BarcelonaEs deia Sim Jae-duck, però era conegut com a Mr.Toilet. Tota la seva vida la va dedicar a una gran causa: els vàters. Va encaparrar-se tant amb aquest tema que un dia li va comunicar a la seva dona que havia contractat un arquitecte per encomanar-li un projecte: enderrocar la casa on vivien en un barri tranquil de Suwon, a Corea del Sud, i aixecar un edifici de dos pisos amb forma de vàter. És a dir, els últims anys de vida els van viure dins d’un inodor gegant. Els ciutadans de Suwon s’acostaven per veure l’edifici, fascinats. Ara bé, no consideraven que Sim Jae-duck fos un boig. Tot el contrari: era el seu alcalde.

Suwon és a uns 45 minuts al sud de Seül, la capital. És una ciutat famosa per les seves muralles medievals i per ser la seu d’un gegant com la marca Samsung. Però als anys 70, a la major part de llars de Suwon no hi havia vàters moderns. Corea havia patit anys de guerra i pobresa, així com dècades de lenta immigració dels camps cap als nous barris impersonals de les ciutats, on la gent buscava feina. La prioritat no havia estat com anar de ventre en una època en què costava arribar a finals de mes. Llavors manaven els militars, amb mà de ferro, que reprimien els moviments democràtics amb duresa. Hi havia pànic a una nova escalada militar amb el nord i el miracle econòmic coreà encara no s’havia produït. Però Sim Jae-duck ja li donava voltes a com anava la gent al vàter després d’escoltar una xerrada d’un metge britànic sobre hàbits higiènics. Tenia sentit que fos un aspecte central de la seva vida, ja que ell havia nascut dins d’un lavabo, seguint una tradició coreana de l’època en què els nadons naixien a casa i segons la qual parir al lavabo portava bona sort.

Jae-duck havia trobat una lluita per la qual valia la pena deixar-se l’ànima: els vàters. Va encaparrar-se amb saber-ho tot sobre higiene. Llavors en moltes cases coreanes s’utilitzava un forat a terra. En moltes zones es feia servir la mà o un paper utilitzat altres vegades per eixugar-se. Viatjant, Jae-duck va enamorar-se dels nous vàters japonesos, aquells amb un munt de botons, que li semblaven futuristes. Advocat de professió, va decidir iniciar la seva carrera política per arribar a l’alcaldia de Suwon destacant en el seu programa que faria de la seva ciutat la ciutat amb la xarxa de serveis públics més bona del país. I així ho va fer, aprofitant dos moments clau. Primer, els Jocs Olímpics del 1988, i després, el Mundial de Futbol del 2002, fet que li va permetre rebre fons públics per millorar infraestructures sanitàries a la ciutat. "Si arriben persones de tot el món i veuen que tenim vàters del passat, quedarem malament", va defensar davant del Parlament. Per aconseguir que Suwon fos seu del Mundial va remoure cel i terra, va crear una campanya en la qual va aconseguir que 4.000 famílies de la ciutat oferissin una habitació a aficionats de tot el món. La condició, per descomptat, era rebre fons per millorar els seus lavabos. L’estiu del 2002, Suwon podia presumir de tenir una xarxa de lavabos públics ben nets, on sonava de fons música clàssica i que sempre feien bona olor. Era l’inici de la "revolució dels vàters", tal com ell la va batejar, que va acabar amb gairebé 1.000 lavabos públics, alguns dels quals convertits en atraccions turístiques, com els situats a prop de l’estadi de futbol, amb forma de pilota.

I Jae-duck va voler anar més enllà. La seva lluita per uns vàters de qualitat havia de ser global, així que el 2001 va unir-se la World Toilet Organization, una organització fundada per l’empresari de Singapur Jack Sim, per cert, que compartia dèria pels vàters. Van durar poc junts. Jae-duck creia que Sim s’equivocava en la forma de treballar, així que el 2007 va fundar la World Toilet Association, l’associació mundial dels lavabos, i va aconseguir fons de les Nacions Unides. Amb seu a Suwon i amb ell mateix com a primer president, esclar. En la jornada inaugural del primer congrés, hi van participar persones de més de 60 països. Jae-duck els va presentar estudis mèdics que demostraven que si es cuiden els vàters hi ha menys infeccions. "Més de 2.000 milions de persones no tenen vàter, no tenen accés a uns serveis dignes, i això ajuda a estendre malalties", va defensar.

L’obsessió del coreà pels vàters era tan gran que va decidir gastar-se 1,5 milions d’euros en construir la casa amb forma de vàter gegant de dues plantes. La va batejar com a Haewoojae, que vindria a voler dir "el lloc per solucionar els teus problemes", un eufemisme que els coreans fan servir per parlar dels lavabos. Avui dia, aquesta casa s’ha convertit en un museu que es pot visitar. A dins s’explica la necessitat de cuidar la higiene amb exposicions i un espai interactiu per als nens de les escoles que visiten el museu. A l’exterior, hi ha un jardí amb un munt d’escultures que expliquen les diferents formes en què els humans han anat de ventre en el passat. Ja sigui dins de cabanes, dins de forats o eixugant-se el cul amb cordes. Jae-duck va col·leccionar art i objectes relacionats amb la matèria i va aconseguir que casa seva s’hagi convertit en un museu després de la seva mort, l’any 2009. Jae-duck, que patia un càncer de pròstata, va demanar morir a casa, al seu lavabo gegant. Avui un bust seu presideix el complex on és recordat com a Mr.Toilet.