FOTO ASSAIG
Diumenge 12/07/2020

Fotos imperfectes: la màgia de la mirada del moment

Text I Fotos: Xavier Bertral
2 min
Fotos  imperfectes La màgia de la mirada del moment

M’agraden les fotografies imperfectes. Les trobo més reals.

Sovint les imatges que m’han captivat eren la primera d’un rodet, una imatge moguda per la precipitació o l’única foto que havia fet d’un moment també únic.

Fotos que sorgeixen sovint del repte que suposa no canviar l’òptica i fotografiar amb el que portes muntat al cos de càmera. Costum potser adquirit a base de voltar pel món amb una Leica telemètrica i una òptica fixa.

Em declaro enamorat de les fotos en què l’important és el que passa i el que expliquen. Quan hi ha poca càrrega d’autor i no afectes l’escena. I si amb aquella foto aconsegueixis que algú s’emocioni, ja està. La màgia de la imperfecció.

Com el gos llebrer de la foto central que s’acosta ràpid mentre camino un matí d’estiu per Los Olmos, a Terol. El sento apropar-se esbufegant i no sé exactament per on apareixerà, però tinc la intuïció que serà un moment preciós. Escolto els xiulets de l’amo, que el crida, quan, de sobte, l’animal passa pel meu costat a tota velocitat. Em sorprèn quan salta el talús del camí de Santa Bárbara. Vaig encertar el punt per on vindria i vaig disparar tres fotos. Al tercer fotograma ja hi ha només la cua.

La nena i el noi que creuen la mirada uns segons en un tramvia de Lisboa.
Documentar sense interferir. Un matí de divendres al Raval.
La vida d’estiu es mou ràpida. La Irati es gronxa frenètica a casa seva, a Euskadi
L’home del xumet apareix i esguerra la foto del ciclista d’Amsterdam
Els nuvis surten de l’ermita, ja casats. La pluja d’arròs i la sabata de la núvia
Sequència de 12 fotos. A la cinquena, la melena roja tapa la cara de la jugadora
Tots s’encabeixen dins la foto com poden, fins i tot les torres fan un esforç
stats