La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He gaudit molt amb la nova temporada de Better call Saul. El retorn d’aquest antiheroi suposa més protagonisme per als personatges secundaris i per a les trames que corren paral·leles a la principal. Els paisatges de Nou Mèxic, les lluites entre càrtels i els tripijocs del protagonista segueixen valent molt la pena.

He començat a llegir Reescrituras de la masculinidad. Hombres y feminismo, de Josep M. Armengol (Alianza). El llibre analitza el concepte de masculinitat, busseja en els seus orígens i el seu impacte i proposa canviar-lo i renovar-lo per acompanyar la nova onada feminista.

No he pogut parar de pensar en els concerts que vaig disfrutar durant la meva visita, dijous, al Primavera Sound. Va ser tot un viatge en el temps a nivell musical que va anar dels Gorillaz –amb Damon Albarn entregadíssim davant un públic que segurament no el recorda de Blur– fins a Dua Lipa i la seva energia, hit rere hit, fent ballar els milers de fans que van omplir tota l’esplanada, o Bad Gyal actuant de diva local i arrasant entre els més joves.

He celebrat la publicació en català de dos títols imprescindibles de Judith Keer, escriptora de literatura infantil i juvenil que va acompanyar diverses generacions. L’Altra Tribu acaba de publicar un dels llibres preferits de la meva infància: De quan Hitler va robar el conill rosa, i també Sota les bombes.

He tornat a sopar a un dels meus japonesos preferits, el Kibuka del carrer Verdi. Amb una carta senzilla i amb preus molt correctes, mantenen una proposta gastronòmica molt interessant. Al migdia també fan un menú que val la pena tastar.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Ballaré en una nova edició del Sónar, el degà dels macrofestivals de Barcelona, que aquesta setmana torna amb certa normalitat després de dos anys d’aturada. El Sónar és un esdeveniment ple de virtuts, començant per la magnitud, sempre còmode, i acabant per un cartell que no defrauda. The Chemical Brothers, Nathy Peluso, Arca, C. Tangana o The Blaze són alguns dels més coneguts, però sempre sona algun beat per moure els malucs.

Escoltaré moltes vegades un dels retorns més esperats de la música local, el de Junco y Diamante, duet que formen dues de les personalitats més brillants del Baix Llobregat: Joe Crepúsculo i David Rodríguez. Seguint amb el repte de fer una cançó per a cada comarca catalana, avancen El tinto de verano amb aires al recordat Georgie Dann, dedicada al Garraf, i Dame tabaco, que cobreix la quota d’Andorra. Ironia i genialitat de dos músics que van un pas per davant.

Estrenador banyador visitant la meva piscina preferida de Barcelona, la del club de tenis Vall Parc, a la carretera de l’Arrabassada. No només és una piscina ben gran amb preus assumibles, també guarda una de les millors vistes panoràmiques de la ciutat.

Menjaré al Jardinet del Teatre, el restaurant del Teatre de Sarrià. Mai diries que a la seva terrassa s’hi farien plats tan originals i a un preu excel·lent. Un gaspatxo de poma àcida deliciós, un caneló d’ànec amb peres o unes braves exquisides. Amb una àmplia oferta per a vegetarians i carn suficient per satisfer paladars carnívors (les seves galtes són magnífiques), la proposta dels nous responsables de l’espai, Adrià Almuni i Marc Katari, ha resultat ser guanyadora.

Llegiré Hijo de esta tierra, que s’ha traduït al castellà molts anys després que es convertís en una de les primeres aproximacions al racisme sistèmic nord-americà a arribar al gran públic. Publicat el 1940 i escrit per Richard Wright, explica la vida de Bigger Thomas, un jove afroamericà de Chicago que mata accidentalment una dona blanca jove. A partir d’aquí es desencadenen una sèrie d’esdeveniments que marcaran la seva vida per sempre.