Abans d'estudiar les estrelles, aquest físic en va ser una

El professor Brian Cox va esbossar un somriure ample cap al públic, va agafar un iPad, va mirar la pantalla enorme que tenia al darrere i va començar a escriure una equació complexa. "Això és el que jo anomeno un solo de matemàtiques en directe", va dir. El públic va riure per sota el nas. Molts dels assistents que omplien el teatre aquella nit del mes passat, al petit poble anglès de Redditch, semblaven entendre la broma.

I és que abans de ser Brian Cox, el físic de partícules conegut per la seva habilitat per explicar les complexitats i la magnificència de l’espai, havia estat Brian Cox, l’estrella de rock. De fet, la seva primera feina professional va ser tocar els teclats del grup teloner d’una gira de Jimmy Page, el guitarrista solista de Led Zeppelin. El seu segon grup, D:Ream, va tenir una cançó que va arribar al número 1 de les llistes de pop britàniques l'any 1994.

Ara, però, el professor Cox és l'estrella del seu propi espectacle, per bé que aquest és sobre ciència. Ha exhaurit les entrades en recintes sovint reservats a esportistes i estrelles del pop, com el Wembley Arena (no l’estadi) i l’O2 de Londres. La seva pròxima gira, Emergence, el portarà a llocs com Singapur, Sèrbia i Austràlia abans d’arribar als Estats Units a finals del 2026.

"Si creus, com jo, que la ciència és un dels fonaments necessaris de la societat, al costat de les arts i la política –va dir Cox en una entrevista–, ha de ser al mateix nivell".

Amb la seva afabilitat, el pentinat a l’estil Beatles i un espectacle enlluernador que explora els forats negres, les galàxies i la importància –i manca d’importància– dels éssers humans a l’univers, Cox, de 57 anys, ha arribat al gran públic, cosa que molts científics no aconsegueixen.

Neil deGrasse Tyson, astrofísic i divulgador científic, va dir en una entrevista que Cox, a qui coneix de fa anys, "té la força de la racionalitat, la força de la raó i la força de la ciència". I va afegir: "La societat necessita totes tres forces, si no vol tornar a les cavernes d’on va sortir".

En una època en què la negació de la ciència i la desinformació són habituals, el professor Cox, que ensenya física de partícules a la Universitat de Manchester, ha intentat fer la ciència accessible mitjançant documentals de la BBC guardonats amb el premi Peabody, pòdcasts, llibres i aparicions en altres mitjans, com The Joe Rogan Experience.

Aquest any, les Nacions Unides l'han nomenat Champion for Space, un càrrec que el portarà a treballar amb l’organització mundial per promoure l’espai com una "força de progrés".

Al camerino amb George Harrison

De petit, Cox passava molts dissabtes al matí a l’aeroport de Manchester, a prop de la seva ciutat natal, Oldham, Anglaterra, observant avions amb el seu pare. "M’agradava l’enginyeria, les màquines grosses", explica. "Els aterratges lunars de l’Apollo, l’astronomia, la ciència-ficció... jo volia veure Star Wars, Star Trek, Alien, tot".

Amb el temps, els interessos de Cox es van ampliar per incloure la música. Als divuit anys va ajornar un any l’entrada a la universitat per unir-se al grup Dare, fundat per un membre de Thin Lizzy que vivia a prop. El grup va gravar el seu àlbum de debut amb A&M Records a l’estudi privat de Joni Mitchell. Després d’un concert a Londres en el qual Dare va fer de teloner per a Jimmy Page, Cox relata que va acabar prenent una copa al camerino amb George Harrison.

Fins i tot mentre estava de gira, Cox llegia llibres de divulgació científica. Va deixar Dare als 23 anys –després d’una baralla de bar amb els seus companys de grup a Berlín, va dir– per estudiar física i astronomia a la Universitat de Manchester.

Aviat es va unir a D:Ream, el grup la cançó del qual –l’himne pop Things can only get better– va ser apropiada més tard pel Partit Laborista.

Finalment, va deixar el grup per centrar-se en la ciència. I després van venir etapes de recerca en acceleradors de partícules a Hamburg, Chicago i Ginebra.

El 2001 Cox va conèixer Gia Milinovich, presentadora i escriptora de televisió, amb qui es va casar dos anys més tard a casa de la mare d’ella, a Duluth, Minnesota. La parella va començar a escriure idees de documentals "amb l’únic propòsit de fer que la ciència formés part de la cultura popular", segons va explicar ella a The Guardian l’any 2010. Actualment, viuen a Londres amb el seu fill de setze anys, George.

Tot i això, l’atracció per l’escenari mai no va abandonar del tot el professor Cox, que finalment va acabar tornant-hi. L’espectacle de Redditch, a uns 45 minuts al sud de Birmingham, era l’inici d’una sèrie de funcions d'entrenament. Per a Cox, són una oportunitat per provar material nou. L’espectacle canvia nit rere nit.

L’entusiasme del mateix Cox és tan protagonista de l’espectacle com els planetes i les estrelles. Manté el públic atent, fins i tot en temes que podrien semblar inabastables, com l’origen de l’espai i el temps o l’entrellaçament quàntic. David Attenborough, que va fer sèries de natura de la BBC i va obrir camí als divulgadors científics a la televisió, va dir el 2013: "Si tingués una torxa, la passaria a Brian Cox".

Però els mons en què Attenborough va saltar a la fama i en què treballa ara el professor Cox no podrien ser més diferents. La desinformació a les xarxes socials ha contribuït a un escepticisme creixent envers els experts.

"El nostre instint, que és un bon instint, és el de dir: «Vull escoltar tantes veus com sigui possible»”, diu Cox. Tot i això, remarca que cal donar més pes a les persones que tenen experiència i coneixement.

'Deepfakes' i teories de la conspiració

Però la seva experiència ha estat saquejada per deepfakes hiperrealistes. Dies abans de l’espectacle de Redditch, en van aparèixer diversos en línia que el mostraven falsament afirmant que el cometa 3I/ATLAS, que travessava el sistema solar, era una nau espacial alienígena. Amb la multiplicació dels deepfakes i el fet que semblen cada vegada més realistes, l’esforç per fer-los retirar pot arribar a semblar una feina a temps complet, explica.

Als inicis de la seva carrera, Cox feia broma amb les conspiracions. Quan treballava a Ginebra, al CERN, amb el Gran Col·lisionador d’Hadrons, o LHC, circulaven en línia diverses teories apocalíptiques que afirmaven que l’accelerador podia causar la fi de l’univers creant minúsculs forats negres. "El meu primer instint va ser fer-me un tip de riure", va dir Cox. Seguidament va dir a The Daily Telegraph que qualsevol que pensés que l’LHC podia destruir el món era un idiota.

Allò va provocar un gran rebombori. "Probablement és la meva cita més famosa", diu Cox. Però explica que, pel que fa a les teories de la conspiració, ha arribat a entendre que és important ser sensibles al fet que, fins i tot si la gent creu en alguna cosa que no és certa, l’emoció intensa que aquesta creença pot despertar –pànic o por, com en aquell cas– és real. "Si la gent rep informació que diu que hi ha la possibilitat que el món sigui destruït, no és ximple preocupar-se'n", diu.

Cox ha aparegut tres vegades en l’última dècada al pòdcast de Joe Rogan. Tot i que reconeix que Rogan i els seus convidats han caigut en teories de la conspiració o en la negació del canvi climàtic i d’altres aspectes de la ciència acceptada, Cox considera aquestes aparicions una oportunitat per arribar a un nou públic important.

A l’inici del seu espectacle a Redditch, el professor va aparèixer davant la projecció del Pont de Carles, a Praga, en una nit nevada, i va explicar la història de com l’astrònom Johannes Kepler va preguntar per la composició física d’un floc de neu de sis puntes. Finalment, la projecció s’acostava cada vegada més a un dels flocs de neu que queien i en revelava l'entrellaçament quàntic.

Mentre estava dret a un costat de l’escenari, a les fosques, Cox va descriure com el passeig de Kepler pel pont, juntament amb el descobriment per part de Galileu de les quatre llunes més grans de Júpiter, van contribuir a una revolució científica, un desplaçament de la dependència del saber antic cap al mètode modern d’observació i qüestionament.

Aquest impuls per al descobriment, diu Cox, és al centre del seu espectacle i al cor de les seves preguntes. ¿Com adquirim coneixement fiable? ¿Com eliminem la nostra opinió i els nostres biaixos? "La certesa és una cosa bastant brutal –diu– realment no et porta enlloc".

Pel que fa al món de la música, Cox encara hi manté un peu dins. Es va reunir de nou amb D:Ream a l’escenari del festival de Glastonbury el 2024. I en un altre esdeveniment, va explicar, se li va acostar un fan que va expressar la seva fascinació per un espectacle que Cox havia fet sobre Encèlad, una de les llunes de Saturn. Aquest fan era Paul McCartney.