Les noves línies són tan senzilles com alegres, i també són molt gràfiques. Aquest primer pis de Mataró que ara es veu diàfan, lluminós i optimista abans era un habitatge que patia, i molt, el fet d’estar enclotat, a més de la manca de llum natural a la qual contribuïa una distribució de l’espai compartimentat en múltiples habitacions petites. Amb la reforma projectada i dirigida per l’equip de MACH –un estudi amb seu a Barcelona i Madrid fundat pels arquitectes Laia Gelonch i Marc Subirana–, l’habitatge s’ha transformat absolutament, ha passat de la nit al dia.

De fet, l’estat precedent dels 70 metres quadrats d’aquest pis enclotat s’ha d’entendre en el context geogràfic que situa l’eixample de Mataró entre el turó de Cerdanyola i la platja del Verador, i entre antigues rieres i torrents. Però també s’ha d’entendre en el context d’una època en què a la zona els edificis sovint eren fruit de l’autoconstrucció, amb una precarietat i una improvisació que solien anar seguides de transformacions contínues i igualment poc o gens planificades.

Situat entre mitgeres i amb una planta molt allargada i més bé estreta, els arquitectes de MACH es van posar com a repte principal de la reforma generar un espai diàfan per, un cop s’haguessin eliminat bona part de les parets divisòries, poder obrir una entrada de llum natural tan generosa com fos possible. Així, enderrocant els envans que separaven la sala de la cuina i del menjador, després de substituir el mur més gruixut per una jàssera, van aconseguir fer un espai unitari per estar-s'hi, cuinar i menjar que ha esdevingut el cor des del qual batega la casa.

Dues intervencions essencials

Hi ha una sèrie d’intervencions en la reforma d’aquest pis que són ben destacables, però n’hi ha dues que resulten essencials. Segurament la principal, com subratllen des de MACH, és haver enderrocat el mur de l’antiga façana posterior i haver-lo substituït per un immens finestral de vidre dividit en una espècie de creu –un perfil que sobresurt formant un prestatge que convida a posar-hi unes plantes–. És aquesta vidriera la responsable de fer que la casa sigui molt lluminosa, a més de facilitar-hi una ventilació que abans era pràcticament nul·la.

L’altra decisió va ser crear al centre de la casa un nucli que, revestit de fusta, reuneix l’entrada de la casa, els serveis i l’espai per a l’emmagatzematge. Amb un intencionat contrast amb la claredat del gran espai que és la cuina-sala-menjador, aquest nucli central remarca la foscor amb el color blau fosc en què està totalment pintat. Més ben dit: el que fa aquesta foscor és remarcar la nova lluminositat de les dues peces principals de l’habitatge, també la dels dormitoris, que se situen a l’altre costat del nucli central i s’obren a la façana del carrer.

Ara bé, si l’obertura del finestral de la sala i la creació d’un nucli de serveis al centre com a element per a una nova i més profitosa distribució del pis són intervencions essencials, no ho és menys la creació de la peça estrella de l’habitatge: una immensa illa amb el sobre de formigó fet in situ que està literalment penjada en un dels seus extrems de la gran jàssera del sostre. Ens expliquen que al propietari del li agrada cuinar i compartir-ho. Per això, en aquesta illa hi ha espai per als fogons, però també per fer les funcions d’obrador i de taula menjador.

I, entre tot, la importància de les línies netes, de les tonalitats lluminoses –l’acer per als mobles de cuina, la fusta claríssima dels armaris que fan de teló de fons d’aquest espai, el blanc de les parets i del sostre de bigues–, però també l’alegria d’un vermell que subratlla les intervencions i les peces més importants i recorda que ara la casa té una nova vida.