Ala Casa Blanca hi han viscut molts animals: gossos, gats, galls de lluita, guacamais, una àguila, dos cadells d’os grizzly, opòssums, vaques, cabres, rucs, cadells de tigre i de lleó, un cangur, un cocodril, un antílop, un hipopòtam pigmeu, un os rentador, una conilla, una hiena, un coiot, una zebra, serps, un llangardaix, cucs de seda i Donald Trump. En la darrera legislatura, amb ell no calien més bèsties al 1.600 de l’avinguda Pennsilvània. En els 234 anys d’història dels Estats Units només dos presidents d’un total de quaranta-sis no han volgut tenir animals a la Casa Blanca. James J. Polk, l’11è president, és el primer de qui no consta que tingués companyia de cap bèstia a la mansió. Després d’ell, durant 172 anys, la casa va ser habitada per tota mena d’animals, ja fossin domèstics, de treball o com a productors de llet. Trump va trencar la tradició perquè, segons ell, tenir gossos és propi de les classes més baixes. Es va arribar a comprovar que sempre que el president ha parlat de gossos a Twitter ha sigut per fer servir la paraula com un insult. Trump va refusar el consell dels seus assessors, que li suggerien que adoptés una mascota perquè el 70% dels nord-americans en tenen una i seria positiu per a la seva imatge.

Amb la victòria electoral de Biden, els mitjans nord-americans s’han afanyat a anunciar que, per fi, a partir del gener tornaran els animals domèstics a la Casa Blanca. Les mascotes humanitzen els presidents. Pocs dies abans de les eleccions el mateix Biden va fer campanya a través d’Instagram amb unes fotografies seves amb el Champ i el Major, els seus dos pastors alemanys. Les imatges recollien unes declaracions de Trump menyspreant els gossos. I Biden animava el seu electorat: “Fem que tornin els gossos a la Casa Blanca”.

El Champ té dotze anys i el van adoptar un cop acabada la campanya Obama-Biden el 2008. L’aleshores vicepresident va seguir al peu de la lletra la dita de la capital que diu que si vols un amic a Washington, el millor que pots fer és buscar-te un gos. El Champ, per tant, també va viure al número 1 de la rotonda de l’Observatori, on hi ha la residència oficial del vicepresident, que d’aquí poc ocuparà, si tot va bé, Kamala Harris. Quan els Biden hi van viure van haver de canviar la glamurosa catifa blanca de la planta baixa per un terra de parquet perquè el Champ la va deixar feta un fàstic en pocs dies. Jill Biden, fent gala de les funcions més accessòries que s’atorguen a les esposes, va inaugurar unes llambordes al jardí que recollien els noms dels membres de les famílies que històricament havien viscut a la residència, incloent-hi les mascotes.

L’altre gos que correrà pels jardins de la Casa Blanca és el Major, que només té dos anys. El van adoptar pocs mesos abans que Biden anunciés la seva candidatura a la presidència. El Major tindrà una singularitat històrica: es convertirà en el primer gos presidencial adoptat en una gossera. Era un cadell que havia estat exposat a una substància tòxica. Andrew Harper, l’historiador del museu de les mascotes presidencials, a Virgínia, s’ha mostrat molt esperançat amb aquesta novetat perquè ha explicat que, de sempre, els animals que han ocupat la Casa Blanca han reflectit les tendències pròpies de cada època dels nord-americans. L’adopció d’animals desemparats és un nou valor que cal transmetre. Segur que el Champ i el Major, que a partir del gener ostentaran el títol de first dogs, formaran part de les fotografies més carrinclones del president. I a Trump no li quedarà ni la Fox, que, després de quatre anys a Washington, ha sigut la seva única mascota.