dues coses. El nom del restaurant és premonitori i nosaltres volem comprovar la qualitat del producte amb què treballen. "Només tenim peix d'Arenys i de Blanes, no necessitem res més", ens informa en Daniel. Peix, marisc, arrossos, suquets i calderetes són la seva especialitat. La carta és prou extensa i l'únic que no té el preu marcat és el peix de la llotja, que varia segons la pesca diària. Ens rep la Lara, cap de sala i primera ambaixadora del restaurant. La terrassa és gran i està plena de taules que semblen celebrar alguna cosa. La pandèmia va obligar a ajornar moltes celebracions i a poc a poc la gent es va posant al dia. Ens serveixen unes anxoves sense haver-les demanat. Grans, carnoses i molt ben assaonades. Ja ens han guanyat!

Els primers els compartim: cloïsses amb salsa, musclos a la marinera, cargols de punxa amb allioli i escamarlanets amb sal i pebre. La culpable de la nostra satisfacció és la Vicky, que comparteix amb el Daniel les tasques creatives de la cuina assumint la responsabilitat dels primers plats. La tria dels segons obre un debat: peix o arròs? Hi ha 4 tipus d'arrossos: paella marinera, arròs negre, arròs a banda i arròs caldós de llamàntol. Avui la llotja ha sigut generosa i ens entren els dubtes. Finalment ens decidim pel peix i deixem els arrossos per a una altra ocasió. Rèmol, llobarro i lloritos (anomenats rasors al Maresme) són els escollits. La cuina del Daniel és senzilla, natural, amb producte de màxima qualitat i feta al moment, no hi ha elaboracions prèvies.

 La nit és agradable a Calella. Fora del bullici turístic i acompanyats per un públic majoritàriament local esperem per parlar amb el Daniel mentre degustem l'inefable gintònic que tantes sobretaules allarga. El servei acaba, se'l veu content i amb la satisfacció d'haver fet una bona feina. Ens destaca el seu equip i especialment la Lara i la Vicky. Se'n recorda també de l'Enric, ara jubilat però que segueix anant diàriament al restaurant. No ha sigut un trajecte fàcil però sí molt satisfactori. Han passat molts anys des que va deixar la seva Vigo natal, a la qual torna sempre que pot per visitar la família. Aquí és feliç i considera el Maresme com casa seva. Té el reconeixement de la clientela i de la professió, que fan més lleugera l'enyorança de la terra que el va veure néixer. Nosaltres tenim pendent anar-hi a fer un arròs.