La setmana que acaba, amb Thaïs Gutiérrez

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

He dinat a l’Ikoria Izakaya, la taverna japonesa que hi ha davant del Mercat de Santa Caterina. Amb la cuina oberta i una gran barra al davant, el restaurant ofereix una carta amb propostes que van des del sushi i sashimi -espectaculars!- a plats elaborats amb ingredients de primera. No us perdeu el mochi sakura per postres.

He llegit el llibre Feminismo vibrante (Roca), de la periodista Ana Requena Aguilar. Un llibre sobre la revolució del plaer i sobre la importància que les dones deixin de ser objectes de desig per començar a ser subjectes. Un assaig amè i necessari.

He passejat pel Parc de Cervantes, al final de la Diagonal de Barcelona, un dels racons més british de la ciutat, on hi ha una exposició de roses que en aquesta època de l’any es troben en la seva màxima esplendor. El parc és un bon lloc també perquè els nens descobreixin les mil i una formes i colors d’aquestes flors.

He tornat a veure Dentro del laberinto, la pel·lícula de Jim Henson amb David Bowie i Jennifer Connelly. L’excusa era que els meus fills la veiessin. El resultat: un èxit. Hem disfrutat tots amb aquesta història d’aventures, gobblings i Bowie fent de dolent i amb una banda sonora de luxe.

La setmana que comença, amb Jordi Garrigós

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Visitaré l’exposició de fotos de Glen E. Friedman, el gran cronista visual de l’escena urbana dels Estats Units als anys vuitanta i noranta. Seves són les fotografies icòniques dels Beastie Boys, Fugazi, Black Flag o Run-DMC, a més de documentar la seminal escena de l’skateboard. Tony Alva, Jay Adams, Duane Peters, Stacy Peralta...tots van passar pel seu objectiu. La mostra es podrà veure fins al 21 de juliol al carrer Sant Pere més Alt, 19.

Repassaré el catàleg d’Almadía, l’editorial mexicana que s’ha instal·lat a l’Estat aquest 2022. Hi ha una història darrere, perquè Almadía neix a partir d’una papereria que va deixar-li en herència l’avi de Guillermo Quijas-Corzo. El seu llegat és una editorial que ha publicat Enrique Vila-Matas o Samanta Schweblin i que s’estrena a Europa amb la nova novel·la d’Edmundo Paz Soldán, La mirada de las plantas, escrita a través de diversos salts temporals.

Celebraré un dels retorns més esperats de tota la ficció europea. Torna la reina de les sèries polítiques, torna Borgen amb la seva quarta temporada, que s’instal·larà a Netflix la setmana que ve. Per fi sabrem què ha passat amb la inoblidable Birgitte Nyborg, una protagonista amb un carisma desbordant que des del primer episodi ha trencat estereotips sobre com viure una carrera política. Un assaig sobre el poder en totes les seves branques.

Faré cas de tot el meu entorn, que no paren de recomanar-me que llegeixi el nou títol de Les Altres Herbes, la suma de L’Altra Editorial i Les Males Herbes. L’home que es va enamorar de la lluna, de Tom Spanbauer, és un western modern que explora la violència i ofereix una reflexió sobre la raça, la identitat i la pertinença. “Una reivindicació de la família feta des de la contracultura”, va escriure Pere Antoni Pons en la crítica que en va fer en aquest diari. La traducció és de Joana Castells Savall.

Memoritzaré el meravellós primer avançament del nou disc de Da Souza. Fragments, és una mostra més del talent compositiu de Lluís Cabot, que torna a la seva formació de sempre després d’aventures, tant en solitari com amb la Maria Jaume.