Dietari il·lustrat
Diumenge 11/08/2022

Excursions a peu o en bici, piscines per refugiar-se de la calor i altres recomanacions

El que potser t'has perdut i el que segur que no et pots perdre: les propostes culturals i d’oci de l''Ara Diumenge'

3 min
Una de les rutes a peu pel vessant barceloní de Collserola passa pel castell de Torre Baró.

La setmana que acaba, amb Jordi Bes Lozano

Apunts sobre què hem vist, sentit, degustat i, en definitiva, viscut en els últims 7 dies.

No he pogut parar de pensar en ...Alcarràs. La pel·lícula de Carla Simón fa setmanes que es va estrenar, però encara no l’havia pogut veure al cinema. Ara és un bon moment perquè ens porta fins a l’estiu del Segrià entre arbres de fruita de pinyol. M’he emocionat quan el padrí cull figues amb la neta i quan s’ha d’acomiadar del seu camp: aquest mode de vida està abocat a desaparèixer si la pagesia no rep preus més justos per la seva feina.

He sopat al Bar Echegaray del Poblenou de Barcelona. Hi he tastat les braves d’albergínia, les cloïsses a l’allada, els calamars amb botifarra i un escumós ancestral de verdejo i de producció molt limitada. És d’aquells establiments de barri on es menja bé i que no han estat acaparat pels turistes. Es troba al carrer Marià Aguiló, 65.

M'han regalat una ploma de la Casa de la Estilográfica . Aquesta botiga barcelonina del carrer Fontanella, 17, té opcions assequibles, com la meva Lamy AL-star Turmaline 2020 turquesa i d’aire modern. Les plomes no tenen per què ser cares ni antiquades.

He llegit Temps de segona mà. La fi de l’home roig (Raig Verd), de la Nobel Svetlana Aleksiévitx. Si bé Rússia i Ucraïna estan en guerra, tenen un fort lligam històric, que Aleksiévitx encarna: se la sol presentar com a bielorussa, però sempre recorda que va néixer a l’URSS i al llibre aborda sentiments que són hereus de l’època soviètica.

Portada de 'Temps de segona mà. La fi de l'home roig'.

He passejat per una de les rutes que més m’agraden del vessant barceloní de Collserola: del Castell de Torre Baró a Can Masdeu. Es pot recórrer en els dos sentits –fins i tot de manera circular–, però és recomanable fer-la pel passeig de les Aigües i oblidar-se així del bullici de la ciutat tot caminant entre pins o amb vistes al Vallès.

La setmana que comença, amb Maria Labró Vila

Algunes de les coses que esperem no perdre’ns els pròxims 7 dies.

Xalaré al Festigàbal després de dos anys d’abstinència obligada per la pandèmia. Aquest cicle de concerts organitzat per l’Heliogàbal en el marc de la festa major de Gràcia tornarà a omplir de música els Jardins de la Sedeta el divendres 19 i el dissabte 20. Aquest any ofereix deu actuacions gratuïtes que van des de l’indie de Navarri fins a l’electrònica experimental de Rodeo i la tecnorumba de Habla de Mi en Presente.

Prepararé les crispetes per gaudir d’Irma Vep, un dels últims fenòmens d’HBO Max. Aquesta nova versió de la pel·lícula d’Olivier Assayas de l’any 1996 ha arribat a la plataforma de streaming en format minisèrie de només tres capítols amb un to que oscil·la entre el drama i la comèdia. Protagonitzada per Alicia Vikander i amb el mateix Assayas com a guionista i director, la crítica l’ha definit com una de les propostes televisives més singulars d’aquest any.

Prendré el sol a la piscina municipal de Monistrol de Montserrat . Per 5,25 euros entre setmana o 6,60 els dissabtes i festius, permet refrescar-se amb una de les millors vistes de Catalunya. Amb zones de sol i ombra, aquest agost obren cada dia fins a les vuit.

Admiraré les obres de Núria Pompeia, Mari Chordà, Roser Bru i Parvine Curie a l’exposició temporal del MNAC Maternasis . La mostra vol descobrir el treball d’aquestes creadores oblidades fins fa poc. En al·lusió a l’icònic llibre de Núria Pompeia (reeditat fa poc per Kairós), l’exposició permet descobrir les múltiples dimensions d’una experiència alhora quotidiana i transcendent: l’embaràs. Es pot visitar fins al 26 de setembre.

Descobriré a peu la Ruta del Ferro i el Carbó. En al·lusió a la important tradició de la farga i a l’extracció de carbó a les mines d’Ogassa, ressegueix el trajecte que feia el tren antigament. Un camí accessible per a totes les edats per gaudir a peu o en bicicleta i per recordar-nos un passat industrial del qual som hereus. El tram Sant Joan de les Abadesses - Toralles va estar en actiu fins a l’any 1967 i el de Sant Joan de les Abadesses - Ripoll es va mantenir fins a l’any del seu centenari, el 1980.

stats