Il·lustració: DANIDEQuè et va fer abandonar el teu país per seguir la teva carrera?

Terminator 2. Recordo veure aquesta pel·lícula i dir: “Vull treballar per a ells”. Ha estat un viatge llarg, però finalment vaig arribar a la ILM (Industrial Light and Magic) i era tot el que havia imaginat i més.

Quina és la lliçó més valuosa que has après treballant per a grans empreses?

La manera com organitzen el seu pipeline [canonada informàtica] i gestionen els seus recursos, i com aquestes empreses són capaces de saber fins on pots empènyer la part artística segons les possibilitats del hardware. Penso que l’estructura no té preu, independentment de la mida del projecte, i saber per què algunes vegades fer servir una versió més antiga d’un software en comptes de la darrera no és tan bo com podries pensar.

Amb quin projecte has disfrutat més?

Penso que amb Transformers, perquè encara érem un equip petit, estàvem tan ben avinguts que compartir aquella quantitat ingent de treball semblava no res. Durant el projecte hi havia una transferència massiva del treball de pipeline, un repte que em va fer créixer més del que puc imaginar.

Què suggeriries a algú que comenci en aquest negoci?

Aprèn el màxim que puguis sobre cada part i especialitat, no t’aturis només en el que t’agrada, perquè saber on va a parar la teva feina et facilitarà les coses i farà que el resultat sigui millor.

Què pot fer el b’Ars per aquest algú?

Penso que és un gran punt de trobada en aquesta part del món que permetrà descobrir molt de talent i serà una gran forma de connectar aquest talent a la resta de la comunitat dels VFX. També permetrà que les empreses es coneguin entre elles, coneguin el seu veritable potencial i vegin com poden unir esforços per créixer i aprendre les unes de les altres.

Com veus el negoci dels VFX actualment?

El món dels efectes visuals està canviant com moltes altres feines i s’està reorganitzant a causa de les millores tecnològiques i de software. Cada cop més estudis són capaços d’obtenir resultats de bona qualitat i els petits estudis estan entrant als grans jocs, encara que sigui en petites parts. Això està canviant el model de negoci que coneixem, creant noves estrelles emergents i, desafortunadament, aturant empreses que contribueixen a fer la indústria dels VFX el que és. Crec que el futur és excitant i permetrà que el veritable art no es mogui només per diners i pressupost, que aquest emergeixi i es mostri al món.

I a tu, què et va fer deixar el teu país per perseguir la teva carrera?

Sempre havia volgut viatjar, o sigui que, al contrari que per a altra gent, deixar el meu país de naixement era una cosa bona. Dit això, volia treballar en pel·lícules i l’única opció era anar-me’n.

Com vas triar la teva especialitat?

Una mica per casualitat. La meva primera oportunitat laboral important va ser amb ILM. Recordo que em van preguntar si preferia ser un animador o un director tècnic. Llavors era un “generalista”, de manera que vaig pensar que “director tècnic” seria el mateix o almenys sonava millor i ho vaig escollir. Després d’un any em vaig adonar que m’havia perdut l’animació i vaig demanar si podia canviar. Em van dir que sí però que m’abaixarien el sou. Si volia ser un animador tècnic podia mantenir el mateix salari. Aleshores aquest era el nom del que ara es diu rigger i em vaig quedar per sempre en aquesta posició, que m’encanta.

Quina diferència hi ha entre treballar per a una empresa gran i una de petita?

Estic segur que l’única manera de fer una carrera com Déu mana en una gran empresa és començar en una de petita. És l’única manera de conèixer tots els passos del pipeline des del principi fins al final. Començar directament en una empresa gran crea artistes consentits que només coneixen una part del procés i que esdevenen pràcticament inútils fora d’aquest entorn confortable.

Com veus el negoci d’aquí 10 o 20 anys?

Tots treballant des de casa i en petites oficines, cada una de les quals com si fos un departament d’una gran empresa imaginària.

Què creus que pot fer b’Ars pel nou talent en el camp dels VFX?

Espero sincerament que serà un lloc divertit on es podrà aprendre dels millors en el negoci, fer contactes, conèixer perfils similars i accedir a millors oportunitats.

¿Ens pots explicar alguna anècdota dels teus viatges?

A Nova Zelanda, durant la primera part d’ El senyor dels anells, em van trucar els de recursos humans per preguntar-me si estava fent trucades als Estats Units, perquè havien rebut una factura força alta de la meva línia. Vaig dir que no i ho vam deixar aquí, però uns dies més tard vaig tornar de dinar més d’hora que de costum i em vaig trobar Viggo Mortensen, vestit d’Aragorn i amb l’espasa al costat, assegut a la meva cadira i parlant tranquil·lament pel meu telèfon. Va ser molt educat i em va demanar disculpes. Jo li vaig dir: “No et preocupis, ara podré dir a recursos humans que l’Aragorn fa servir el meu telèfon!”