Indoeuropea

El bengalí és la llengua en què escrivia el poeta Rabindranath Tagore, premi Nobel del 1913. En aquest idioma s'escriu la literatura més extensa de totes les que es produeixen al subcontinent indi. Quan molts parlants de diverses llengües en parlen una altra en comú, aquesta llengua actua com a llengua vehicular o lingua franca: és la que utilitzen per entendre's entre ells, generalment en una regió determinada. El cas més clar de llengua vehicular és el de l'anglès, que actualment és l'única llengua vehicular vàlida per a tot el món.

El català, inclòs al gràfic com a referència, és la primera llengua de 4,1 milions de persones, i 6 milions més la utilitzen com a segona llengua. El nombre de persones que el parlen és superior al de les que parlen finès o danès, i equiparable al de les que parlen suec, grec o portuguès a Europa.

Afroasiàtica

Tot i que les llengües afroasiàtiques no pertanyen al bloc indoeuropeu, hi comparteixen certes característiques estructurals. Això és especialment visible en el cas de l'àrab estàndard, la gramàtica del qual va ser estandarditzada seguint el model grec.

Sinotibetana

El que s’anomena xinès –en general– és un conjunt de moltíssimes varietats que sovint són incomprensibles entre si i que, de fet, poden ser considerades llengües diferents. En lingüística, aquests casos s’anomenen macrollenguatges, llengües diferents que per motius culturals, religiosos, etc. es consideren una sola llengua.

El xinès mandarí és la variant xinesa que té més pes social, perquè ha sigut la base de la llengua unificada moderna i, per tant, de la que es considera oficial a la Xina i a Singapur.

Dravídica

Les llengües dravídiques, amb unes 80 varietats parlades per 220 milions de persones al sud i el centre de l'Índia i països veïns, es van originar fa 4.500 anys.

Tai-kadai

Les llengües tai-kadai són una família de llengües de l'Àsia del sud-est continental i del sud de la Xina.

Nigerocongolesa

'Hakuna matata' és una expressió suahili que es tradueix com a 'no t'angoixis'.

La doble pàgina amb la infografia al paper de l'ARA Diumenge

FONT: 'The Ethnologue: Languages of the World' i Viquipèdia