BarcelonaAquest any, la famosa Constitució del 1978 celebrarà el seu 45è aniversari. De totes les històries que va generar, potser la més rocambolesca i extravagant va ser l’aparició d’un espectre a l’Eixample, que va mantenir amb el cor encongit una població que es començava a acostumar a les novetats. Llavors va ser conegut com el fantasma del cinema Provenza, una sala situada a la cantonada del carrer Provença amb Viladomat que feia dos anys que estava tancada, a l’espera de ser enrunada per construir-hi habitatges. 

Els primers rumors es van escampar a principis de novembre, poc després que el text constitucional fos aprovat al Parlament. Els veïns es queixaven d’estranys sorolls i llums nocturnes, i del fet que algú llençava pedres als seus patis comunitaris. De mica en mica, a mesura que s’estenia la notícia, es van formar grups de persones que, cada nit, acudien a l’indret assenyalat per la veu popular, provant de viure una topada amb el fenomen sobrenatural. A mitjans de mes, cada tarda s’hi reunia un bon nombre de tafaners, molts d’ells vinguts expressament de les poblacions de la rodalia de Barcelona, que van batejar el cas com el fantasma del carrer Viladomat.

Molt aviat, la premsa es va fer ressò dels esdeveniments. L’escriptor Joan Perucho hi va anar, i ho va catalogar com un “grotesc espectacle de circ”. I el cronista Sempronio, a la revista Destino, relacionava humorísticament tota la història amb el consum de marihuana. No obstant això, els diaris d’aquells dies es van omplir de notes i articles sobre el fantasma. En especial El Periódico de Catalunya, que va enviar periodistes a cobrir la notícia. El diari Abc parlava de 4.000 persones diàries, i informava que els paletes sentien sorolls esgarrifosos, i que de nit se sentien passes que corrien per la finca en construcció. La llegenda va arribar a dir que s’hi havia presentat la Guàrdia Urbana amb els seus gossos, i que els pobres animals van sortir d’allà cagats de por. Aviat, els aficionats a l’ocultisme van assenyalar a l’antic propietari del cinema, que s’havia suïcidat, l’ànima del qual vagarejava pel seu antic negoci.

La policia va arrestar un noi de 15 anys amb les facultats mentals pertorbades que s’entretenia espantant la gent. Però immediatament es va saber que, malgrat aquell arrest, els fenòmens continuaven. I el 24 de novembre el fantasma va anunciar que s'apareixeria. No consta que ho fes, però va circular la brama que el responsable era un antic treballador acomiadat per l’empresa constructora. Fins i tot es va arribar a dir que era una acció de l’extrema dreta, a fi de fer por als ciutadans i crear un clima d’incertesa davant del referèndum que hauria de ratificar el text constitucional uns dies més tard.

I llavors el Diario de Barcelona va donar l’exclusiva, el fantasma es deia Manuel Torralba, havia estat legionari i li faltava un braç. Era un indigent que dormia a l’edifici en construcció i que, quan va començar el cas, s’afegia als curiosos fins que es va adonar que el fantasma del qual parlaven era ell. Enrique Rubio el va entrevistar per a la revista Lecturas. Tot i així, per aquelles dates se celebrava a Montjuïc el primer Congrés de Ciències Ocultes, i molts dels participants es van afanyar a dir que el fantasma era autèntic, que el pobre captaire només era una distracció, i que entrarien a la finca a fer psicofonies i altres suposades proves científiques. 

Finalment, el 6 de desembre del 1978 la Constitució s’aprovava en referèndum. I el fantasma s’esvaïa de la vida pública, no consta que continuessin els fenòmens. Però durant aquelles setmanes Barcelona va estar més preocupada per la vida d’ultratomba que pel seu futur polític.