Aparentment són una cosa senzilla, però un bon entrepà és una menja deliciosa que pot ser memorable. Quan realment passa és que de senzill no en té res, sinó que al darrere hi ha hagut algú que ha triat amb cura els ingredients i ha perfeccionat les elaboracions per arribar a l’excel·lència. Avui us porto dos llocs d’excel·lència entre llesques.

Comencem per un lloc força nou que tot just té uns mesos de vida i que per a mi ha estat tota una descoberta: el Bar Roma. És el bar del Jordi i la Gala, dues persones amb una llarga carrera en el món de la gastronomia, i la llar d’un entrepà de milanesa que no oblidareu. Bo és poc. Carn de vedella perfectament arrebossada, enciam, tomàquet i maionesa. És d’aquells llocs en què tot té bona pinta, i voldreu tastar altres entrepans, però ja us aviso que costarà renunciar a la milanesa tenint-la tant a prop. Fan biquinis, com el clàssic; un amb carbassó rostit i formatge emmental; el planxat de tòfona, planxat de papada i formatge; el pepito de vedella, i el sandvitx d’albergínia parmesana. A banda d’entrepans, alerta amb la croqueta de ceps, l’ensaladilla (que porta salsa de vitello tonnato ) i les postres. Tot i que la carta és curta, els problemes per triar són immensos. Sort que la relació qualitat preu és boníssima i s’hi pot anar tornant. Tot plegat ho trobareu en un local senzill i que si no es coneix pot passar desapercebut: és al carrer València, entre Calàbria i Viladomat.

Seguim amb el segon lloc. Feia molt de temps que sentia a parlar de Sants Es Crema i em moria de ganes d’anar-hi. Així doncs, les expectatives eren altes. Des del meu punt de vista és un lloc hiperrecomanable. Ara bé, hi ha tres coses prèvies que cal tenir en compte perquè l’experiència sigui rodona. La primera: no accepten targetes de crèdit, així que porteu diners en metàl·lic. La segona: és un local on s’hi acumula fum de la cuina, no porteu roba que tingueu previst portar l’endemà. La tercera: no s’hi pot anar amb pressa. Els entrepans que preparen volen el seu temps, no penseu que és un lloc per fer un mos ràpid i marxar. Sovint la gent té males experiències perquè no coneix la idiosincràtica del lloc on va, així que sabent això només quedarà el gaudi.

Anem a la teca. No hi ha ni un sol entrepà que no tastaria: papada de porc amb achiote i enciam; sorra amb maionesa de kimchi, ceba tendra i shitake; llengua de vedella a la graella amb formatge... Cada un porta el seu pa corresponent i es percep que estan molt estudiats i pensats. Atenció, celíacs: tenen pa sense gluten. Per acompanyar tenen unes patates fregides amb salsa de pebre que són estel·lars, i també en serveixen amb papada, o, en lloc de patates, moniato. Per endolcir el final de l’àpat tenen una selecció de postres, i nosaltres vam tastar el pastís de formatge blau. Finalment, per tirar de nostàlgia de la bona, el compte arriba a dins d’una capsa de casset. Els trobareu òbviament a Sants, al carrer Comtes de Bell-Lloc, prop de la plaça del Centre.

Si us agraden els entrepans, no patiu: la setmana vinent, més.

Declaració d'intencions

Aquest text no és contingut publicitari. Tots els llocs els he visitat com a clienta i he pagat el compte com qualsevol altra persona.