BarcelonaEn un moment en què els festivals i les festes majors han arraconat les sales de concerts com a centre neuràlgic de la música en viu, l'estiu s'ha convertit, si no ho era prou, en l'estació per excel·lència per anar a veure concerts. No només és una qüestió de bon temps i de la comoditat que ofereixen els espais oberts, sinó també de la necessitat de recuperar una vida cultural que ha perdut espai davant de l’actual ritme de vida, tan marcat pel temps que dediquem a la feina. En aquest sentit, els reis de la festa segueixen sent els festivals, gairebé tots estiuencs, que el 2022, l'últim any amb xifres contrastades, van concentrar fins a 2,1 milions d'espectadors.

Tot aquest context de bonança de la música en directe estiuenca no se sustentaria sense bones cançons ni el moment especial que està vivint la música pop en català. El creixement en altaveus, transversalitat, professionalitat i repercussió és molt remarcable, sobretot si ens fixem en les xifres de reproduccions a les diverses plataformes d'estríming. Bandes com Zoo –que aquest any s'acomiada dels escenaris–, Buhos, The Tyets o Dr. Prats s'han acostumat a moure's en xifres que ronden els 10 milions de clics a Spotify, l'actual veritable vara de mesurar de la música d’avui.

Més enllà de les xifres, hi ha una nova generació de músics del país que ha consolidat una proposta que surfeja l’onada de la tendència internacional i que ha calat en la joventut del país. L'Ara Diumenge va voler deixar testimoni d'aquest canvi el juny de l'any passat, amb una fotografia que volia representar la nova realitat de la nostra música. Aquella imatge, amb The Tyets, Figa Flawas, Julieta, Triquell i Maria Hein, va esdevenir la portada del suplement del cap de setmana de Sant Joan per reivindicar els que serien protagonistes indiscutibles d'aquell estiu.

Aquest any tornem a apostar pel talent de la música nacional amb un nou repòquer d'artistes de primera línia que hem reunit a les instal·lacions del CN Barcelona.

No hi podien faltar algunes de les propostes actuals més multitudinàries, com Mushkaa, el gran referent jove del pop urbà nacional, i Alizzz, un dels artistes catalans amb més repercussió a tot l'Estat. Els acompanyen Maria Jaume, que des de Mallorca ha reinventat el seu pop ballable i inconformista; Ginestà, duet que formen els germans Serrasolsas i que canten a l'amor i les injustícies, i Ferran Palau, un clàssic de l'escena que torna després d'un petit període de reflexió. Parlem amb tots ells i els preguntem què esperen d'aquest estiu, en què la seva música serà, sens dubte, la banda sonora que ens acompanyarà.

Maria Jaume: un altre 'mood'

Sense pausa però sense pressa. La carrera de Maria Jaume s'ha cuinat a foc lent, fent cada pas amb precisió mil·limètrica. En pocs anys, la cantant de Lloret de Vistalegre ha passat de ser la nova noia prodigi de la cançó pop mallorquina, fent-se respectar en el circuit independent dels Països Catalans, a convertir-se en una artista contemporània, per a tots els públics i que aspira a fer la cançó guanyadora a la pista de ball. "Estic més a gust que mai amb la música que estic fent, i això s'ha notat en la recepció de la gent", explica Jaume, que al març va publicar el seu tercer àlbum, Nostàlgia Airlines, amb el qual va acabar de concretar el gir a la música més de club, canvi que ja havia apuntat durant els diversos avançaments anteriors al disc.

Cançons com Pura geografia, Mala via o Trista a Miami, que canta amb Julieta, han fet pujar de divisió la mallorquina, que va omplir l'Apolo en la seva estrena i ara mira al futur immediat amb optimisme. "Quan arriba l'estiu entres en un altre mood, mental i de concerts. Surts de la sala i tot deixa de ser íntim per tornar-se més celebratiu. I és molt emocionant, perquè de cop pots veure les cares de la gent i veure el públic cantar", diu. Fa poques setmanes va actuar al Primavera Sound, i ara l'esperen uns mesos moguts, amb actuacions en festivals com el Mobofest o el Terrer de Cornudella del Montsant.

Resident a Barcelona des que va venir-hi a estudiar, la cantant s'ha establert al barri de Sants, des d'on tindrà el centre d'operacions d'un estiu radicalment diferent dels d'abans, quan encara vivia a Lloret i era estudiant. "Soc de Mallorca, així que et pots imaginar què feia durant els mesos de vacances abans de dedicar-me a això", riu Jaume, a qui el temps i la carrera laboral han canviat forçosament el concepte estiuenc: "Vivim en un món molt precaritzat i valoro poder tenir feina durant aquesta temporada. De fet, quan ens vam posar a planificar la gira que vindria després del disc volíem emplenar al màxim aquests mesos", explica. Això sí, espera poder anar fent "escapadetes" a casa i agafar-se alguna setmana lliure. Maria Jaume ha alçat el vol, i d'aquí no hi ha qui la faci baixar.

Ginestà: l'amor estacional

Fa uns anys Ginestà van fer una de les grans cançons de l'estiu en català dels últims temps. El senzill L'Eva i la Jana es va publicar la diada de Sant Jordi del 2021 i es va anar expandint com una taca d'oli durat els mesos posteriors. Encara que no parlés d'uns mesos concrets, cantava a l'amor. I com marquen els canons, fins i tot tenia coreografia. Aquest estiu també tenen una proposta guanyadora, Amor estacional, amb bombo caixa reguetonero i relacions entre classes: "Era una cançó que vaig escriure l'any passat, però no encaixava al disc. Mira l'estiu d'una manera diferent i transversal", explica Pau Serrasolsas, un dels dos integrants de Ginestà. La lletra explica com viu l'estiu una persona de classe obrera, sense deixar de treballar, que s'enamora d'una de benestant, que acabarà les vacances fent un tomb turístic per Europa. No desvelen si és autobiogràfica, però el fet és que per a ells l'estiu tradicionalment ha estat sinònim de no aturar-se: "He treballat sempre i sense parar –diu el Pau–. El que passa és que des de fa uns anys tots dos ens dediquem al que ens agrada, a tocar per tot arreu. És un somni fet realitat".

Precisament de l’estiu és de l'època de l'any de la qual els Ginestà guarden un dels millors records de la seva trajectòria. D’un juliol a les costes del Garraf: "Va ser molt especial poder tocar després dels Manel al Tingladu del 2022, perquè ens sentim molt deutors d'ells i va ser preciós que coincidís", recorden. Al festival de Vilanova i la Geltrú hi tornaran, i no serà l'únic per on passaran, perquè pràcticament en col·leccionen: Cruïlla, Canet Rock, Acampada Jove, Acústica... A més de totes les festes majors que tenen programades. "Ens espera un estiu increïble, no ens esperàvem tenir-lo tan ple. A més, són els concerts que més gaudim", assegura Serrasolsas. Més que el d'una sala? "És que és molt maco trobar-te gent al davant que et ve a veure relaxada, que fa molts mesos que treballa per arribar al moment de les vacances". Així és l'amor estacional.

Ferran Palau: tornada a l'acció

Hi ha pocs cantants del país que en el període entre el 2018 i el 2020 fessin més concerts a Catalunya que Ferran Palau, a qui l'epidèmia de la covid va tallar una gira d'actuacions en directe pràcticament interminable. Un cop recuperada la normalitat, el d’Esparreguera va continuar amb una activitat frenètica, fins que a finals del 2022 va anunciar una aturada indefinida. Doncs aquesta aturada s'ha acabat amb Plora aquí, el seu nou disc. "Volia saber com era la meva vida sense concerts i enfrontar-me a aquest abisme personal i artístic", explica Palau, que va aprofitar el temps explorant, i explotant, la seva creativitat: "Comences a pensar i a tenir idees. De cop disposava d’un any sencer per crear un disc nou, amb tot el seu concepte". D'aquí surt el seu setè àlbum en solitari, un treball que mira molt endins: “He connectat amb el passat més que amb l'actualitat, recordant algunes de les coses que m'agradaven quan era petit, com les pel·lícules i els monstres", assegura. A banda de cançons i art de l’elapé, també s’ha filmat un curtmetratge escrit i dirigit per Pablo Maestres inspirat en el disc.

A diferència de la resta de protagonistes d'aquest reportatge, Ferran Palau té un fill i, per tant, la gestió d’aquests mesos és més complicada, ja que ha de compaginar les setmanes de més activitat laboral amb les vacances escolars. "Recordo els estius amb molta tendresa. De petit tenia unes vacances molt de Goonies. Bicicleta, cabanyes al bosc, els primers amors i molta imaginació". Ara el concepte ha canviat radicalment: "Els estius d’avui són d’estar amunt i avall tocant i aprofitant els dies entre setmana per estar amb la família. Per a mi l'ideal és tenir concerts de dijous a diumenge i aprofitar la resta", explica.

També han canviat els companys de viatge. Palau ha anat vivint el relleu generacional de la música en català des d’una posició privilegiada. Ara comparteix espais amb aquesta nova lleva de noms, tot i que hi ha coses que no canvien mai: "La música que agrada a les masses no m'ha interessat mai. Però llavors et trobes amb gent com la Mushkaa i veus la màgia que té, i t'adones que el seu talent va molt més enllà de l’èxit. Si fos una artista underground, m'interessaria exactament igual".

Mushkaa: en estat de gràcia

Hi ha pocs catalans, cantants i no cantants, que hagin viscut un any tan intens com l’últim de la Mushkaa (Irma Farelo), que ha consolidat la seva proposta a ritme de rècord fins a convertir-se en una de les artistes clau del panorama nacional. "Fa quatre dies estava començant a sonar entre la gent i ara, de cop, tinc la sensació que fa una dècada que faig gires. I què va, fa només un any n'iniciava una de petita que es va anar fent més i més llarga", diu la cantant, que en dotze mesos ha aconseguit el que molts –la majoria– no fan en tota una carrera: dos concerts amb totes les entrades exhaurides a l'Apolo, una sessió de Gallery Sessions, presentació al Primavera Sound en hora i escenaris òptims, un nou disc d'èxit –SexySensible– i una gira que l'ha fet viatjar per tot l'Estat.

"Quan arriba al maig ja comença el tute fort", explica. I és que aquest canvi de tendència personal i laboral l'ha portat a convertir-se en una estrella pop, però també li ha fet perdre aquells estius que no fa tant temps eren una temporada de joia. "Eren el millor. Em passava el dia a la platja, a la piscina, jugant a futbol... El que fos. S'acabava l'escola i volia desconnectar i gaudir del meu poble a l'estiu, que emocionalment és una explosió de vida". I és que fa quatre dies la Mushkaa encara anava a l'institut, però les prioritats han canviat: "És molt diferent, ara tinc molta feina. Ho penso especialment quan faig proves de so a 40 graus", riu l'Irma, que malgrat tot celebra dedicar-se al que més li agrada.

L'estiu del 2024 serà ben mogut, i la portarà per festivals i festes majors de tot el país. "Aquest any no podré ser a Vilassar per Sant Joan i em fa una mica de pena, però els meus amics em vindran a veure al festival Ítaca –a l'Estartit– i fa bastanta bona pinta". L'Irma està en estat de gràcia, i no sembla que la tendència vagi de baixada.

Alizzz: un estiu per gaudir la música

Quan la providència et fa néixer en un lloc com Castelldefels, la platja –i, de retruc l'estiu– forma part de la teva manera d'entendre la vida. Cristian Quirante –Alizzz– ho porta al seu terreny: "L'hivern és el moment de fer música i l'estiu el de gaudir-la. Aquesta frase la vaig sentir dir a Jon Talabot i me l'he fet meva". 

Es va fer familiar per al gran públic per la seva faceta com a productor, especialment darrere les màquines de C. Tangana, però ha estat tot sol quan Quirante s'ha convertit en un dels grans artistes pop de l'Estat i un cap de cartell a festivals de tota la Península. Aquests mesos presenta Conducción temeraria, el seu segon elapé, i encara que se'l reclama a tot arreu ha volgut espaiar les seves aparicions: "Fa tres anys que estic de gira, necessito prendre'm aquest estiu amb una mica més de calma per anar més fort després".

El que no canvia per res del món són els concerts de dia. Això no ho té cap altra època de l'any, tot i que a l'estiu també li costa fer-ne: "Els festivals em perceben com un artista de festa i sempre acabo tocant a hores intempestives, però a mi el que m'agrada és el sol. De fet, si pogués escollir un moment per actuar seria just quan es comença a pondre", explica. No ho aconseguirà a la pròxima edició del Vida, el gran festival català on apareixerà aquestes setmanes, ja que sortirà a escena a les 2 de la matinada. Tot i això, és una data que té marcada en vermell a l'agenda. "Està a tocar de casa meva i vindrà molta gent que conec. A més, tinc moltes ganes de veure alguns concerts, com el del James Blake i el del Guillem Gisbert, que ha fet un disc que m'ha encantat".

El responsable de cançons com Sexo en la playa o Mala mujer, que han sonat, i molt, els mesos de calor, també té una opinió sobre la cançó de l'estiu: "Ha de sortir i no buscar-la. Tenir un objectiu amb una cançó és contraproduent, no pot tenir cap mena d'influència sobre el procés de creació. Un cop acabada, ja veuràs quin és el moment òptim perquè vegi la llum".

Fotografia: Francesc Melcion / Assistent de fotografia: Miquel Muñoz / Maquillatge: Cazcarra / Agraïments: CN Barcelona