C ada tres anys, la Federació Internacional de Societats de la Rosa (WFRS, per les sigles en anglès), integrada per entitats de 37 països, escull la rosa favorita del món, que passa a pertànyer a un especial Saló de la Fama. La primera rosa escollida, el 1976, va ser la varietat Peace -també coneguda com a Gioia, Gloria Dei o Madame A. Meilland-, i l’última, el 2018, és la Knock Out. La competició entre roses, o millor dit entre roseristes, ve de lluny, però el primer concurs de roses modern es remunta al 1907, quan Jean-Claude Nicolas Forestier -sí, el mateix paisatgista francès que va urbanitzar Montjuïc per a l’Exposició del 1929- va fundar el primer concurs de roses al parc de La Bagatelle, al Bois de Boulogne de París, on va fer un dels roserars més importants de França. No és casual que Forestier creés també un roserar als jardins de Montjuïc, que el 2009 es va recuperar per al Teatre Grec.

En l’actualitat, reconeguts per la web de la WFRS, hi ha 25 concursos internacionals, entre els quals figura el de Barcelona, creat el 2001 al roserar del Parc de Cervantes. Aquests dies, en aquest magnífic espai de la zona universitària de la Diagonal, ja s’hi pot veure algun roser florit, especialment a la part alta, on hi ha els rosers enfiladissos, però falten poques setmanes perquè floreixin els gairebé 10.000 rosers d’unes 2.000 espècies que hi ha en aquest roserar creat el 1965. S’hi pot anar a gaudir, per descomptat, però també a aprendre, perquè els itineraris i els rètols van informant el visitant sobre cada roser, les seves característiques, qui el va obtenir i quan. A la part de sota, a tocar de la Diagonal, hi ha les roses antigues, i també hi ha un recorregut transversal de flors botàniques. Un gran parterre està destinat a les roses guanyadores dels concursos anteriors, i ara mateix n’hi ha dos més de dedicats al concurs d’enguany i al de l’any vinent.

“El procés dura dos anys”, explica Oriol Marfà, jurat del concurs des de fa uns deu anys, ara en representació del Col·legi d’Enginyers Agrònoms. “Els obtentors de roses envien les novetats als concurs; els rosers es planten a l’hivern amb les mateixes condicions per a tothom. Generalment els rosers necessiten dos anys per estar bé, i per això s’espera aquest temps a valorar-los”.

El de Barcelona és un concurs de rosers plantats -no de rosa tallada, com es fa als concursos de Sant Feliu o Reus, amb 61 i 76 anys d’antiguitat, respectivament-, per la qual cosa el procés és més laboriós. Tal com explica Lluís Abad, tècnic municipal i secretari general tècnic del concurs, els rosers arbustius es reben entre novembre i març, i es planten després tots a l’hora amb el mateix tipus de terra. Una comissió executiva de vuits experts els visita en quatre ocasions al llarg del primer cicle de floració, i l’any següent es pondera la seva valoració amb la del jurat internacional. A cada roser, que ha de ser inèdit i no s’ha d’haver comercialitzat abans, s’hi valoren aspectes com el vigor, la novetat, la fragància, l’estètica de la planta, la resistència a les plagues i altres aspectes. “Hi ha 17 premis en total, segons les varietats i també en funció del tipus de jurat, ja que a més del professional, que enguany és de 80 membres, hi ha també el jurat ciutadà, el de la gent gran i el de les escoles”, comenta Abad. El concurs d’enguany, el 19è, se celebra del 10 al 12 de maig amb tot un seguit d’activitats obertes a la ciutadania. El roserar només es tanca divendres al matí per al jurat internacional, que es paga les despeses de desplaçament. Els 24 obtentors de 8 països que participen en el concurs amb 95 varietats de rosers en total només rebran, si guanyen, un diploma i l’honor de tenir el roser plantat al Cervantes. Per al gaudi de tots.