BarcelonaJoaquim Forn i Chiariello (Barcelona, 1964) va ser cridat per Carles Puigdemont per dirigir el departament d’Interior només dos mesos i mig abans de l’1-O en substitució de Jordi Jané, que havia expressat dubtes sobre la via unilateral. Forn va ocupar el càrrec només un mes més, fins al 27 d’octubre, quan Mariano Rajoy va destituir el Govern a través del 155, i només cinc dies més tard va ingressar a la presó. I encara hi és. Des del primer dia Forn va decidir escriure un dietari per reflectir-hi les seves vivències i pensaments, un exercici d’una enorme honestedat intel·lectual i que representa un document històric de primera magnitud per la sinceritat i humanitat que desprèn cada ratlla. De la mà d’Enciclopèdia i amb el títol Escrits de presó, el dietari arribarà a les llibreries a partir del 20 de setembre.

De la seva lectura se’n poden extreure algunes conclusions. La primera és la constatació que, almenys en el seu cas, l’entrada a la presó l’agafa desprevingut, o com a mínim no és un escenari per al qual s’hagués preparat amb anterioritat. Així, passem de l’optimisme d’uns primers dies en què es preveu una sortida més aviat ràpida de la presó a l’acceptació de la crua realitat, de l’adaptació a les rutines carceràries i als seus nous companys, la resta de presos.

A l’entrada del 2 de febrer, quan ja fa tres mesos que és a Estremera, escriu: “No m’enfonso, però cada cop ho veig més negre i complicat. És evident que som ostatges: pagarem pels que hi som i pels que no hi són”. Forn tampoc s’està de mostrar la seva discrepància amb l’estratègia de mantenir la tensió amb l’Estat que propugna Carles Puigdemont des de Brussel·les, ni d’expressar el temor que la decisió de Marta Rovira d’enfilar el camí de l’exili acabi perjudicant la situació dels presos. El 22 de gener anota: “Una de les coses que a partir d’ara m’he promès és no callar. Dir les coses com les penso. No tant públicament com a les persones interessades. Alguns errors que hem comès en el passat s’haurien pogut evitar si tots haguéssim parlat clar, si ens haguéssim explicat les coses tal com són, tot evitant creure’ns (i fer veure als altres) coses absolutament allunyades de tota realitat”.

Aquest llibre és la millor prova que Forn ha complert aquest propòsit.