Quan durant el mes d'agost la Biblioteca de la Universitat de Michigan va anunciar que una de les seves possessions més preuades –un manuscrit atribuït a Galileu que es creia que havia estat escrit al voltant de l'any 1610– era una falsificació realitzada al segle XX, el focus de totes les mirades van recaure en Tobia Nicotra, un pervers falsificador de Milà.

L'any 1928 Nicotra havia enganyat la Biblioteca del Congrés dels Estats Units perquè li compressin un manuscrit fals de Mozart. També havia escrit una de les primeres biografies del director d'orquestra Arturo Toscanini, que es va fer més cèlebre per les seves ficcions que per les realitats, i va viatjar fent servir el nom d'un altre director famós que era mort. Finalment, Nicotra va ser condemnat pel delicte de falsificació a Milà, després que la policia fos alertada pel fill de Toscanini, Walter, que li havia comprat un Mozart fals el 1934.

"Ho vaig fer per mantenir els meus set amors"

Les raons que van motivar les seves nombroses falsificacions, que s'assegura que són centenars, són del tot inusuals. Segons les declaracions del seu judici, que es van publicar a The American Weekly a principis del 1935, Nicotra ho va fer "per poder mantenir els seus set amors".

Quan la policia va entrar al seu apartament de Milà, segons expliquen diversos mitjans de comunicació de l'època, hi van trobar una fàbrica de falsificacions, plena de documents falsos amb les firmes de Cristòfor Colom, Mozart, Leonardo da Vinci, George Washington, el marquès de Lafayette, Martí Luter i altres figures cèlebres.

Els investigadors també hi van trobar una espècie d'altar dedicat a les seves set amants, segons The American Weekly. L'article descriu una habitació amb les parets cobertes de vellut negre, amb pintures, esbossos i fotografies de les dones –una de les quals, segons sembla, era una "ballarina innovadora" i una altra una "nedadora experta"– amb flors fresques davant de cadascuna. "En alguns casos les imatges mostraven els seus atractius físics amb una franquesa xocant, però en general eren molt artístiques", assegura l'article. "Per cert –afegia la publicació–, Nicotra estava casat".

Al llarg dels anys les falsificacions de Nicotra han enganyat col·leccionistes i institucions, han escampat confusió i fins i tot han estat denunciades pel respectat escriptor austríac Stefan Zweig, que col·leccionava manuscrits musicals i que va escriure un article el 1931 en el qual identificava Nicotra com a falsificador. Ara torna a estar d'actualitat a causa del fals Galileu a Michigan que va ser desemmascarat per Nick Wilding, un historiador de la Universitat Estatal de Geòrgia, que va demostrar que el paper tenia una marca d'aigua que venia de finals del segle XVIII, més de 150 anys després que Galileu suposadament l'escrivís. La troballa també el va vincular amb altres falsificacions de Nicotra.

Audàcia o talent?

"O creia que era invencible o estava increïblement desesperat", assegura Wilding, que treballa en una biografia de Galileu. Segons l'expert, tot i que altres falsificadors han estat més prolífics, pocs han estat tan audaços... o tan talentosos. "Tot el que va fer Nicotra és plausible, no hi ha grans anacronismes –diu–. En sabia prou per poder-ho fer bé".

Hi ha relativament poca informació sobre Nicotra, i com que va ser un falsificador professional l'evidència documental que hi ha és dubtosa. "Sembla que els fets s'esvaeixen al seu voltant", afirma Wilding. Si bé alguns relats afirmen que tenia 53 anys en el moment del seu judici, un certificat de naixement suggereix que en podria haver tingut 44. Tot i això, alguns articles contemporanis i les entrevistes amb diversos acadèmics que l'han estudiat permeten fer-se una idea de la seva figura.

Un esbós il·lustrat de Nicotra al seu judici, que va aparèixer a The American Weekly, el presenta com un home calb, amb la cara prima, amb ulleres, un nas punxegut, bigoti i barba, i amb una bufanda gruixuda o algun tipus de coll pelut sobre l'abric.

Nicotra tenia un veritable talent i aptitud per aprendre. Va falsificar un poema de Tasso, el poeta renaixentista italià, a més de manuscrits musicals de compositors destacats. Un relat de la seva condemna l'any 1934 fet per The Associated Press descrivia la manera com operava: "El seu mètode consistia a visitar la Biblioteca de Milà i arrencar pàgines de llibres antics o robar pàgines de manuscrits i escriure-hi els autògrafs de músics famosos. Els bibliotecaris de Milà van testificar que havia arruïnat molts dels seus llibres", diu la peça. El 1928 Nicotra va vendre a la Biblioteca del Congrés el que semblava una ària firmada per Mozart anomenada Baci amorosi e cari, suposadament escrita pel compositor amb 14 anys. "Era molt especial perquè, en primer lloc, era desconeguda i no estava registrada en cap dels catàlegs temàtics de Mozart en aquell moment –afirma en una entrevista Paul Allen Sommerfeld, especialista en referències musicals de la Biblioteca del Congrés–. Va assegurar que havia trobat el manuscrit i després va publicar la cançó". La biblioteca va pagar 60 dòlars pel document, que més endavant es va creure que havia estat compost per Nicotra.

"No sabem si és veritat o no"

Nicotra afirmava que era fill d'un professor de botànica, i va escriure en una carta que havia estudiat música en un conservatori de Nàpols, Itàlia, i que es va graduar el 1909. "No sabem si és veritat o no", diu Wilding.

Nicotra va recórrer els Estats Units el 1932 fent-se passar per Riccardo Drigo, un director d'orquestra i compositor italià que havia dirigit el Ballet Imperial de Rússia. Ningú es va adonar que Drigo havia mort el 1930, dos anys abans. "Jo el caracteritzaria principalment com a atrevit", diu Erin Smith, que el 2014 va escriure la seva tesi doctoral sobre el falsificador. "Va aconseguir enganyar durant una bona quantitat d'anys", afegeix.

També va ser conegut per falsificar obres de Giovanni Battista Pergolesi, un compositor de principis del segle XVIII que va morir amb 26 anys i la fama pòstuma del qual va atraure els falsificadors. Una falsificació atribuïda a aquest compositor va acabar a la col·lecció del Metropolitan Opera Guild de Nova York. Quan Christie’s el va subhastar el 2017 el va descriure com "una falsificació intrigant creada pel prolífic Tobia Nicotra". Es va vendre per 375 dòlars.

El descobriment del fals Galileu deixa oberta la pregunta de què va passar amb les altres falsificacions creades per Nicotra, que segons ell mateix podrien ser unes sis-centes. "No sé si en va fer sis-centes, però estic segur que va fer molt més del que hem descobert fins ara", diu Richard G. King, professor emèrit associat a l'Escola de Música de la Universitat de Maryland. "No crec que ningú n'amagui peces a propòsit, simplement són difícils de trobar", reflexiona.

Si no és que una institució té antecedents d'haver-li comprat documents a Nicotra, podria ser complicat identificar altres falsificacions, afirma Wilding, que suggereix que "potser serà important examinar de forma molt detallada" els documents de les figures notòries que Nicotra solia falsificar que no tinguin una procedència clara abans del segle XX.

Al final, Nicotra va acabar enfrontant-se a la llei després de vendre el manuscrit fals de Mozart a Walter Toscanini, que va convèncer als detectius a Milà perquè investiguessin el cas. El falsificador va ser declarat culpable, multat amb 2.400 lires i sentenciat a dos anys de presó.

Alguns testimonis asseguren que va ser posat en llibertat abans d'hora perquè el govern feixista volia la seva ajuda per falsificar firmes. Aquesta història, comenta Wilding, "és massa bona per ignorar-la i potser massa bona per ser veritat".

Copyright The New York Times