Sempre vull tornar a L’última nit, de Spike Lee. Hi tornaré aviat, he sentit de nou la pulsió de veure-la una altra vegada. Per què? No calen motius, però aquesta vegada n’hi ha un, els vint anys de l’11-S, esclar. Aquella història del traficant condemnat a presó que aprofita les últimes hores en llibertat per passar-les en companyia de la seva parella i els seus dos amics íntims. I Manhattan, retratada per Lee com una companya fidel, ferida, commoguda, colpida pels recents atemptats. Una ciutat en silenci, amb la zona zero just iniciada la reconstrucció, les ferides obertes en canal, la tristesa ho impregna tot. Quina pel·lícula tan extraordinària, tan subtil, quins silencis, quina tendresa en tots i cada un dels plans. Els tres amics passejant per Battery Park amb el cap cot, sense saber molt bé on van, entrant en una discoteca, jurant-se amistat eterna. Edward Norton i Rosario Dawson a la banyera, aprofitant els últims instants d’amor. Philip Seymour Hoffman, avergonyit perquè la seva alumna el provoca i ell és un passerell que no sap què fer. Quin actor tan impressionant i com el trobo a faltar.

Recordo el primer cop que la vaig veure, l’any 2003 al cinema Renoir Floridablanca de Barcelona. Em va impressionar que fes només dos anys de l’11-S i ja fos nostra per sempre la que -ho vaig veure claríssim- segur que seria una de les millors pel·lícules sobre l’11-S que es rodarien mai. Es va dir que calia esperar, no precipitar-se, agafar perspectiva, deixar passar un temps abans de permetre que la ficció s’hi apropés. Spike Lee no en va fer cas. I ho és, de les millors, i tant que sí. Al llarg de vint anys, n’hem vist ja unes quantes més que aborden el tema de manera més o menys explícita o intencional (teniu a la cartellera Worth, que val molt la pena, per cert), però poques com L’última nit s’hi han atansat de manera tan humana, tan poc artificiosa, tan clavada en el to, en el relat, en el retrat de la tragèdia com a trauma íntim, somort, que no s’explicita però que és devastador. Torneu-hi o descobriu-la per primer cop. Descobrireu un tresor.