EL CONTEXT. Any 98. Poc temps després d’una patacada existencial, gairebé recuperat i amb la proposta que em va arribar per realitzar una exposició sense cap mena de condicionant. Era el moment idoni per acabar de guarir-se, i només amb la càmera, com a extensió del cos, de la ment i de l’ànima. Alliberament i fotografia.

LES DADES. El vent s’endinsava per l’obturador d’una manejable Nikon 801 i l’emulsió de la Kodak TMax 3200 rebia així el sotrac d’ombres i llums. Capturava la velocitat, el temps i el vertigen del viatge nocturn que vàrem fer damunt aquells cavalls motoritzats, un incombustible Renault 5 de Josep Losada i una imponent BMW F650 de Pep Colomines. Ells van ser els pilots i companys de travessia durant quatre nits, i les rondes esdevenien el camí a fer, com una cinta de Moebius, de dalt a baix o de baix a dalt, sempre infinit. Mentre el negre de l’asfalt ens atrapava i ens transportava, no va deixar de sonar Ancient highway de Van Morrison. A la cambra vermella, l’apoteosi de la fotografia analògica, vaig tenir l’ajut inestimable de Robert Ramos. Van ser 24 còpies 40x50 en paper fotogràfic Kentmere VC Elite, sense reenquadraments, amb la base més vel. Eren la mateixa empremta deixada pels cops de vent.

EL RESULTAT. El viatge va esdevenir hipnòtic i la carretera catàrtica. Carles Capdevila va acceptar amablement presentar l’exposició, i aquestes imatges que es veuen a pàgina són una mostra del que va penjar de les parets de l’espai Agustí Massana. Ara les rondes segueixen allà, encerclant-nos, però també oferint-nos una sortida per on escapolir-se.