Reportatge
Diumenge 05/08/2022

Daniel Auster, una història de Nova York que va superar la ficció

Mort de sobredosi dues setmanes després de ser detingut per la implicació en la mort de la seva filla, la vida del fill de Paul Auster va estar marcada pels problemes amb la justícia i l’addicció a les drogues

Alex Vadukul / The New York Times
13 min
Després de la universitat, Daniel Auster va començar a treballar a la botiga de discos A-1 Records de l’East Village de Manhattan com mostra aquesta fotografia de l’any 2009.

Un matí d’abril, en una estació de metro de Brooklyn, mentre diversos passatgers esperaven un tren de la línia G, van trobar Daniel Auster, de 44 anys, inconscient en una andana després de patir una sobredosi. Va ser traslladat a l’hospital, on va morir sis dies més tard, després que li retiressin el suport vital. Auster, fotògraf i DJ, havia lluitat durant molt de temps contra l’addicció, era fill dels escriptors Paul Auster i Lydia Davis, i fillastre de la novel·lista Siri Hustvedt, circumstància que el convertia en fill de la reialesa literària novaiorquesa. Onze dies abans de morir, havia estat acusat de la mort de la seva filla Ruby, de deu mesos. 

Estació de Clinton Hill.

La Ruby va morir l’1 de novembre del 2021, mentre estava a càrrec seu. La dona d’Auster, una dissenyadora gràfica de 26 anys que es diu Zuzan Smith, va dir a la policia que el nadó estava despert i en bon estat de salut al matí quan va sortir de l’apartament de Brooklyn. En la seva declaració, Auster va dir que s’havia injectat heroïna abans de fer la migdiada al costat de la nena. Quan es va despertar, va descobrir que la Ruby estava “blava, sense vida i que no responia”, segons l’informe policial. 

Va intentar administrar-li un medicament utilitzat per tractar la sobredosi d’opioides per reanimar-la abans de trucar a urgències. La Ruby va ser declarada morta a l’hospital. La causa va ser una intoxicació aguda d’heroïna i fentanil. Les autoritats no han fet públic de quina manera va ingerir les drogues. 

Quatre mesos després, Auster va ser detingut i processat pels càrrecs d’homicidi involuntari, homicidi per negligència criminal i per posar en perill el benestar d’una menor. El 20 d’abril, hores després de sortir de la presó de Rikers sota fiança, el van trobar mort per sobredosi a l’estació de metro de Clinton Hill, al nord de Brooklyn. La seva família no va fer declaracions. Auster, de 75 anys, i Hustvedt, de 67, van declinar les peticions per ser entrevistats per a aquest article. Davis, que té 75 anys i viu al comtat de Rensselaer, a Nova York, tampoc ha volgut fer comentaris. No ha estat possible contactar amb Zuzan Smith. 

L'escriptor nord-americà Paul Auster, pare de Daniel Auster

Aquesta no és la primera vegada que els membres de la família s’enfronten a preguntes incòmodes sobre Daniel, que ja havia protagonitzat dues històries a Nova York. Una de criminal, centrada en l’assassinat més famós de la vida nocturna del centre de la ciutat a la dècada de 1990. L’altra, literària, desenvolupada als llibres escrits pel seu pare i la seva madrastra. 

Un integrant inadaptat dels ‘club kids’

Quan era adolescent, Daniel Auster vivia immers en l’ambient dels clubs que prosperaven a les meques del rave, com Limelight o Tunnel. Auster era en un apartament de Hell’s Kitchen, a Manhattan, quan el traficant de drogues Andre Melendez va ser assassinat pel promotor de festes Michael Alig i el seu company de pis, Robert Riggs. Es diu que Auster, de 18 anys, es va desmaiar durant l’assassinat, però es desconeix la naturalesa exacta de les seves accions, i l’incident va projectar una ombra que el va perseguir al llarg de la seva vida. La seva relació amb aquest cas es va anar oblidant amb el temps, però la seva detenció i mort han fet ressorgir les especulacions que el seu cognom podria haver-lo ajudat a fer que la llei fos indulgent. 

Daniel Auster era un integrant inadaptat del club kids, un grup de personalitats del centre de Nova York que van crear un univers nocturn clandestí al Limelight, un club situat en una antiga església al barri de Chelsea de Manhattan.

Fill pròdig del Brooklyn de les cases vermelles, Daniel Auster va anar a l’escola privada Packer Collegiate i es va criar en un entorn literari. El seu pare, Paul Auster, es trobava llavors al cim de la fama. Quan va escriure la pel·lícula Smoke, l’any 1995, Daniel hi va fer un paper secundari com un dels lladres que comparteix escena amb Harvey Keitel.

A la nit ballava a les raves del Limelight entre ballarines en gàbies i sovint portava una edició de butxaca del llibre American psycho de Bret Easton Ellis. Aviat es va trobar sota la influència d’Alig, el líder dels club kids dels suburbis d’Indiana. 

Fotograma de la pel·lícula 'Smoke', de l’any 1995, en la qual apareix un jove Auster corrent com un dels lladres que comparteix escena amb Harvey Keitel. El film va ser dirigit per Wayne Wang i comptava amb el guió de Paul Auster.

“Daniel era un nen salvatge”, assegura James St. James, un antic club kid que va escriure l’any 1999 les memòries Disco bloodbath: A fabulous but true tale of murder in Clubland. “Quan ell i el Michael es van conèixer eren en una rave i el Michael va córrer cap a mi i em va dir: «Acabo de conèixer l’amor de la meva vida». Llavors va arrossegar aquest noi. Després es van fer inseparables. Es van convertir en una parella infernal”. “Tots sabíem qui era el Daniel”, continua. “Es va fer molta broma pel fet que Paul Auster tenia un nen de La profecia a les seves mans”. 

El panorama va canviar quan la metamfetamina i la ketamina van substituir l’èxtasi, i Alig es va fer addicte a l’heroïna. Amb aquest teló de fons, Auster es va trobar a l’apartament d’Alig a Hell’s Kitchen el 17 de març del 1996. El que va passar després s’ha explicat amb variacions, però aquest és el relat oficial.

Assassinat enmig de Manhattan

L’addicció d’Alig havia generat un deute significatiu amb Melendez, un club kid conegut com a Ángel, perquè acostumava a portar unes ales gegants amb plomes. Melendez va anar a l’apartament a cobrar i això va generar una baralla. Aviat, Riggs va entrar, es va interposar en la baralla i va colpejar el cap de Melendez amb un martell. Després, Alig va asfixiar Melendez. El cos sense vida el van col·locar en una banyera amb gel, on es va descompondre durant dies mentre Alig seguia de festa amb els seus amics. Finalment, va desmembrar el cos enmig d’un núvol d’heroïna mentre en Riggs ruixava el cadàver amb perfum Calvin Klein Eternity per emmascarar la pudor. Després van llançar el cos al riu Hudson.

Quan els rumors de la desaparició de Melendez van començar a estendre’s, Michael Musto, columnista de la vida noctura a The Village Voice, va escriure un article en el qual suggeria en clau que Alig l’havia mort. Va aparèixer un tors mutilat a Staten Island, i Alig i Riggs van ser arrestats aquell hivern. 

Després de declarar-se culpable d’homicidi en primer grau, Alig va passar disset anys a la presó i Riggs en va complir 13. Daniel Auster es va declarar culpable de possessió de béns robats amb la promesa de cinc anys de llibertat condicional. No va declarar davant d’un tribunal. Després del crim, la policia va prendre mesures contra les drogues als clubs. Riggs va dir a la seva sentència: “Del que estic segur és que tots els implicats, jo mateix, Michael Alig, Daniel Auster i Angel Melendez, som víctimes del mateix mal espantós, el nom del qual és droga”.

Selfie que Daniel Auster va compartir per Instagram.

Quan el crim va entrar a les llegendes de Nova York, l’assassinat es va convertir en material per a llibres i pel·lícules com Party Monster, protagonitzada per Chloë Sevigny i Macaulay Culkin. Auster es va convertir en el quart home present a l’apartament, rarament mencionat, que no apareixia als relats més populars. “Després de la mort de Daniel Auster, les converses sobre això que va passar fa tant de temps van tornar a sorgir”, assegura el columnista Michael Musto. “Sempre hi havia hagut moltes teories sobre el motiu pel qual no el van acusar. Si sabia alguna cosa, per què no es va presentar? Per què es va esfumar i no va tenir res a declarar?”. “Sempre em vaig preguntar sobre ell al llarg dels anys”, afegeix. “Era un enigma”.

Al seu llibre del 2003 Clubland: The Fabulous Rise and Murderous Fall of Club Culture, el periodista Frank Owen va publicar la teoria que el poderós fiscal del districte Robert Morgenthau, que va morir el 2019 als 99 anys, no va perseguir Auster perquè era amic del seu pare. “Després de l’assassinat”, escriu Owen, “el pare d’Auster el va treure de la ciutat i el va portar a un lloc secret. Paul Auster es va posar llavors en contacte amb un amic de la família, que va resultar ser el fiscal del districte de Manhattan Robert Morgenthau.

Poc després que Alig fos alliberat l’any 2014, va donar nous detalls sobre el crim a The New York Post: “Daniel Auster, Riggs i jo ens vam amuntegar sobre l’Ángel”, assegurava a l’entrevista. Alig, que llavors tenia gairebé 50 anys, va intentar recuperar l’antiga vida com a promotor de la vida nocturna, però l’espectre de l’assassinat el va seguir en una ciutat molt canviada. Va morir d’una sobredosi la nit de Nadal del 2020. Riggs va entrar al món acadèmic després del seu alliberament l’any 2010 i va evitar el focus dels mitjans. Arran de la mort de Daniel Auster, els antics club kids van començar a reconnectar-se per parlar del passat, i alguns van reflexionar sobre el fet que la mort de la Ruby representava una conseqüència més dels excessos de l’època. 

Sidney Prawatyotin, que va aparèixer a la pel·lícula del 1995 Kids, vidas perdidas i es va convertir en artista gràfic, va ser amic d’adolescència d’Auster durant els anys del Limelight. “Quan sortíem, sentia que el Daniel buscava una família”, diu Prawatyotin. “Pensava en ell com un noi sense família. Com si estigués perdut. Li agradava fer coses normals amb mi, com veure pel·lícules tota la nit. A casa els meus pares, a l’Upper West Side, sempre li agradava passar estones amb la meva mare i sortir amb ella. Crec que al final va trobar una família als clubs, però després se li’n va anar de les mans”.

Capturat al paper

La segona història de Nova York a la qual Daniel Auster va estar vinculat va començar a desenvolupar-se al paper poc després del seu naixement, el 1977. Durant anys va brindar combustible creatiu al seu pare, que el va retratar en diversos llibres fins que es va esfumar dels seus textos. A banda, després de l’assassinat de Melendez, Hustvedt, la seva madrastra, va publicar una novel·la en la qual apareixia un adolescent addicte que es veu involucrat en un assassinat sorprenentment similar al crim de la vida real. Per part seva, Lydia David, la seva mare, ha examinat pràcticament totes les facetes de la vida ordinària, inclosa la criança dels fills, en innumerables relats i assajos, però ha evitat incloure un personatge que s’assembli a Daniel Auster en la seva obra. 

El primer retrat literari de Daniel és del 1982, a La invenció de la solitud, unes memòries de Paul Auster. El llibre explora la tensa relació de Daniel amb el seu pare i va anunciar l’arribada d’Auster com una audaç veu postmoderna de les lletres nord-americanes amb el tema del pare absent que es repetiria al llarg de la seva obra. 

El primer retrat literari que Paul Auster va fer del seu fill Daniel és del 1982, a 'La invenció de la solitud'.

L’obra cabdal d’Auster, Trilogia de Nova York, publicada el 1987, el va consagrar com a escriptor de ficció. Una de les tres novel·les, Ciudad de cristal, inclou un escriptor anomenat Paul Auster que està casat amb una dona que es diu Siri i tenen un fill amable que es diu Daniel. La representació del personatge del fill era notablement diferent de la del 2003, quan Auster va publicar La nit de l’oracle, una novel·la protagonitzada per un aclamat escriptor de Brooklyn de cognom Trause (un anagrama d’Auster), pare d’un addicte violent anomenat Jacob al qual acaba desheredant. Gairebé una dècada després, a les memòries del 2012, Diari d’hivern, que descriuen la dissolució del seu matrimoni, l’autor gairebé no fa referència al seu fill.

Auster va conèixer Hustvedt en una lectura de poesia uns anys després de separar-se de Davis. Es van casar a principis dels vuitanta i es van instal·lar a Park Slope, a Brooklyn. Davis es va mudar al barri per facilitar les anades i vingudes de Daniel. 

Durant la dècada següent, Auster i Hustvedt es van convertir en figures destacades del Brooklyn literari. Alguns articles van destacar el caliu que es respirava a casa dels escriptors, incloent un perfil del 1995 al The New York Times en el qual Auster expressava la il·lusió que li feia rebre una postal del seu fill Daniel. L’any següent, Daniel Auster peregrinava al Limelight. 

El 2003, Hustvedt va publicar Allò que vaig estimar, una aclamada novel·la que va atraure l’opinió pública perquè semblava que tenia molta realitat. La segona part del llibre se centra en un noi, el Mark, que es converteix en un adolescent addicte i aficionat als clubs nocturns. Turmenta el seu pare i intimida la seva madrastra. També s’involucra íntimament amb una figura de la vida nocturna que és detinguda per l’assassinat d’un traficant de drogues que es diu Rafael Hernandez. El 2006, quan The Guardian li va preguntar si la novel·la s’havia inspirat en la vida real, Hustvedt va dir: “No parlaré d’això”.

Portada del llibre 'Allò que vaig estimar'

Lydia David es va casar amb un pintor, Alan Cote, després de divorciar-se d’Auster. Va començar a fer classes al Bard College i va fer traduccions de Proust i Flaubert. Amb la publicació de Cuentos completos l’any 2009 va rebre una nova onada de reconeixements i cinc anys després va publicar una col·lecció de contes, No puedo ni quiero, que va dedicar, en part, al seu fill Daniel. 

“No parlava del seu passat”

El 1998, poc després de l’inici de la seva llibertat condicional, Daniel Auster va assistir a la projecció de Party Monster: The shockumentary, un documental sobre Alig i l’assassinat de Melendez. La seva presència va sorprendre altres club kids que hi havia aquella nit. Després de la projecció, quan va ser abordat per la premsa groga, va dir que “marxava” i que “no estaria localitzable en tot l’estiu”. Després, Daniel Auster va desaparèixer de la vista del públic. 

Durant la vintena, es va enfrontar a l’addicció i va estudiar fotografia a la Universitat Estatal de Nova York, on va crear portafolis amb paisatges urbans de la ciutat. Un dia, durant la classe, quan un professor va fer referència a la pel·lícula Smoke, ell va aixecar la mà i va dir que havia actuat a la pel·lícula i que Paul Auster era el seu pare. “No parlava del seu passat, però al final vaig saber que en tenia un de tumultuós”, recorda Matt Licari, un company d’estudis. “Semblava que les classes estaven destinades a ser un nou inici per a ell”. 

“Però no tinc cap dubte que el Dan era un gran fotògraf"- comenta Licari- "Era sensible. Encara recordo una foto que va fer d’un sacerdot observant un edifici en flames. Després de graduar-se, recordo que va començar a fer fotos de guants perduts per la ciutat”.

Després de la universitat, Daniel Auster va començar a treballar a la botiga de discos A-1 Records de l’East Village de Manhattan i a actuar com a DJ especialitzat en música house a Le Poisson Rouge i altres llocs. Va publicar les seves fotos de carrer al New York Press, un setmanari alternatiu. Una fotografia seva en blanc i negre es va fer servir com a portada de A Mown Lawn, un llibre de butxaca escrit per la seva mare. 

Conèixer-se un mateix

Es va anunciar en una pàgina web personal en la qual publicava les seves fotografies i hi va escriure:“Sobre mi:«Vaig créixer al meravellós barri de Brooklyn, a Nova York. La meva primera càmera (una Pentax K-1000) me la van regalar quan tenia 11 anys i des de llavors he estat fent fotos. Observar la gent va ser una afició que vaig adquirir de molt petit, així que això es va traduir naturalment en què la fotografia es convertís en una obsessió, amb èmfasi en la gent, el meu tema preferit»”. 

Va ser detingut diverses vegades al llarg de la trentena, inclosos dos càrrecs per possessió de drogues i un per furt. A la vegada, els seus germanastres prosperaven. Theo Cote, fill de Davis i el seu segon marit, es va consolidar com a videògraf i fotògraf. Sophie Auster, la filla d’Auster i Hustvedt, es va convertir en model i cantautora. El seu àlbum de debut, que va gravar quan estudiava secundària i va sortir a la venda en un petit segell francès, conté cançons escrites pel seu pare, que la va incloure en dues pel·lícules que va dirigir, La vida interior de Martin Frost i Lulu on the Bridge. També va aparèixer a la portada de la revista francesa Elle amb la seva mare. 

En una entrevista concedida el 2002 a The Guardian, Paul Auster va fer el que sembla ser l’únic comentari oficial sobre el seu fill: “Actualment s’està trobant a ell mateix: pregunta’m-ho una altra vegada d’aquí un parell d’anys”.

El 2013, un any després de la publicació de les memòries d’Auster, Diari d’hivern, Tal Gafny, llavors estudiant de postgrau de belles arts a la Universitat Virginia Commonwealth, va enviar un missatge de Facebook a Daniel Auster. Gafny, una àvida fan del seu pare, es preguntava per què havia desaparegut en gran manera de les pàgines de les seves memòries recents. Setmanes després, en Daniel li va respondre. Va ser el començament d’una correspondència que Gafny inclouria a Finding and losing Daniel Auster, un capítol de la seva tesi.

Portada del llibre 'Diari d'hivern'.

En els seus intercanvis, van compartir les complicacions de tenir pares divorciats i una infància fracturada. Daniel va acabar confessant que havia notat la seva absència a Diari d’hivern. “Vam fer un descobriment mutu de tenir un buit intern similar”, escriu Gafny a la tesi. “L’espai buit que arrosseguem tots dos es va convertir en el punt central de la nostra trobada. Esperava que poguéssim utilitzar-ho com a punt de partida per a una col·laboració”. 

“Mai m’havia trobat una persona així, sense conèixer-la en absolut, però estic totalment disposat a arriscar-me i veure’t”, li va escriure Auster. “He experimentat molt dolor a la meva vida, però també molta alegria”. 

Quan Gafny va arribar, ell va cancel·lar abruptament la cita. “Em va escriure dient:«No podré venir»”, va dir ella en una entrevista. “La raó era que havia tingut algun tipus de recaiguda. Va dir que ho sentia i que necessitava concentrar-se en ell mateix”. Va continuar escrivint a Auster, però no en va tornar a saber res més. 

Casament a Berlín

Al llarg de l’última dècada, Daniel Auster va publicar fotos que oferien una crònica aproximada de la seva vida: la màquina d’escriure manual Olympia del seu pare a Brooklyn; una dona amb ulleres de sol davant d’una clínica de metadona de San Francisco; nens jugant a futbol al Marroc; gats de carrer a Espanya. Pel camí, mentre estava immers en l’ambient rave a Berlín, es va fer amic d’una jove artista: Zuzan Smith.

L’estiu passat, vuit mesos després del naixement de la seva filla, es van casar en un vaixell en un canal de Berlín. 

Daniel Auster bressolava la nena mentre Smith estava al seu costat amb un vestit i un vel verd maragda. Un amic que va oficiar la cerimònia va relatar com s’havia traslladat als Estats Units per estar amb el Daniel i com la parella havia sortit del confinament per la pandèmia amb una nena. Després de l’intercanvi de vots, el mig germà d’Auster va fer un brindis i algú va llegir uns savis consells enviats per Davis, que estava seguint la cerimònia per internet des de Nova York. 

La jove família es va traslladar a un petit apartament a Park Slope, no gaire lluny de casa de Paul Auster. Daniel li llegia contes a la seva filla i la portava a passejar pel barri. En una foto capturada durant el seu primer Halloween, la família apareix disfressada de personatges d’El Mag d’Oz: Daniel com l’home de llauna, Zuzan com Dorothy i Ruby com el lleó covard. Més tard, aquella mateixa tardor, els veïns van veure una barreja de joguines i roba de nadó per llençar a la vorera del carrer on vivien.

Copyright The New York Times