PequínQuan el 4 de febrer s’il·lumini l’Estadi Nacional, conegut popularment com El Niu, per a la cerimònia d’obertura dels Jocs d’Hivern 2022, Pequín també es tornarà a connectar amb una important part de la seva història recent: l’èxit dels Jocs d’Estiu 2008. L’esdeveniment va canviar una part de la fisonomia de la ciutat i la va omplir d’equipaments esportius de primer nivell.

En aquesta ocasió els Jocs tenen un perfil més baix. S’han construït menys instal·lacions noves i es reutilitzen les del 2008. Els esports d’hivern no tenen el mateix seguiment mediàtic que els d’uns Jocs d’Estiu i a més el món viu enmig d’una pandèmia que limita els viatges i les reunions i afecta l’economia. La Xina també viu un moment diferent. El 2008 mostrava l’èxit del seu creixement econòmic mentre seduïa amb arquitectura moderna i emblemàtica. Llavors evitava exposar a la crítica el costat fosc del seu sistema. Ara es presenta sense complexos com una nació poderosa i pròspera que defensa el seu sistema polític enfront de la crisi de les democràcies occidentals. Ara Pequín desafia les acusacions de violacions dels drets humans a Xinjiang o les ingerències a Hong Kong i exhibeix com un èxit la seva gestió del covid-19.

Els jocs se celebren en tres seus: Pequín, el districte muntanyós de Yanqing i Zhangjiakou, un destí conegut dels amants de l’esquí. Seran 19 dies de competició en 15 disciplines.

A la capital es reutilitzaran gran part dels equipaments construïts el 2008. Algun, com l’estadi famós per la seva estructura en forma de niu, ha hagut de ser renovat per deixar-lo en bones condicions. Acollirà les cerimònies d’obertura i clausura. Un altre, el Cub d’Aigua, l’emblemàtic edifici recobert amb una estructura que recorda les bombolles, i on se celebraven les proves de natació el 2008, s’ha reconvertit en el Cub de Gel i acull la competició de cúrling. El Ventall, l’estadi nacional cobert, acollirà els partits d’hoquei, i altres instal·lacions es reparteixen la resta de disciplines. Per damunt de tot, però, destaca una nova construcció: l’Òval Nacional de Patinatge, on es faran les competicions de patinatge de velocitat. És obra de l’estudi d’arquitectura Populous i ja és conegut com “la cinta de gel” pel disseny de l’edifici en forma de tira que encercla la paret corba exterior. És un estadi de 80.000 metres quadrats i té capacitat per a 12.000 espectadors. S’ha construït adjacent al Parc Olímpic del 2008, tota una àrea al nord de Pequín, en perfecta alineació amb la Ciutat Prohibida.

A prop s’hi ha edificat la Vila Olímpica, amb capacitat per a 2.300 llits, que està previst que un cop finalitzats els Jocs es convertixi en un parc d’habitatges públics de lloguer.

L’altra gran construcció a la capital és l’emblemàtic Big Air Shougang, un gran tobogan de 60 metres d’altura on es faran les proves d’esquí acrobàtic i snowboard de gran altura. S’ha construït a l’oest de la ciutat, al districte de Shijingshan, al recinte de l’antiga fàbrica d’acer de Shougang, que va ser la més gran de la regió i que es va tancar definitivament el 2010. L’equipament ha servit per remodelar tota la zona, incloent-hi un passeig al costat del riu Yongding. S’ha mantingut l’estètica industrial conservant les quatre grans xemeneies per crear un parc empresarial combinat amb oficines, zones comercials i restaurants.

Pel que fa a les altres dues seus, a Yanqing -un districte situat uns 75 km al nord-oest del centre de Pequín- s’hi ha construït una nova estació d’esquí. Amb capacitat per acollir fins a 8.500 espectadors a la vora de les pistes, s’hi disputaran les proves d’esquí alpí i de trineu. També s’hi faran les competicions de bobsleigh, skeleton i luge, en una nova instal·lació especial en forma de drac. Els allotjaments per als atletes es reconvertiran després en places hoteleres per als turistes que vagin a esquiar. La tercera seu olímpica és Zhangjiakou. Es troba a la província de Hebei, uns 180 km al nord-oest de Pequín. És una zona on ja funcionaven algunes pistes i ara els Jocs li donen un nou impuls. Acull la majoria de les competicions d’esquí de fons, acrobàtic i de salts, juntament amb snowboard. De les instal·lacions noves destaca el Ruyi de Neu, com s’ha batejat el Centre Nacional de Salts d’Esquí. El disseny espectacular del trampolí, amb una corba en forma de S i coronat per una plataforma circular, s’inspira en la forma d’un ceptre de ruyi, un objecte tradicional de decoració que en el món budista simbolitza els bons auguris.

Zhang Li, responsable de gran part dels nous equipaments i degà de l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Tsinghua, destaca que el disseny de les seus ha tingut en compte la transmissió de la cultura xinesa. També insisteix en la seva funcionalitat, ja que afirma que “el disseny sorgeix de la vida i serveix la vida”. Finalitzats els Jocs, la pista de salts s’utilitzarà per a l’entrenament dels equips nacionals, i l’anell com a espai multifuncional per a conferències, exposicions i fins i tot casaments. A la part inferior de la pista s’hi ha construït un estadi amb capacitat per a deu mil persones que s’utilitzarà en el futur per a altres competicions o esdeveniments culturals, com ara concerts.

Zhangjiakou és una ciutat de prop de cinc milions d’habitants. Per la seva situació estratègica, en una zona d’altes muntanyes i valls profundes, tenia una funció de bastió militar per a la defensa de la capital. Històricament era coneguda com la Porta Nord de Pequín. Els anys de desenvolupament econòmic havien oblidat aquesta zona muntanyosa. L’aparició de les primeres pistes d’esquí a Chongli i la designació com a seu olímpica s’han utilitzat com a catalitzador per desenvolupar la regió com a destinació turística d’esports d’hivern.

Per a aquesta cita olímpica s’ha construït una nova línia de tren d’alta velocitat que connecta Pequín amb les seus olímpiques en només 40 minuts. La línia de moment va fins a Zhangjiakou, però en el futur està previst que uneixi Pequín amb Lanzhou, la capital de la província de Gansu. El tren pot agafar una velocitat màxima de 350 km/h i està equipat per poder transportar esquís còmodament. I en infraestructures també destaca l’espectacular pont de San Shan, sobre el riu Gui, amb una estructura de cinc anells entrellaçats que recreen el logo dels Jocs Olímpics.

Crear afició pels esports de neu

Els esports d’hivern no tenen una gran tradició a la Xina. Es practicaven a les regions del nord-est, com Heilongjiang. La capital d’aquesta regió, Harbin, famosa pel seu festival d’escultures de gel, havia presentat sense èxit candidatura als Jocs. Però les extremes condicions climàtiques i la llunyania no han ajudat a convertir-la en una gran destinació turística. A la Xina la neu continua sent només una opció per a la classe alta. Amb la candidatura de Pequín, el president, Xi Jinping, es va comprometre davant del COI a desenvolupar els esports d’hivern i aconseguir que almenys 300 milions de xinesos en practiquessin aquest 2022. I a la Xina els objectius es compleixen. Per això en aquests anys s’han dut a terme importants programes a les escoles per acostar els esports d’hivern a les criatures. A tot el país s’han construït pistes de gel per practicar el patinatge, l’hoquei i el cúrling, i també s’han creat escoles d’esquí. Fins a l’arribada del covid-19, professors i exesportistes d’esports d’hivern de tot el món han trobat feina a la Xina. Només el 2019 el Club Med, comprat pel grup xinès Fosun, va obrir deu escoles d’esquí, i la formació de monitors era un dels seus principals objectius.

Els Jocs s’acabaran el 20 de febrer, i la seva mascota, Bing Dwen Dwen, un os panda vestit amb una closca de gel, passarà el testimoni a un fanalet xinès en forma de nen. És Shuey Rhon Rhon, la mascota dels Jocs Paralímpics, que se celebraran del 4 al 13 de març a les mateixes seus. Shuey té el mateix so que la paraula neu, i el caràcter del primer Rhon significa incloure, i el del segon, fusionar.

Pequín promet uns jocs sostenibles

Jocs sostenibles i neu artificial no sembla una combinació d’èxit. No obstant això, la Xina ha assegurat que els Jocs d’Hivern seran verds i nets. És una promesa que provoca recels per la falta de transparència del govern i també pels importants reptes que s’han de superar.

La propaganda xinesa destaca orgullosa que Pequín és la primera ciutat que organitza uns Jocs d’Hivern i uns Jocs d’Estiu. El primer inconvenient és el climàtic. A la capital xinesa l’hivern és molt fred, amb temperatures sota zero, però sec: la neu hi és excepcional. En tot l’hivern pot haver-hi tres o quatre nevades, i no cada any. Els carrers coberts amb neu són una atracció per a la població, que en aquests dies assenyalats surt a fer llargues cues per poder fotografiar la Ciutat Prohibida nevada. En canvi, els llacs sempre es gelen i el patinatge és un dels entreteniments de l’hivern.

La competició se celebrarà amb pràcticament el 100% de neu artificial a les seus de Yanqing i Zhangjiakou, on tampoc hi neva gaire malgrat els 2.000 metres d’altitud. N’hi ha prou amb veure alguns dels vídeos de promoció o fotos de la zona per comprovar que les pistes nevades destaquen enmig d’una vegetació seca de to marró, un paisatge molt allunyat de les muntanyes nevades i la frondositat alpines.

A Yanqing els centímetres de neu que s’acumulen a l’hivern són inferiors als que cobreixen els carrers de Londres. I l’any passat les nevades a Madrid van ser més abundants que en aquesta estació d’esquí.

Pequín ha assegurat que s’han fet avanços tecnològics i que els canons d’aigua que s’utilitzaran gasten un 20% menys d’energia que els de Jocs anteriors. També s’ha compromès a assegurar-se que només el 2% de l’aigua necessària per produir la neu provingui del subministrament local. Ressalten que han desenvolupat a la zona de Zhangjiakou sistemes de recol·lecció d’aigua de pluja, aigua de desglaç i aigua superficial per regar a l’estiu i fabricar neu a l’hivern.

El compromís de l’organització xinesa és que siguin els primers Jocs sense emissions de carboni i que l’energia que s’utilitzi sigui 100% renovable. Per aconseguir-ho, durant els anys de preparació s’han desenvolupat grans projectes eòlics i solars per generar energia neta i reduir la dependència del carbó. També s’han plantat 80.000 hectàrees d’arbres al voltant de Pequín perquè serveixin de pulmó per netejar l’aire, una solució que els experts veuen positiva només a llarg termini, ja que s’ha d’esperar una mitjana de deu anys perquè els arbres creixin.

Un altre dels problemes que diferents organitzacions mediambientalistes han denunciat és que la zona olímpica de Yanqing s’ha construït a dins de la reserva natural de Songshan, hàbitat d’espècies protegides com l’àguila reial. Les instal·lacions s’han menjat un 25% de la zona protegida i han provocat el trasllat i replantació de més de 20.000 arbres i 81 hectàrees de terra vegetal. La Universitat Forestal de Pequín ha supervisat tots els treballs i assegura que el 90% dels arbres han sobreviscut a la replantació.

Els Jocs de Pequín no són una excepció. El 2018 a Pyeongchang (Corea del Sud) ja es va haver de recórrer a la neu artificial i es va posar en dubte la futura viabilitat de les instal·lacions. El canvi climàtic amenaça la continuïtat dels Jocs d’Hivern, ja que l’escalfament del planeta fa que es redueixin les zones de neu. Un informe de la universitat britànica de Loughborough, citat per la BBC, adverteix que de les 20 seus que han acollit els Jocs d’Hivern des del 1924, només la meitat conservaran prou neu per celebrar un esdeveniment semblant el 2050.