Hiperconnectats

L'any 2000 hi havia uns 250 milions d'usuaris de la xarxa arreu del món, aproximadament el 4% de la població mundial. Només han passat vint anys des de llavors i actualment la xifra s'ha multiplicat de tal manera que ja n'hi ha més de 4.600, gairebé el 60% dels habitants del planeta.

Maria Labró Vila

Eduard Forroll Isanda

2 min

Un dret desigual

L'ús d'internet a Egipte va ser clau per derrocar Hosni Mubàrak l’any 2011. Aquell any l'Assemblea de les Nacions Unides va declarar l'accés a internet un dret humà i alguns països ja el reconeixen com un dret fonamental. Tanmateix, la bretxa digital segueix sent una realitat. Països com Corea del Nord, Eritrea, el Sudan del Sud, les Comores i la República Centreafricana ocupen les últimes posicions pel que fa a la taxa de penetració d'internet. La població nord-coreana no té accés a internet, a banda d’una xarxa aïllada amb informació aprovada i a favor del règim i que només es pot fer servir amb autorització prèvia. A l’altre extrem, Bahrain, Islàndia, Kuwait, Noruega i Qatar són els països amb més accés a la xarxa.

Les xarxes socials toquen sostre

L'any 1997 es va registrar SixDegrees, considerada la primera xarxa social de la història. Va ser la primera comunitat digital en què els usuaris podien crear un perfil personal i establir amistats digitals. Des de llavors, les xarxes socials s'han multiplicat i el nombre d'usuaris ha crescut fins a arribar als 4.200 milions, una mica més de la meitat de la població global (53,6%).

Enganxats a la pantalla

Dues hores i vint-i-cinc minuts al dia. Aquesta és la mitjana de temps que passen els usuaris d'internet d'arreu del món a les plataformes digitals. A causa de la pandèmia i el teletreball, el temps mitjà que cada persona s'ha passat davant d'una pantalla s'ha situat en 9 hores i 16 minuts diaris segons un estudi de la Universitat de Navarra publicat per l'Observatori Social La Caixa.